24 novembre 2024
spot_img
24 novembre 2024

Com viuen les persones refugiades i migrants l’avanç del coronavirus

La pandèmia provocada pel nou coronavirus ha augmentat el risc de vulnerabilitat entre les persones migrants i aquelles que viuen en camps de refugiats

La pandèmia de Covid-19 ha agreujat encara més la difícil situació de vulnerabilitat dels migrants i refugiats i ha posat en risc la seva salut. Actualment, 79,5 milions de persones al món són desplaçades, refugiades o sol·licitants d’asil, segons dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) actualitzades en juny de 2020. 

La Covid-19 està afectant de manera desigual a les persones, ja que fer front als possibles contagis és més complex en entorns on la pobresa i la desigualtat hi són protagonistes. I un d’aquests escenaris són els camps de refugiats i les zones de pas de migrants.

Allà les persones viuen en condicions molt precàries i amb un accés quasi nul a l’atenció mèdica. A més, en la majoria dels casos, no tenen accés a aigua potable o a una xarxa de sanejament que els garanteixi unes mínimes condicions d’higiene.

D’altra banda, l’avanç del coronavirus ha fet més difícil el treball sobre el terreny de moltes organitzacions, com per exemple Metges Sense Fronteres (MSF), que basa part de la seva activitat en assistir socialment i medicament a persones molt vulnerables a més de 70 països.   

 

La vida als camps

A l’illa de Lesbos, a Grècia, la major part de migrants i refugiats, es troben al camp de Mória.

Davant la mancança de material de prevenció (sabó, mascaretes…), els habitants del camp de Mória s’han unit per fer front al coronavirus. Així va néixer, a principis d’abril, l’Equip de Conscienciació sobre el Coronavirus (MCAT), un grup de voluntaris que es dedica a tasques informatives i de neteja, fabriquen mascaretes i ajuden a fer que es compleixin les mesures de distanciament social en espais públics.

Tant a Mória com a la majoria de camps de refugiats del món no existeix cobertura sanitària suficient per afrontar un possible brot del virus. Per aquest motiu, l’organització Legal Center Lesbos i organitzacions d’ajuda humanitària posen sobre la taula la necessitat urgent d’evacuar els camps i reubicar als refugiats en entorns més segurs.

Però la matinada del 9 de setembre de 2020, un incendi va cremar gran part del camp, amb capacitat per acollir a 3.000 persones, però on malvivien més de 13.000. Durant setmanes, els refugiats van estar dormint als voltants de l’antic camp fins que es va habilitar un nou espai per a d’ells, que va rebre moltes crítiques per part d’ONG de la zona.

El camp de refugiats Kutupalong, que es troba a Cox’s Bazar (Bangladesh), és el camp de refugiats més gran del món. Allà s’hi van detectar els dos primers casos positius de Covid-19 a mitjans de maig. No hi ha informació sobre com ha avançat el virus dins del camp, però a data de publicació d’aquest article, a Bangladesh hi ha més de 470.000 casos positius de Covid-19, segons dades de la John Hopkins University. 

Les arribades no s’aturen 

Malgrat que sembli que el coronavirus hagi paralitzat la vida i els moviments de les persones durant els darrers mesos, els migrants i les persones refugiades procedents d’Àfrica han continuat intentant creuar el Mediterrani. Alguns hi han perdut la vida

Les petites embarcacions amb les quals emprenen el viatge són molt inestables i insegures, i posen en risc la seva vida. Un total de 3.264 migrants van morir durant el viatge l’any 2020, segons el projecte Missing Migrants, liderat per l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).

“La protecció de les vides i dels drets humans fonamentals han de seguir al capdavant de la nostra presa de decisions”, afirma en aquest text Gillian Triggs, Alta Comissionada Auxiliar de Protecció d’ACNUR, que apel·la a les obligacions establertes pel dret internacional per assegurar els rescats de persones en el mar.  

Migrantes forçats al retorn

Moltes de les persones que emigren ho fan per poder trobar un treball que els permiti viure, tot i que sigui dur, estigui mal pagat i es treballi sense contracte. Davant l’avanç del coronavirus i el confinament de la població, aquestes persones s’han quedat sense els seus mitjans de subsistència

Un exemple és la població etíop. Des de principis d’abril fins al juny del 2020, es calcula que més de 15.000 persones s’han vist obligades a tornar a Etiòpia des de països com Sudan, Djibuti o Aràbia Saudita a conseqüència de la pandemia de coronavirus, segons informacions de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). Molts d’ells, migrants sense papers, van perdre les seves feines i van haver de tornar als seus països d’origen. 

També a l’Amèrica Llatina molts són els migrants que s’han vist forçats a tornar a les seves llars a conseqüència del coronavirus. És el cas de Veneçuela. Del país han fugit més de 5 milions de persones per motius econòmics i d’inseguretat alimentària, segons dades d’ACNUR, però ara tornen a quedar-se sense feina als seus països d’acollida o per por a possibles contagis

 

La crisi sanitària provocada per la Covid-19 no ha fet més que posar de manifest la desprotecció i vulnerabilitat en la qual viuen milions de persones. És responsabilitat dels governs i de les seves institucions donar una resposta basada en la solidaritat i la cooperació internacional.  

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.

1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega la UNITAT DIDÀCTICA INFORMATIVA sobre PERSONES REFUGIADES.

2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: REFUGIATS.

3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -