Les vacunes contra la covid-19 han ajudat a frenar la pandèmia, però no han arribat a tots els països per igual
Aviat es complirà un any des que, l'11 de març del 2020, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar que el nou coronavirus Sars-CoV-2 i la malaltia que provocava, la Covid-19, passaven a ser considerats una pandèmia.
El coronavirus ha afectat molts àmbits de la nostra vida quotidiana: les relacions i trobades socials, els desplaçaments per la ciutat, la manera de consumir en bars i restaurants, com utilitzem internet i les xarxes socials per informar-nos, comprar o parlar amb els nostres amics i familiars…
Avui dia, la Covid-19 ha provocat més de 2,4 milions de morts a tot el món segons dades de la Universitat Johns Hopkins. Per això, des de l'inici de la pandèmia, el gran objectiu de la humanitat era el desenvolupament d'una vacuna capaç de frenar l'expansió del virus.
Governs i empreses farmacèutiques de diferents països es van llançar a desenvolupar una vacuna. Es tracta d'un procés que pot durar anys, encara que en aquest cas es va accelerar el procés. D'altra banda, els assajos clínics amb humans solen seguir tres fases.
A l'agost del 2020, el govern rus va anunciar que ja havia desenvolupat una vacuna: la Sputnik V. No obstant això, alguns científics i governs van desconfiar perquè consideraven que no havia passat prou temps per complir amb totes les fases del procés. Al novembre del 2020 es va anunciar l'arribada de dues vacunes més: una creada per la farmacèutica estatunidenca Pfizer i l'alemanya BioNtech, i una altra pels laboratoris biotecnològics Moderna, amb seu a Massachusetts (els Estats Units).
El 8 de desembre del 2020, la primera persona del món va ser vacunada contra el coronavirus: es tractava de Margaret Keenan, una dona de 90 anys del Regne Unit.
Els països pobres, els més perjudicats
Des de llavors milions de persones han estat vacunades, la gran majoria als països occidentals. Israel encapçala la llista amb diferència i ja ha vacunat el 30% de la seva població (2,6 milions). Segueix els Estats Units amb un percentatge de vacunació del 4,2% de la població (14 milions de persones).
No obstant això, l'OMS ha alertat que els grans perjudicats per l'estratègia de vacunació global són els països en vies de desenvolupament, que no disposen de tants recursos econòmics i no poden competir amb els països rics per adquirir les vacunes.
Al gener del 2021, el director general de l'OMS, Tedros A. Ghebreyesus, va denunciar que dels 39 milions de dosis administrades fins llavors, només 25 dosis van ser a països pobres (un 0,00006% del total).
Ghebreyesus va recordar que el mateix va passar amb la vacuna contra la grip A el 2009 o amb els fàrmacs per tractar el virus VIH, que eviten que les persones portadores desenvolupin la malaltia de la sida i que van arribar als països més pobres una dècada més tard que als països rics.
A l'última reunió del G7 (el grup dels set països més rics del món), els líders polítics es van comprometre a ajudar i, de moment, destinaran 7.500 milions de dòlars per finançar la vacunació als països en desenvolupament.
Rússia guanya influència amb la seva vacuna
A diferència de les vacunes de Pfizer-BioNtech i de Moderna, que utilitzen la nova tècnica de l'ARN missatger, la vacuna russa Sputnik V utilitza la tècnica habitual d'introduir una variant més feble del virus perquè el cos aprengui a detectar-la i a generar una resposta immunitària.
Al principi, la Sputnik V va ser acollida amb escepticisme per la comunitat internacional per la rapidesa amb la qual s'havia desenvolupat. De fet, una part de la població russa no va vacunar-se quan va començar la campanya de vacunació.
No obstant això, ara l'opinió pública ha canviat. La revista científica The Lancet, una de les més prestigioses del món, va publicar a principis de febrer un article on s'assegurava que la Sputnik V tenia una eficàcia superior al 90%. Els resultats es basaven en un estudi amb prop de 20.000 participants.
La vacuna russa té un preu més assequible i és més fàcil de distribuir que les altres, perquè pot emmagatzemar-se a una temperatura d'entre 2 °C i 8 °C. En canvi, la vacuna de Pfizer necessita conservar-se a -60 o -80 °C, per exemple, la qual cosa dificulta el seu ús.
D'aquesta manera Rússia ha guanyat influència al panorama internacional. Sobretot a Amèrica Llatina, on diversos països han optat per la vacuna russa abans que les produïdes als Estats Units i Europa. Com que és una vacuna produïda pel govern, les autoritats russes poden decidir a quin preu vendre-la i fer-ho servir per guanyar aliats entre els països amb menys recursos.
De la mateixa manera, el govern de la Xina també ha utilitzat la vacuna Sinopharm (produïda per laboratoris xinesos) per arribar a acords amb països d'Àfrica i Amèrica Llatina i guanyar influència en aquestes regions.
Fonts: OMS, EFE, BBC, Redacció Mèdica