Crisi migratòria a Cuba

Milers de cubans intenten arribar als Estats Units per fugir de la crisi econòmica i la repressió política a l'illa

Gairebé 180.000 cubans han entrat als Estats Units entre els mesos de setembre del 2021 i juliol del 2022, segons xifres oficials de l'Oficina de Duanes i Protecció Fronterera dels Estats Units. Es tracta de l’onada migratòria més gran en la història de l'illa i és un reflex de la crisi social, política i econòmica que viu la població cubana.

L'èxode de cubans als Estats Units té diferents causes. D'una banda, la crisi econòmica que viu l'illa, que encara pateix els efectes de la pandèmia de covid. Les restriccions en la mobilitat van afectar el turisme, que és una de les principals fonts d'ingressos. A més, el govern cubà ha rebut crítiques per la gestió d’aquesta crisi.

D'altra banda, la repressió política també ha empès molts cubans a abandonar el país. Des de les protestes al juliol del 2021, quan milers de persones van sortir al carrer per reclamar més drets, el govern del Partit Comunista Cubà ha augmentat la persecució contra els opositors, que han hagut de triar entre anar a la presó o sortir del país.

Els Estats Units i altres països han establert sancions econòmiques per pressionar el govern cubà i que canviï aquestes polítiques repressives. El problema és que aquestes sancions limiten les relacions comercials i els negocis amb Cuba.

Com a conseqüència, moltes vegades hi ha escassetat de productes bàsics com ara menjar, medicaments o fins i tot materials per construir o fabricar productes. Al final, els més perjudicats són els ciutadans i ciutadanes, que no tenen recursos per a mantenir-se.

Al maig, el president dels Estats Units, Joe Biden, va posar en marxa un pla per rebaixar les restriccions a l'illa: es van restablir els vols comercials i es van eliminar els límits a les remeses (diners que els cubans als Estats Units poden enviar als familiars que viuen a l'illa).

Aquesta mesura va marcar distàncies amb l'anterior president estatunidenc, Donald Trump, que va imposar diverses restriccions per perjudicar el govern comunista de Cuba. També s'esperava que les noves polítiques poguessin millorar l'economia cubana.

Història de la migració de Cuba als Estats Units

Encara que els seus governs són molt diferents, Cuba i els Estats Units comparteixen una llarga història en comú. El govern estatunidenc va ajudar Cuba a la Guerra de la Independència (1895-1898), quan l'illa es va independitzar d'Espanya després de segles de domini colonial.

Aquesta ajuda no era desinteressada: Cuba està molt prop de la costa sud dels Estats Units i al país li interessava mantenir aliances. Així, els estatunidencs van intervenir en el govern de l'illa fins a mitjan segle XX, amb la dictadura de Fulgencio Batista (1952-1959).

Després del triomf de la Revolució Cubana (1959) liderada per Fidel Castro, l'illa ha estat governada per un règim comunista i milers de cubans han deixat l'illa. Alguns han marxat perquè estaven en contra d'aquest sistema polític, però la majoria s'han vist obligats per les dificultats econòmiques i l’escassetat.

Molts es van instal·lar a Florida, un estat al sud dels Estats Units, després d'arribar-hi amb petites embarcacions o pasteres. Avui dia, més de 1,3 milions de cubans viuen als Estats Units, segons dades del Migration Policy Institute.

Hi ha dos moments clau en la migració de Cuba als Estats Units. L'èxode del Mariel (1980), quan fidel Castro va decidir obrir el port cubà de Mariel i 125.000 cubans van abandonar l'illa. Anys més tard va tenir lloc la crisi dels balseros (1994): la caiguda de la Unió Soviètica al 1991 va provocar una greu crisi econòmica a Cuba, que era un país aliat, i 35.000 persones van sortir de Cuba.

Tant si viatgen per mar, a través de l'estret de Florida, com si viatgen fins a algun país de Centreamèrica per fer el recorregut per terra fins a Mèxic, milers de migrants arrisquen la seva vida en aquestes rutes migratòries, on s'exposen als perills del viatge i a les màfies del tràfic de persones.

Migrants com a “arma política”

Les crisis socials i les dificultats econòmiques a diversos països d'Amèrica Llatina han fet que desenes de milers de persones decideixin emigrar als Estats Units a la recerca d'una vida millor.

Molts creien que el canvi de presidència, del Partit Republicà (Donald Trump) al Partit Demòcrata (Joe Biden), suposaria també un canvi en les polítiques migratòries i que serien menys estrictes amb l'arribada d'estrangers als Estats Units. Per això l'arribada de migrants en situació irregular ha augmentat els últims mesos.

Biden ha derogat l'anomenat Títol 42, una llei que permetia retornar els migrants a Mèxic sota el pretext de la salut pública, per tal que no propaguessin el coronavirus. Ara, les persones que arriben a la frontera no poden ser detingudes, segons la llei.

Aquesta nova situació afecta especialment els estats del sud, a la frontera amb Mèxic, la ruta migratòria més transitada. Aquests estats s'han vist desbordats per l'arribada massiva de migrants i asseguren que no tenen recursos per oferir-los allotjament temporal i assessorament per tramitar el visat o trobar feina.

A més, aquests estats són tradicionalment conservadors (del Partit Republicà) i contraris a les polítiques demòcrates del president Biden. Per això alguns estats republicans, com Texas i Arizona, han començat a enviar autobusos plens de migrants cap a estats demòcrates com Nova York o Washington, com una forma de pressió.

Així, els migrants esdevenen una arma política entre governs enfrontats. Però la realitat de fons és una crisi humanitària molt greu, en la qual milers de persones es veuen privades del seu dret a sol·licitar asil i a rebre una protecció especial per part dels governs als països d’acollida (tal com estableixen les lleis internacionals).

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!