Per primera vegada en la història, els Jocs Olímpics i Paralímpics compartiran el mateix emblema
Aquest dimecres 28 d’agost s’inauguren oficialment els Jocs Paralímpics de París 2024. Fins al 8 de setembre, la capital francesa acollirà per primera vegada en la seva història els Jocs Paralímpics d’Estiu.
Aquesta 17a edició dels Jocs Paralímpics destaca no només per ser la primera a celebrar-se a França, sinó també per les importants modificacions en el repartiment d’atletes per esport, amb l’objectiu d’ augmentar la participació femenina i protegir els esportistes amb major grau de discapacitat.
Per primera vegada en la història, els Jocs Olímpics i Paralímpics compartiran el mateix emblema: una combinació d’una medalla d’or, una flama i una representació de Marianne, el símbol de la República Francesa. La mascota també serà la mateixa, Phryge, un got frigi que en la seva versió paralímpica porta una pròtesi en una cama.
Les competicions es desenvoluparan en 17 seus. Alguns dels monuments més emblemàtics de la capital francesa, com la Torre Eiffel, el Camp de Mart i el Palau de Versalles, es convertiran en escenaris de proves paralímpiques, afegint un toc històric i cultural a l’esdeveniment esportiu.
La capital francesa ha destinat més de 125 milions d’euros per millorar l’ accessibilitat i promoure la inclusió a la ciutat amb motiu dels Jocs Paralímpics.
La cerimònia d‘inauguració tindrà lloc a la icònica plaça de la Concòrdia, des d’on les delegacions nacionals desfilaran pels Camps Eliseus. L’actor xinès Jackie Chan, famós per les seves pel·lícules d’arts marcials, portarà la torxa amb la flama paralímpica poc abans de la inauguració.
La cloenda dels Jocs, programada per al 8 de setembre, se celebrarà a l’Estadi de França, situat a Saint-Denis, on es durà a terme la competència d’atletisme.
Rècord de delegacions
Després dels anomenats ‘Jocs de la pandèmia’ de Tòquio 2020, els Jocs Paralímpics de París comptaran amb 168 països i 4.400 esportistes, una xifra que suposa un rècord de delegacions en competició i que posa de manifest l’expansió de l’esport de persones amb discapacitat arreu del món.
Entre les 168 delegacions hi ha tres països participants –Eritrea, Kiribati i Kosovo– que faran el seu debut paralímpic a la capital francesa. També s’ha creat un Equip Paralímpic de Refugiats (EPR) compost per vuit membres i fins a 98 atletes paralímpics neutrals (90 de Rússia i 8 de Bielorússia).
Entre els 4.400 esportistes que competiran en 549 esdeveniments amb medalles en 22 esports s’inclou un rècord de 1.983 dones. Aquest nombre fixa la participació femenina en un 45%, un percentatge rècord que supera l’anterior de 1.846 (42%) establerta a Tòquio 2020 i que suposa més del doble de les 988 atletes que van participar en Sídney 2000.
La Xina, que ha encapçalat el medaller en tots els Jocs Paralímpics des d’Atenes 2004, compta amb la delegació més gran amb 282 atletes, mentre que Brasil compta amb la segona delegació més nombrosa, seguida per França, país amfitrió, amb 237 atletes (155 homes i 82 dones) i representada per primera vegada en la història en 22 esports, comptant al grup amb una atleta de només quinze anys, Marie N’Goussou.
Estats Units compta amb 220 atletes (110 homes i 110 dones) i Gran Bretanya, 201 (109 homes i 92 dones), cinquena delegació més nombrosa. En el cas d ‘Espanya, són 150 els esportistes que participen en 16 dels esports disputats en aquesta edició dels Jocs Paralímpics a París.
L’origen dels Jocs Paralímpics
Els Jocs Paralímpics són una competició adaptada als atletes amb discapacitats físiques, mentals o sensorials, com amputacions, ceguesa o paràlisi cerebral. Tot i així, si els atletes aconsegueixen les qualificacions necessàries per classificar-se poden participar també en els Jocs Olímpics tradicionals.
Aquests jocs es remunten al 1948, quan el neuròleg Ludwig Guttmann va organitzar una competició de tir amb arc com a part del procés de rehabilitació per als soldats veterans de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) que patien danys a la espinal.
Quatre anys més tard, aquest esdeveniment es va convertir en competició internacional i des dels Jocs Olímpics de Roma de 1960 en una competició paral·a les Olimpíades. Des dels Jocs de Seül 1988, es va acordar que se celebressin als mateixos recintes de la ciutat amfitriona pocs dies després dels Jocs Olímpics.
A causa de l’alta varietat de discapacitats, es fan categories diferents depenent del grau de discapacitat i com aquesta afecta el rendiment esportiu. Això sí, per poder participar en els Jocs Paralímpics, els atletes han de complir amb una sèrie de condicions fixades pel Comitè Paralímpic Internacional (CPI).