Com impacten els videojocs en l’experiència d’aprenentatge?
L’aprenentatge basat en videojocs eleva el compromís de l’alumnat i ajuda a desenvolupar habilitats com la col·laboració, l’empatia i el respecte
Utilitzar el joc com a eina a l’aula no és cap novetat. Aquest serveix per atreure l’interès dels alumnes, inspirar-los i entrenar habilitats com la cooperació i l’estratègia, per la qual cosa es converteix en una estratègia clau per reforçar l’aprenentatge i fer-lo més significatiu.
Amb la irrupció de la tecnologia a les nostres vides, el que sí que ha canviat aquests últims anys és el terreny i les regles del joc. I és que, amb l’univers digital que els i les joves tenen actualment al seu abast, la gamificació en general i els videojocs en particular obren un ventall infinit de possibilitats pel que fa a l’experiència d’aprenentatge. Així, l’ensenyament es transforma en una experiència vivencial i la inspiració de l’alumnat s’eleva fins a cotes inimaginables.
Com integrar-los a l’aula
La familiaritat dels joves amb els jocs digitals i virtuals de la qual parlàvem converteixen aquests espais en entorns naturals d’aprenentatge, amb tot el potencial que això comporta a l’hora d’assolir els objectius docents de cada etapa.
L’aprenentatge basat en jocs aconsegueix integrar aquests objectius educatius en l’estructura d’un joc, una dinàmica degudament guiada pels docents, el repte dels quals rau a dissenyar tasques i nivells que desenvolupin habilitats significatives per, així, alinear la dinàmica del joc amb els objectius curriculars. Uns objectius que van des de conceptes a competències claus, passant també per totes aquelles habilitats interpersonals que es deriven dels molts jocs que es disputen per equips. En aquests jocs col·lectius, els estudiants desenvolupen així mateix competències com la col·laboració, l’empatia i el respecte, aprenen a escoltar i a liderar i, fins i tot, a anteposar els interessos del grup als propis.
I, una vegada coneguts tots els seus beneficis, com s’han d’integrar els videojocs en el si de les aules? El primer pas és definir les habilitats o els coneixements a treballar a l’aula per, després, seleccionar o dissenyar jocs que donin suport de forma natural a aquests resultats.
Tant si és per resoldre problemes matemàtics, com per redactar històries o per treballar en equip, els jocs s’han de tractar com a eines d’aprenentatge estructurades, no com a extres. En conseqüència, han de tenir el seu propi lloc en la planificació de la classe. Els docents també han d’instar els alumnes a reflexionar entorn d’aquests objectius, ja que els ajudarà a connectar de manera natural l’experiència de joc amb els continguts acadèmics. I és que, quan s’integren de forma conscient, els jocs tendeixen ponts entre currículum i participació.
Reimajinar l’experiència de joc
A l’hora d’il·lustrar com la inclusió dels videojocs a l’aula ha servit per transformar tant l’experiència d’aprenentatge dels alumnes com l’experiència docent dels professors, les docents pioneres de la innovació Maestre a Cubetti han compartit amb nosaltres com van començar a integrar els videojocs en la seva pràctica docent, un capítol que es remunta a quan van introduir Minecraft a l’aula i van observar de primera mà que els seus alumnes ja se sentien “increïblement còmodes amb ell”. El dominaven com a llenguatge i aquesta familiaritat, reconeixen ara, era un gran avantatge, però també plantejava un repte. “I és que, com que ja sabien jugar a Minecraft, la nostra tasca com a docents era canviar la seva perspectiva: guiar-los cap a una nova forma de jugar que pogués servir a finalitats acadèmiques sense treure-li la diversió”, recorden. Això, apunten, va significar “transformar les missions en lliçons, les construccions en projectes i la col·laboració en una oportunitat per aplicar els coneixements de l’aula en un entorn pràctic”.
Els reptes no van acabar aquí, ja que, com assenyalen Maestre a Cubetti, també calia trobar un videojoc que pogués donar suport al seu enfocament interdisciplinari: “Com que la nostra trajectòria d’aprenentatge és holística, necessitàvem una eina flexible i àmplia que pogués connectar diferents matèries.” En tot aquest desplegament encara quedava un element per apuntalar: la capacitat del docent per navegar i entendre el propi joc. I és que, subratllen, si les escoles i els docents dubten a adoptar-les, “correm el risc de perdre l’atenció i el compromís d’una generació que ja aprèn i es comunica d’una altra manera”.
Despertar la curiositat de l’alumnat
En el ventall de recursos educatius al qual Maestre a Cubetti es refereixen, més enllà de Minecraft, també trobem eines digitals com el tinkering, un enfocament que ofereix idees originals basades en el joc, plataformes com CoSpaces Edu, que permet als estudiants crear entorns 3D interactius, i SAM Lab. Dit això, puntualitzen, “el foc mai està en l’eina en si”. I és que, destaquen, el que realment importa és com s’usa la tecnologia, no com un truc, sinó com un mitjà per despertar la curiositat i encendre el desig d’aprendre. “Quan s’utilitzen de forma creativa i intencional, aquestes plataformes es converteixen en poderoses aliades per construir recorreguts d’aprenentatge significatius”, conclouen.
Descobreix més sobre Acer For Education aquí