Entre el 19 i el 20 d’abril s’han eliminat definitivament les mascaretes en els interiors dels centres educatius
Finalment, ha arribat el moment que tants alumnes i professors esperaven: el govern ha autoritzat treure les mascaretes en els espais interiors i, per tant, també dins les aules de les escoles i instituts.
El dimarts 19 d’abril, just en tornar de vacances de setmana santa, l’alumnat va poder decidir si seguia utilitzant la mascareta o se la treia a l’interior de l’escola. Just a l’hora d’entrar a l’escola, aproximadament un 75% de l’alumnat de secundària de la nostra escola va entrar ja sense mascareta i, a mesura que el matí anava avançant, un 10% més de l’alumnat va sumar-s’hi. Hi va haver una part dels alumnes que va necessitar més temps per sentir-se còmode sense mascareta i va preferir seguir protegint-se abans de prendre aquesta decisió.
Entre els alumnes que van preferir esperar per eliminar la mascareta hi ha diversos motius: hi ha qui no se la treu per por d’agafar el virus; n’hi ha d’altres que no se la treuen per inseguretat a mostrar la seva cara després de dos anys de dur-la amagada; d’altres per la vergonya d’ensenyar el seu canvi físic durant aquest llarg període de temps. És totalment respectable i comprensible la decisió que cadascú pren.
Dimecres 20 d’abril va tocar el torn al professorat. La decisió d’aquest va ser unànime: des del primer moment, tots van treure’s la mascareta per impartir les seves classes. La raó principal d’aquesta decisió ha estat que els facilita molt la comunicació amb l’alumnat, a més dels pocs prejudicis estètics que els grans tenen, a diferència dels adolescents. Durant tot aquest temps de pandèmia els professorat s’ha vist obligat a alçar la veu, fins i tot alguns s’han vists obligats a fer servir micròfons perquè tothom els pogués sentir.
Sembla que, de mica en mica, la situació als centres educatius retorna a l’antiga normalitat. I, finalment, podem tornar a veure el somriure dels nostres companys i companyes, perquè al cap i a la fi, la cara és el reflex de l’ànima i, durant aquest temps les emocions han estat ocultes rere les mascaretes. Ens ha costat veure si un amic estava trist, angoixat, preocupat o pel contrari il·lusionat, content i feliç. Ara, veient la cara sencera de les persones que ens envolten, sens dubte podem connectar molt més amb ells i comunicar-nos molt millor.
Esperem que aquesta situació sigui un pas endavant i que no calgui tirar enrere.
Article escrit per l’Adriana Carvalho, la Xenia Ruano, la Júlia Soteras, el Víctor Morillo i el Lluc Morte, de la revista Creixen Povill Report, que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED), una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
