Diversos països rebaixen les restriccions i eliminen l'ús obligatori de mascaretes després de dos anys de pandèmia
Fa ja més de dos anys que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el coronavirus SARS-CoV-2 una pandèmia d'abast global. En aquell moment, governs de tot el món van adoptar mesures molt estrictes per intentar aturar la propagació del virus: confinament domiciliari, tancament de negocis i locals, cancel·lació del curs escolar o l'ús obligatori de mascaretes fora de la llar.
El desenvolupament de les vacunes ha permès frenar la pandèmia, però l'ús de mascaretes s'havia mantingut com a mesura de prevenció per evitar nous brots. No obstant això, els últims mesos, diversos governs han començat a retirar les mascaretes en diferents casos.
El govern del Regne Unit va retirar l'ús obligatori de mascareta al gener, després de superar una onada de la variant òmicron i reduir els casos de contagi. El govern britànic també va eliminar el requisit del passaport covid per entrar al país.
A França, l'ús de mascareta en interiors es va retirar al març, però es manté en llocs com centres sanitaris, farmàcies, residències de persones grans o al transport públic. El mateix passa a Espanya, que va aplicar les mateixes mesures un mes després.
Els Estats Units són el país amb més casos de contagi i morts per covid. Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), que són l'autoritat sanitària dels Estats Units, havien ampliat fins al maig l'ús de mascaretes en transports: avions, trens, autobusos i taxis, a més d'estacions i aeroports.
No obstant això, una jutgessa de Florida acaba de tombar aquesta mesura perquè considera que el CDC s'ha excedit en les seves funcions i que l'obligació de portar mascareta és il·legal. Tot i que és una jutgessa federal, la seva decisió pot tombar la normativa del govern, per això ara ja no és obligatori tapar-se la cara als transports.
A Amèrica Llatina, l'ús de mascaretes s'ha adaptat a la situació sanitària en cada país. A Nicaragua mai han estat obligatòries; a països com Mèxic, Argentina, Xile o Uruguai està permès treure-se-la en espais oberts; mentre que a Bolívia continua sent obligatòria a tots els espais.
La síndrome de la cara buida
La retirada de les mascaretes era una notícia molt esperada per tothom. No obstant això, l'ús obligatori durant tant de temps també ha tingut efectes psicològics sobre les persones, especialment entre els més joves.
L'anomenada “síndrome de la cara buida” fa referència al sentiment d'inseguretat o vergonya que senten algunes persones quan han de treure’s la mascareta i ensenyar la cara en públic.
Aquesta síndrome afecta sobretot als adolescents ja que, per ells, l'aspecte físic és molt important. D'altra banda, en aquesta etapa del creixement i el desenvolupament també es produeixen canvis com l'acne, el borrissol facial o l'ortodòncia que la mascareta ajudava a amagar.
En aquest sentit, després de dos anys amb mascareta en espais públics, treure-se-la és gairebé com presentar-se per primera vegada davant de persones amb qui coincidim habitualment però que, en canvi, mai han vist la nostra cara. És el cas de molts adolescents que s'han conegut a l'institut amb la mascareta posada.
Contaminació de mascaretes
La pandèmia de covid ha provocat un gran augment en l'ús de material quirúrgic d'un sol ús, com a guants, mascaretes o equips de protecció individual (EPI). Aquests residus no són reciclables, per la qual cosa acaben en abocadors o incineradores.
Aquests materials han augmentat greument la quantitat de residus plàstics a tot el planeta. Els pitjors mesos de la pandèmia, es feien servir 129.000 milions de mascaretes i 65.000 milions de guants cada mes a tot el món, segons un estudi de la Societat Americana de Química (ACS).
Lamentablement, molts d'aquests residus han acabat en entorns naturals: als carrers de les ciutats però també en boscos, rius, platges i sobretot als mars i oceans. Els animals marins poden ingerir aquests residus o veure's atrapats.
La producció i gestió d'aquests materials també contamina el medi ambient. D'una banda, es necessiten molts recursos i energia per fabricar-los; de l'altra, el transport des dels països de producció (com la Xina) fins a altres continents genera grans emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Finalment, la majoria d'aquestes deixalles s'incinera, fet que també genera grans emissions de gasos contaminants.
Les Nacions Unides demanen als governs que millorin els sistemes de gestió de residus per evitar que mascaretes i guants arribin al mar. Alhora, és important canviar els hàbits de consum i que les empreses apostin per un model més sostenible i respectuós amb el medi ambient, reduir l'ús de plàstics i adoptar materials biodegradables.