Crisi política a França: per què ha caigut el govern?
El país pateix una situació d’inestabilitat política i econòmica que ha impulsat la mobilització ciutadana amb vagues i protestes
França passa per una greu crisi política després de la caiguda del quart govern en dos anys. El fins ara primer ministre François Bayrou va perdre la moció de confiança a l’Assemblea Nacional el passat 8 de setembre, després que la majoria dels diputats rebutgessin el seu pla pressupostari, que incloïa grans retallades socials.
L’Assemblea Nacional és la cambra del Parlament francès i té la funció d’aprovar lleis i controlar el govern. Si els diputats rebutgen els plans del govern (format pel primer ministre i el seu equip), es considera que aquest no té la confiança del Parlament i, per tant, ha de dimitir. És el que li ha passat al govern de Bayrou.
Aquesta situació s’ha tornat un patró preocupant: des de les eleccions legislatives del 2024, cap govern ha aconseguit estabilitat a França. L’Assemblea Nacional està fragmentada (cap partit va aconseguir la majoria absoluta en els comicis), cosa que està fent que aprovar lleis importants sigui molt difícil.
França té un sistema presidencialista, que significa que comparteix el poder entre el President de la República (cap d’Estat) i el Govern (format pel primer ministre i els seus ministres). A més de dirigir la política exterior i la defensa del país, el president de França s’encarrega de nomenar el primer ministre, que serà el cap de Govern.
El president Emmanuel Macron va nomenar Michel Barnier com a primer ministre després de les eleccions de 2024, però en menys de tres mesos, aquest va ser destituït. Per la seva banda, Bayrou ha estat menys de nou mesos al govern. Ara Macron ha escollit a Sebastien Lecornu per al càrrec, però hi ha el risc que torni a passar el mateix.
La situació està generant malestar al país i alguns sectors polítics estan demanant que se celebrin eleccions anticipades. Tot i això, el president ha descartat aquesta opció.
Crisi del deute públic
Un dels principals problemes que té França ara mateix és el dèficit públic, que passa quan un país gasta més diners dels que ingressa. Com que l’Estat no pot cobrir totes aquestes despeses amb els seus propis diners, n’ha de demanar en forma de préstec: això s’anomena endeutar-se.
Hi ha diferents entitats a les quals els països poden demanar diners en forma de préstec: altres països o governs, institucions financeres internacionals (com el Fons Monetari Internacional), bancs i entitats privades…
Cada cop que França demana aquests préstecs per cobrir el seu dèficit, el seu deute públic augmenta. Aquest indicador no ha deixat de créixer en els darrers anys, sobretot arran de la pandèmia, i avui dia, França és el tercer país de la Unió Europea (UE) amb el deute públic més alt.
Per intentar controlar la situació, el fins ara primer ministre Bayrou va presentar un nou pla pressupostari, que explicava com el país preveia gastar els diners al llarg d’un any. La proposta incloïa retalles en pensions, reducció de l’ocupació pública i disminució de la despesa social. També proposava eliminar alguns dies festius per als treballadors.
Les retallades no van agradar a la majoria de diputats de l’Assemblea Nacional, que va votar en contra de la seva aprovació (194 vots a favor i 364 en contra). Els partits de l’oposició creuen que el govern hauria de proposar altres alternatives per gestionar el problema del deute públic. Per exemple, els grups d’esquerra han demanat pujades d’impostos, en lloc de retallades socials.
Com t’afecta aquesta notícia?
La situació política i econòmica a França també ha generat un clima de malestar a la societat, i algunes persones han decidit unir-se per mostrar el seu descontentament. És el cas del moviment “Bloquegem-ho tot” (Bloquons tout, en francès), que va néixer els mesos de juliol-agost en resposta al pla de retallades pressupostàries del primer ministre Bayrou.
El moviment va convocar una aturada total a França el 10 de setembre de 2025. No anar a la feina ni a classes, bloquejar carreteres i transports, fer vaga, boicotejar grans superfícies… L’objectiu és paralitzar el país per mostrar el seu rebuig al que està passant en l’àmbit polític.
Però les mobilitzacions no acabaran aquí, ja que els principals sindicats de França han convocat una jornada de vaga general per al 18 de setembre.