Cop d’estat a Birmània

Els militars anuncien la detenció de diversos membres del govern birmà i d'Aung San Suu Kyi, líder històrica i Premi Nobel de la Pau

L'exèrcit de Birmània ha detingut la primera ministra, Aung San Suu Kyi, i altres membres del govern. Els militars han declarat l'estat d'emergència i han anunciat que estaran al comandament del país almenys durant un any, fins a convocar noves eleccions.

D'aquesta manera, el Tatmadaw (les forces armades birmanes) ha dut a terme un cop d'estat i ha pres el poder per la força. Els militars també han intervingut la televisió pública i les línies de comunicació, segons expliquen diversos mitjans de comunicació internacionals.

El 8 de novembre del 2020, la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD), el partit de Suu Kyi, va guanyar les eleccions amb més del 80% dels vots. El Partit de la Solidaritat i el Desenvolupament de la Unió (USDP), que representa els militars, només va aconseguir una quarta part dels escons.

No obstant això, els militars no van acceptar el resultat: van denunciar un frau electoral i van anunciar que prendrien mesures. L'1 de febrer havia de constituir-se el nou parlament, però els militars ho han impedit. Les Nacions Unides i altres governs han condemnat el cop.

Les eleccions de 2020 eren les segones que se celebraven a Birmània després de més de gairebé 60 anys de dictadura.

El país va declarar la seva independència el 1948 després de dècades com a colònia de l'Imperi Britànic. Durant uns anys es va establir un govern comunista, però l'any 1962 els militars van prendre el poder amb un cop d'estat i, des de llavors, s'han succeït diversos governs controlats per una junta militar.

A finals de la dècada de 1980, Aung San Suu Kyi va liderar un moviment per defensar els drets civils i instaurar la democràcia. Després de passar diversos anys sota arrest domiciliari, finalment va ser alliberada el 2010 i es va convertir en primera ministra el 2016.

Del Nobel de la Pau a un règim repressiu

Aung San Suu Kyi és la filla del general Aung San, qui va liderar les revoltes contra el règim colonialista britànic a mitjan segle passat. Birmània va declarar la seva independència el 1948, sis mesos després que Aung San fos assassinat.

La mare de Suu Kyi era diplomàtica i per això la família va viure molts anys fora de Birmània. Suu Kyi es va formar a l'Índia i als Estats Units, on va treballar a la seu de les Nacions Unides a Nova York.

El 1988, Suu Kyi va tornar a Birmània per impulsar un moviment democràtic. La junta militar que governava aleshores va organitzar unes eleccions per donar una imatge democràtica, però no comptava que la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD) arrasés a les urnes. Els militars van detenir els opositors i van anul·lar els resultats.

Va ser l'inici de l'arrest domiciliari de Suu Kyi, que entre 1989 i 2010 va passar 15 anys sense poder sortir de casa seva. Es va convertir en un símbol de la democràcia i els drets humans i fins i tot va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1991.

El règim birmà va tornar a organitzar uns comicis el 2010, però va prohibir la participació de presos polítics. El NLD va decidir no participar-hi per falta de garanties democràtiques.

Finalment, el NLD va tornar a guanyar les eleccions de 2015 i Suu Kyi es va convertir en primera ministra. Però, malgrat el seu càrrec, els militars han continuat exercint una gran influència sobre el govern: segons la Constitució, obtenen automàticament el 25% dels escons i tenen el control de ters dels ministeris més importants (com el de Defensa).

El 2017, el govern birmà va iniciar una campanya de persecució contra l'ètnia rohingya i Suu Kyi ha estat molt criticada per la seva passivitat davant d'aquesta crisi.

Malgrat la condemna de la comunitat internacional, Suu Kyi és una figura molt estimada i respectada a Birmània, com demostra la victòria per majoria absoluta a les últimes eleccions.

El drama dels rohingya

Des d'agost del 2017, prop de 900.000 rohingyes han travessat la frontera entre Birmània i Bangladesh i ara viuen en camps de refugiats. El més gran, el de Kutupalong, acull a més de 600.000 persones.

Tot va començar el 25 d'agost de 2017, quan un grup d'insurgents rohingyes va realitzar diversos atacs a comissaries de policia en els quals van morir 12 agents.

Els rohingya han viscut durant generacions a Birmània, però són una minoria musulmana en un país budista. El govern birmà sempre els ha discriminat i no els reconeix com a ciutadans de ple dret. Per això, aquests atacs es van utilitzar com a excusa per iniciar una persecució.

Les forces de seguretat birmanes van començar a cremar els poblats rohingya, realitzaven detencions il·legals, violacions i tortures. Entre agost i desembre del 2017, almenys 9.000 persones van morir perseguides per les autoritats de Birmània.

Malgrat la seva pròpia experiència, Aung San Suu Kyi mai ha condemnat la repressió de l'exèrcit birmà contra els rohingya i la violació dels drets humans per part del seu govern.

Birmània o Myanmar?

En català existeixen dos noms per denominar aquest país asiàtic: Birmània i Myanmar. El primer era el nom del país abans del cop d'estat del 1988, quan la nova junta militar el va canviar per Myanmar. Existeixen raons a favor i en contra de tots dos noms.

Birmània és l'adaptació de Burma, el nom que els anglesos van donar a aquesta regió durant el segle XIX. Burma es va convertir en una part més de les colònies de l'Imperi Britànic a l'Índia. Per això, alguns critiquen que es tracta d'un nom imposat per colonitzadors.

Després del cop d'estat de 1988, els militars van canviar el nom per Myanmar, un dels noms històrics de la regió. Molts organismes internacionals, com les Nacions Unides, utilitzen aquesta denominació de manera oficial. No obstant això, també hi ha crítiques: el fet que fos un nom imposat per un règim dictatorial que va assassinar a milers de persones.

Avui dia, encara no existeix un consens a nivell internacional i els governs i institucions utilitzen una forma o una altra depenent del seu propi criteri.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!