Els governs de Cuba i Estats Units representen models i ideologies totalment oposats
La relació entre Cuba i Estats Units és difícil i complicada. Els seus governs defensen sistemes polítics molt diferents i això ha impedit l’apropament des de fa sis dècades. Però, quin és el motiu de les seves diferències?
Després de guanyar la Guerra d’Independència contra Espanya al 1898, Cuba es va convertir en un país independent. Però els cubans no haurien pogut guanyar sense l’ajuda d’Estats Units, així que al 1901 van aprovar l’Esmena Platt, que permetia al govern nord-americà tenir cert control sobre els assumptes polítics de la illa.
Estats Units va aconseguir un tracte desigual que el beneficiava: controlava el sucre, tabac i terres de la illa. La població cubana estava cada vegada més descontenta amb la situació, però no podia fer res perquè els governants cubans estaven controlats pels nord-americans.
#Efemeride || En 1901 el Congreso estadounidense aprobó la Enmienda Platt. Dicha ley prohibía al Gobierno cubano concertar acuerdos con otros países y le daba el derecho al imperialismo yanqui a intervenir militarmente la isla #20MDemocraciaYPaz @NicolasMaduro @josemvasquez pic.twitter.com/PE3terN9fY
— FUNDACULGUA (@v_fundaculgua) March 2, 2018
Tot es va precipitar quan, després d’una llarga guerra de guerrilles, Fidel Castro va arribar al poder al 1959 i es va rebel·lar contra el tracte abusiu d’Estats Units.
El món dividit en dos blocs
Per entendre l’enfrontament entre el govern cubà i nord-americà, és important conèixer què passava llavors pel món. Després de la Segona Guerra Mundial (1940-1945), el món va quedar dividit en dos blocs que rivalitzaven per imposar el seu model social, polític i econòmic: capitalisme contra comunisme.
Tots els països es van veure obligats a escollir un bàndol: el capitalista, liderat per Estats Units, o el comunista, representat per la política de la URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, que incloïa l’actual Rússia). És el que es va anomenar la Guerra Freda, una etapa que dura fins a la caiguda del Mur de Berlín al 1989.
El mapa de la Guerra Fría, cuando el mundo estuvo dividido en dos bloques enfrentados política, económica y culturalmente #GeopolíticaVA pic.twitter.com/cQ3JhGVIP9
— Divulgación VENTURA (@VENTURAdivulga) November 23, 2017
La rivalitat entre Estats Units i la URSS va afectar a tots els països i es va traslladar a la relació amb altres països com Cuba.
Al principi, quan va derrotar el règim de Fulgencio Batista (un dictador que governava a la illa gràcies al suport d’Estats Units), Castro no es considerava comunista sinó “revolucionari”. Volia rebel·lar-se contra el domini ianqui i va privatitzar empreses i terres, la majoria de propietaris americans.
https://youtu.be/-o8uZdfjgFY
Com a resposta, el president nord-americà Dwight Eisenhower va decidir imposar sancions a Cuba per perjudicar la seva economia. Un any més tard, les relacions comercials entre els dos països van quedar suspeses. I el 1961, els americans van enviar 1.500 soldats a la Badia de Cochinos per envair l’illa, però les tropes cubanes van repel·lir l’assalt.
En plena Guerra Freda i davant l’agressivitat d’Estats Units, Cuba es va apropar a la URSS. Els cubans els van permetre instal·lar una base de míssils a la illa, la qual cosa suposava una amenaça pels Estats Units i una provocació en tota regla: va ser l’anomenada Crisi dels Míssils, quan el món va estar prop d’una Tercera Guerra Mundial.
Al final la diplomàcia va superar a la violència, però la relació entre els dos estats va quedar congelada fins al 2009.
Les conseqüències de ‘l’embargament’
Durant gairebé 50 anys, Estats Units va prohibir qualsevol tipus de relació comercial amb Cuba: cap país podia comprar o vendre amb l’illa. Això va provocar una escassetat important de productes i materials que afectava a la població cubana.
Però les coses canvien al 2009. Fidel Castro es retira per motius de salut i el seu germà Raúl el substitueix com a president, amb una mentalitat més oberta. Mentre, a Estats Units, el demòcrata Barack Obama substituïa al republicà George Bush Jr. Els dos mandataris decideixen enterrar la destral de guerra i restablir les relacions.
Tot anava bé fins l’arribada de Donald Trump al poder. El nou president d’Estats Units no té la mateixa predisposició que Obama per reprendre les relacions amb Cuba. De moment, ja ha ordenat limitar els viatges a la illa i el comerç amb les forces armades cubanes.
“#Cuba, como ustedes saben, el presidente @BarackObama regaló todo y yo lo he recuperado. Estamos siendo muy duros con respecto a Cuba, porque queremos que el #pueblo tenga #libertad”: @realDonaldTrump #EEUU https://t.co/Lc7ekWEHSQ #CartasDesdeCuba
— Fernando Ravsberg (@Ravsberg) April 18, 2018
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
