ONU Dones: Des de la meva perspectiva

Per la Khalida Popal, el futbol és una manera d’unir a les dones i lluitar pels seus drets. (ONU Dones)

ONU Dones col·labora amb centenars de projectes liderats per dones que volen transformar el món

1Esperit emprenedor

La Sarah Quaye ha desenvolupat el seu propi negoci de menjar a Libèria. (ONU Dones)

Sara Quaye Reeves és de Buchanan, la tercera ciutat de Libèria. Allí va muntar una petita tenda de menjar per mantenir als seus cinc fills.

El menjar de Sara tenia èxit, però només funcionava en un àrea molt reduïda. Perquè el seu negoci creixés necessitava un préstec del banc, i perquè l’hi concedissin abans havia de registrar el seu negoci a la capital, Monròvia.

En els últims trenta anys, Libèria ha patit dues guerres civils que han arrasat l’economia del país, així que les gestions burocràtiques són més complicades. No totes les dones poden pagar-se el viatge fins a Monròvia per establir i impulsar el seu negoci.

Gràcies a la seva feina, el restaurant de la Sara ara és un dels més populars de Buchanan. Cada dia ha de fer front a l’assetjament sexual de clients masculins, però se sent orgullosa del que ha aconseguit.

Llegeix la seva història aquí.

2Els drets de les dones indígenes

Janneth Lozano Bustos lluita per a que les dones indígenes reivindiquin els seus drets dins de la comunitat. (ONU Dones)

Durant el segle passat, els colons europeus que arribaven a Colòmbia tenien com a esport “caçar aborígens”: els perseguien i assassinaven com si fossin trofeus de caça. Aquesta pràctica abominable va ser prohibida durant la dècada de 1970 en un judici on va participar el pare de Janneth Lozano Bustos.

Ella ha dedicat la seva vida a treballar amb dones indígenes, que a més de patir la discriminació per ser indígenes també pateixen violència de gènere a les seves comunitats.

Moltes famílies indígenes envien a les seves filles a les ciutats com a treballadores domèstiques, però allí no tenen drets laborals i sovint pateixen l’assetjament sexual dels seus ocupadors.

Janneth els explica que les dones tenen els seus drets i han d’exigir que es respectin, tant en el seu treball com en l’entorn familiar. “Enfortir els drets de les dones és enfortir els drets col·lectius de la comunitat”.

Llegeix la seva història aquí.

3El poder transformador dels joves

Hayfa Sdiri és una de les joves tunisianes que lluiten per transformar el seu país després de la Primavera Àrab. (ONU Dones)

Tunísia va ser un dels països que va viure la Primavera Àrab, un moviment social que va sorgir en diferents països musulmans per protestar contra els governs repressors.

Els tunisians es van manifestar durant setmanes i el president Ben Alí, que va voler reprimir les protestes, va acabar fugint del país. Al 2011 es van celebrar les primeres eleccions lliures en molts anys.

La transformació ha estat lenta i la població de Tunísia ha hagut d’enfrontar-se a nombrosos obstacles: una economia estancada, desigualtats socials, un govern corrupte, el terrorisme jihadista…

Aquesta revolució social ha tingut com a protagonistes a joves com Hayfa Sdiri, que lluiten per tenir una societat més justa, amb igualtat de condicions per a homes o dones. Hayfa va crear Entr@crush, una plataforma per connectar a joves de Tunísia i impulsar els seus projectes. 

Llegeix la seva història aquí. 

4Dones molt capaces

Pratima Gurung treballa perquè les persones amb necessitats especials de Nepal tinguin un tracte més just. (ONU Dones)

A Nepal, les persones que pateixen alguna discapacitat física o mental tenen menys oportunitats. És com si la societat pensés que valen menys, que són menys capaces, i no se’ls dóna l’opció d’estudiar o formar-se.

Quan tenia set anys, Pratima Gurung va tenir un accident i va perdre una mà. Per sort, els seus pares van seguir creient en ella, la van portar a l’escola i van invertir en la seva educació. No obstant això, les autoritats de Nepal no disposen dels recursos necessaris per atendre a les persones amb necessitats específiques.

Elles són les víctimes més vulnerables del canvi climàtic i els desastres naturals, com els terratrèmols de 2017, que van deixar gairebé 9.000 morts i 22.000 ferits, a més d’assolar el país.

Pratima treballa per visibilitzar la situació de les dones indígenes amb discapacitat, que pateixen problemes com la desnutrició, la sequera o l’aïllament social.

Llegeix la seva història aquí.

5El futbol també és cosa de noies 

Per la Khalida Popal, el futbol és una manera d’unir a les dones i lluitar pels seus drets. (ONU Dones)

Khalida Popal va haver de fugir del seu país, Afganistan, perquè estava amenaçada de mort. I tot perquè volia jugar al futbol. “A Afganistan, a les dones que juguen al futbol els hi diuen prostitutes. El futbol s’entén com un esport per a homes”, explica Khalida.

Va aprendre a jugar a futbol amb la seva mare i es va convertir en la seva passió. Mai va deixar de jugar, encara que la insultessin, encara que li tiressin pedres, encara que els professors l’expulsessin de classe.

Es va convertir en la primera dona capitana de la selecció nacional afganesa al 2007. Per a ella, el futbol és una manera de reivindicar els drets de les dones, de lluitar per la igualtat de gènere i d’unir a les dones per defensar-se.

Ara Khalida viu a Dinamarca, lluny de la seva família, però segueix viatjant per tot el món per inspirar a altres noies a perseguir els seus somnis.

Llegeix la seva història aquí.

6Més enllà del VIH

Després de tocar fons, la Natalia Minayeva treballa com assessora legal per ajudar a altres dones que estan en la mateixa situació. (ONU Dones)

Quan va descobrir que tenia SIDA, Natalia Minayeva va pensar que ja no tenia cap futur.

En aquella època, al seu país, Kazakhstan, no hi havia molta informació sobre aquesta malaltia i les persones infectades quedaven apartades de la societat. Natalia va acabar a la presó, als anomenats “barracons de la sida”, discriminada per la seva malaltia.

Fins que va conèixer la Xarxa de Dones que Viuen amb VIH a Kazakhstan i es va formar com a “advocada del carrer” per ajudar a altres recluses i dones que havien sortit de la presó a refer la seva vida. 

Crear aquest tipus de plataformes serveix perquè les dones s’ajudin entre elles i se sentin protegides. Comptar amb aquest suport els permet seguir endavant i crear els seus propis projectes.

Llegeix la història de Natalia aquí.

7Nenes propietàries de la seva pròpia vida

Aiturgan Djoldoshbekova compta amb el suport de la seva mare, Aigul Alybaeva, per estudiar i ajudar a les nenes de Kirguizistán. (ONU Dones)

A Kirguizistan, el “rapte de la núvia” és una tradició que existeix des de fa segles. Un home pot raptar a una noia o dona per convertir-la en la seva muller, en contra de la voluntat d’ella i de la seva família.

El pitjor és que, una vegada raptades, les noies no poden tornar amb la seva família perquè ja han estat deshonrades.

Les lleis actuals prohibeixen aquesta pràctica, però en algunes zones rurals encara existeix. La jove adolescent Aiturgan Djoldoshbekova participa en un programa educatiu perquè nenes i noies sàpiguen quins són els seus drets i així posar fi als matrimonis infantils i forçats.

Aiturgan compta amb el suport de la seva mare, Aigul Alybaeva, que es preocupa perquè tingui totes les oportunitats per estudiar i formar-se. Vol ser fiscal per aplicar la llei i protegir a totes les nenes de Kirguizistan.

Llegeix la seva història aquí.

8Noies programadores, per descomptat!

Ileana Crudu anima a altres noies a estudiar carreres relacionades amb les noves tecnologies i la programació. (ONU Dones)

A molts països segueixen existint estereotips que subestimen a les dones i la seva capacitat per estudiar i treballar en alguns àmbits.

Per exemple, al camp de la ciència i les noves tecnologies, els prejudicis diuen que les noies no són prou llestes per investigar o programar. Res més lluny de la veritat.

La moldava Ileana Crudu va participar en un campament d’estiu de GirlsGoIT, una iniciativa que pretén apropar les tecnologies de la informació (TIC) a les noies i ensenyar-los-hi les bases de la programació.

Més enllà de la formació informàtica, l’objectiu és que les noies creguin en elles mateixes, superant rols de gènere i estereotips. A dia d’avui, Ileana estudia enginyeria del coneixement a la universitat dels Països Baixos i, com a ambaixadora de GirlsGoIT, anima a altres noies a estudiar TIC.

Llegeix la seva història aquí.

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here