Durant aquestes setmanes s’han compartit multitud de ‘fake news’ i desinformació a través de les xarxes sobre el coronavirus
Per Laura Andrés Tallardà
Cada dia, es poden enviar centenars o milers de missatges a través de WhatsApp. Tampoc hem d’oblidar-nos dels missatges compartits a través de les xarxes socials com Facebook o Twitter. En les últimes setmanes han augmentat el nombre de publicacions sobre el nou coronavirus, però convé anar-hi amb compte.
En principi, creiem que la informació que els nostres contactes ens envien és veraç, però no sempre ho és. “Evitar la desinformació no és una qüestió senzilla, perquè normalment no som conscients que el contingut que ens arriba a través de les xarxes socials o que comparteixen els nostres contactes per WhatsApp és fals”, afirma Pere Masip, professor del Grau en Periodisme de la Blanquerna URL.
Apunta que, davant aquesta realitat, no prenem mesures “protectores”, perquè no som conscients que les necessitem. “A més, les persones tendim a creure que la desinformació enganya als altres, però no a nosaltres mateixos. Ens sentim protegits davant les mentides”, exposa Masip.
Tendim a considerar falsa aquella informació que qüestiona les nostres conviccions, ideologies i creences, i a acceptar aquella que està alineada amb la nostra manera de pensar.
És important que hi hagi una estratègia global a mitjà i llarg termini que passi per l’alfabetització mediàtica. “A curt termini podem ensenyar a la població, començant pels col·lectius més vulnerables, els joves i la gent gran, a identificar notícies falses i sobretot a aproximar-se de manera crítica a la informació” apunta Masip.
El professor creu que ser crítics amb la informació és el més complex i requereix temps. Perquè això sigui possible cal promoure una actitud crítica amb els mitjans i les xarxes socials, així com reivindicar la necessitat de mitjans plurals i una informació equilibrada.
Segons l’expert, sempre que hi ha moments de crisi o de canvi, la desinformació augmenta perquè hi ha més gent, empreses, governs, partits polítics… amb interessos particulars que creuen que poden treure algun tipus de benefici.
“El cas de la COVID-19 no és una excepció. Twitter, per exemple, ha identificat més d’1,5 milions de comptes sospitosos de manipular informació sobre el coronavirus”, explica.
El repte de detectar notícies falses
Masip recomanaria aplicar el sentit comú, no creure’s tot allò que ens beneficia i rebutjar tot allò que critica el que pensem. A partir d’aquí, fa falta preguntar-se: Qui és l’autor de la notícia? Té un autor clarament identificat o és una font anònima?
També és necessari veure si s’esmenten fonts i si són conegudes. “Cal comprovar si hi ha mitjans de prestigi que donin la mateixa informació o si és una informació aïllada. Si els mitjans no parlen del tema en concret, o únicament en parlen mitjans d’escassa credibilitat, cal desconfiar”, aclareix.
És necessari revisar la data de les informacions perquè sovint s’usen notícies o tuits antics per desinformar. “També cal desconfiar de les captures de pantalla perquè no tenen context i es poden manipular fàcilment”, afirma.
El to de les notícies falses pot ser un indicador de la seva falsedat. Sovint, els missatges falsos apel·len als sentiments: la por, la solidaritat… Els continguts falsos solen tenir una càrrega emocional important.
Com ha canviat el consum informatiu durant el confinament?
Des de Digilab, que és un grup de recerca de la FCRI de Blanquerna-URL, han realitzat una recerca sobre els canvis en el consum informatiu entre el 4 i 10 d’abril amb una mostra de 1.220 persones d’arreu de l’estat espanyol. “Mitjans, desinformació i memes”, recull les conclusions de l’estudi.
“La crisi del coronavirus ha provocat que la ciutadania s’informi més. El 78% dels ciutadans s’informa més que abans de la pandèmia, i el 52% ho fa tres o més vegades al llarg del dia, mentre que abans de la crisi només ho feia el 28%”, explica.
Digilab presenta els resultats de l'enquesta «El consum d'informació durant el confinament pel coronavirus» https://t.co/e642tV7eFL via @Blanquerna
— Lídia Cordero Triay (@lidiacctt) April 14, 2020
Per informar-se, els ciutadans confien sobretot en els mitjans digitals i els informatius de televisius, especialment de les televisions públiques.
“El 80% dels enquestats diuen haver rebut notícies falses, majoritàriament a través de les xarxes socials i de WhatsApp”, afirma el professor.
Una part important dels enquestats explica que contrastra les notícies que creuen que són falses, però especialment les comproven quan el tema de la informació els afecta directament o els interessa.
“Una dada interessant, i que posa de manifest la dificultat a l’hora de combatre la desinformació, és que 1 de cada 4 persones reconeix haver compartit informacions que posteriorment ha sabut que eren falses”, conclou Masip.
Informació elaborada en col·laboració amb Blanquerna-URL
