Descobreixen un nou refugi antiaeri a la Sagrera: què són i per a què servien aquests amagatalls?
El búnquer, que es troba en molt bon estat de conservació, servia de protecció dels bombardejos als treballadors de l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera
T’imagines estar treballant en unes obres i trobar-te un refugi antiaeri? Això és el que els ha passat als treballadors de la futura estació de la línia d’alta velocitat a la Sagrera: han trobat un refugi antiaeri de la Guerra Civil espanyola que feia més de 80 anys que estava ocult i del qual no se’n tenia cap constància.
El búnquer, que es troba en molt bon estat de conservació segons les autoritats municipals, servia per a protegir els treballadors de l’antiga estació de mercaderies de la Sagrera, que centralitzava el transport de mercaderies a Barcelona. Aquesta estació estava controlada pel principal sindicat obrer a Catalunya, la Confederació Nacional dels Treballadors (CNT), i era un objectiu estratègic dels bombardejos feixistes.
El refugi subterrani es troba a uns 4 metres de profunditat, té una llargada de 90 metres i compta amb dues entrades principals. A més, s’hi han identificat dues galeries principals, que connectaven els edificis de l’estació de mercaderies. En aquestes galeries hi ha quatre grans sales, quatre latrines -espais destinats a defecar i a orinar- i una estança addicional.
L’excepcional troballa encara conserva bancs d’obra, cablejat elèctric ceràmic, ventilacions i grafits amb les sigles de la CNT i de la FAI -Federació Anarquista Ibèrica-. Els arqueòlegs que l’han visitat expliquen que la construcció va estar molt ben planificada: s’havia excavat a cel obert i construït amb formigó armat (formigó reforçat amb barres d’acer), amb una llosa de coberta de dos metres de gruix capaç de resistir l’impacte de bombes de 100 kg.
Què eren els refugis antiaeris?
Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) Barcelona va patir molts bombardejos amb l’objectiu de neutralitzar la indústria de la ciutat i alhora, sembrar la por entre la ciutadania. Davant d’aquesta situació, la població es va mobilitzar per construir refugis antiaeris per a protegir-se de les bombes, unes construccions que es van convertir en un referent a Europa.
De refugis antiaeris se n’han comptabilitzat 1322. La gran majoria es pot consultar a La Ciutat dels Refugis, un portal del Servei d’Arqueologia de Barcelona que recull tota la informació, documentació, imatges i testimonis recopilats al llarg de més de quinze anys.
Aquest webdoc és un treball conjunt de professionals de diferents disciplines, des d’arqueòlegs, fins a historiadors, comunicadors o dissenyadors. L’objectiu és explicar qui, com, quan i per què es van construir els refugis. Una eina de difusió que ens explica l’arqueologia d’aquests amagatalls, però també com hi transcorria la vida, com passaven l’estona els qui intentaven protegir-se de les bombes i com feien front a la por i l’angoixa.
Com t’afecta aquesta notícia?
Es creu que el nou refugi trobat a la Sagrera correspon al número 57 del llistat de refugis antiaeris de la Generalitat republicana durant el 1938. Actualment, el búnquer està passant per un exhaustiu procés d’estudi, documentació i digitalització mitjançant tecnologia d’escàner làser en 3D. Aquest procés permet conservar digitalment cada detall arquitectònic i material del búnquer, des de les inscripcions a la paret, fins a la ubicació de les sales.
Conèixer què hi va passar i perquè existeixen els refugis antiaeris és mantenir viva la memòria històrica del nostre país. Aquest patrimoni ens permet saber com vivia i s’organitzava la societat a Barcelona durant la Guerra Civil espanyola. Tot i que els bombardejos van ser molt intensos i van provocar moltes víctimes, els refugis també van aconseguir salvar moltes vides. A més, la seva construcció va ser producte de l’organització col·lectiva: on més teixit associatiu hi havia, més refugis es van construir.