Un milionari crema un dibuix de l'artista mexicana Frida Kahlo per vendre'l com a obra d'art virtual
El govern de Mèxic està investigant un presumpte delicte contra el patrimoni artístic del país: el milionari d'origen mexicà Martín Mobarak va cremar el dibuix Fantasmones Sinistros (1944), de l'artista mexicana Frida Kahlo, per revendre’l en forma de criptoart.
Els fets van passar el 30 de juliol, quan l'empresari i inversor va calar foc al dibuix, valorat en 10 milions de dòlars, en un acte davant de desenes de persones. El seu objectiu és “transformar i revolucionar el món de l'art, els NFT i les organitzacions benèfiques”, segons ha declarat el mateix Mobarak, que destinarà una part dels guanys a projectes filantròpics.
El milionari ha creat una pàgina web on ofereix una edició limitada de 10.000 còpies del dibuix de Frida en NFT o tokens no fungibles, una forma de criptoart en el qual les obres es mostren en format digital i es transmeten per tecnologia blockchain.
Les còpies només podran adquirir-se pagant amb Ethereum, un tipus de criptomonedes. Cada NFT de Fantasmones Sinistros es vendrà per 3 Ethereums, que tenen un valor al mercat d'uns 1.370 euros (cada criptomoneda). Així, Mobarak espera recaptar uns 40 milions de dòlars amb aquest negoci de criptoart.
L'Institut Nacional de Belles Arts i Literatura (Inbal), encarregat de vetllar pel patrimoni històric, cultural i artístic de Mèxic, encara està recopilant proves per determinar si el dibuix era realment un original de Frida Kahlo. Si fos així, Mobarak hauria comès un delicte i seria jutjat.
Frida Kahlo (1907-1954) és l'artista mexicana més coneguda a nivell internacional: totes les seves pintures, dibuixos i creacions estan protegits per llei i tenen la categoria de “monument artístic”.
Què és el criptoart?
Avui dia, cada vegada més aspectes de la nostra vida tenen lloc al món digital: tenim reunions i anem a classe per videotrucada, ens relacionem amb els nostres amics a les xarxes socials, veiem sèries i pel·lícules per streaming i ens informem a través de diaris i mitjans digitals…
El món de l'art també s'ha sumat a aquesta revolució: ja no cal desplaçar-se fins als museus i pagar entrada, sinó que es poden visitar de manera virtual (si bé veure els quadres i escultures en una pantalla no té el mateix efecte que fer-ho en persona).
El criptoart va un pas més enllà i converteix els quadres en obres d'art virtuals. Però, a més, per convertir-les en un objecte únic, aquestes obres virtuals es protegeixen amb la tecnologia blockchain: un sistema d'encriptació que xifra els arxius digitals.
Quan un arxiu digital està encriptat o xifrat, només la persona que té els codis d'encriptació pot desxifrar-ne el contingut i veure què és. En el cas dels Fantasmones Sinistros, per exemple, els compradors rebran aquests codis, podran desxifrar l'arxiu i contemplar el dibuix de Frida Kahlo amb tot detall des dels seus dispositius.
Ara bé, el criptoart ha fet un pas més i està convertint en obres d'art els objectes més peculiars, com ara un mem, un tuit o fins i tot una cançó. Els col·leccionistes paguen milers de dòlars per tenir l'arxiu únic i original d'un contingut, encara que sigui digital.
Alhora, el criptoart és una de les poques activitats que només poden pagar-se amb criptomonedes, un tipus de divises que també funcionen amb tecnologia blockchain. Igual que els arxius xifrats, les criptomonedas només existeixen al món virtual i les transaccions (pagar diners, rebre diners, fer una transferència) també es fan a través de codis d'encriptació.
Frida Kahlo: una icona global
Pintora, retratista, intel·lectual, feminista… hi ha moltes paraules per descriure Frida Kahlo, artista mexicana convertida en una icona global. Els seus dibuixos i la seva pròpia imatge són una representació de la cultura i el folklore mexicans, que es van convertir en l'eix central de la seva obra.
Frida va néixer a la Ciutat de Mèxic l’any 1907. Des de petita va patir molts problemes de salut: va tenir poliomielitis, una malaltia que va limitar-li la mobilitat i per la qual va haver de sotmetre's a diverses operacions. Als 18 anys, va patir un greu accident d'autobús que la va deixar al llit molts mesos.
Durant aquest temps, Frida va començar a pintar i desenvolupar el seu món interior. Els seus quadres reflectien diferents vivències personals i estats d'ànim amb un estil semblant al realisme màgic de la literatura: colors molt vius i figures que barrejaven personatges reals amb símbols i missatges onírics.
Més enllà de la pintura, Frida formava part d'un grup d'intel·lectuals d'esquerres i va simpatitzar amb el Partit Comunista. Va ser en aquest ambient on va conèixer Diego Rivera, artista que ja era molt conegut dins i fora de Mèxic. Diego era 21 anys més gran i tots dos van mantenir una relació llarga i complicada: es van separar i ajuntar diverses vegades fins a la mort de Frida l’any 1954, quan només tenia 47 anys.
El seu llegat inclou prop de 150 obres, sobretot autoretrats, que mostren la intensitat amb què Frida va viure tota la seva vida: les seves operacions quirúrgiques, la seva relació sentimental amb Diego, la impossibilitat de tenir fills, la vida i la mort.
