Els governs de diferents països adopten mesures per complir l'Acord de París i reduir les emissions que provoquen l'escalfament global
Avui és el Dia Internacional de la Mare Terra, una jornada promoguda per les Nacions Unides (ONU) per recordar la importància de tenir cura del planeta i la seva biodiversitat. Cada any desapareixen 10 milions d'hectàrees de boscos (la mida d'Islàndia), mentre que un milió d'espècies d'animals i plantes estan en perill d'extinció.
Els últims 200 anys, els humans hem portat al límit la contaminació d'espais naturals i hem provocat el canvi climàtic, el repte més gran al qual ens enfrontem. L'augment de la temperatura global està desencadenant canvis al planeta que perjudiquen les persones, els animals i les plantes: des de la pujada del nivell del mar que pot afectar ciutats senceres, fins al canvi en les migracions d'espècies o la desaparició de cultius.
Els científics fa dècades que alerten sobre aquesta situació i reclamen l'actuació immediata dels governs per aturar les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, els principals causants del canvi climàtic. Els últims anys, també la societat civil s'ha organitzat per exigir mesures urgents.
Conscients que com més tard s'actuï més difícil serà revertir els efectes sobre el planeta i la natura, diversos països i regions han anunciat els últims dies noves mesures per combatre el canvi climàtic.
La Unió Europea (UE) ha aconseguit un acord per a la nova Llei del Clima, segons la qual els 27 països membre es comprometen a reduir les emissions un 55% de cara al 2030, amb l'objectiu de convertir-se en el primer continent amb emissions neutres l'any 2050.
La UE (juntament amb el Regne Unit) ocupa el tercer lloc en emissions globals per darrere de la Xina, el país més contaminant del món, i els Estats Units. La nova llei inclourà ajudes per facilitar la transició climàtica dels països membre.
We have a deal on the Climate Law!
— Frans Timmermans (@TimmermansEU) April 21, 2021
5:05am pic.twitter.com/jGt4QWFTTW
D'altra banda, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha convocat una cimera del clima amb 40 líders mundials els dies 22 i 23 d'abril, amb la intenció de definir acords conjunts que permetin limitar de manera significativa les emissions de carboni.
La cimera se celebrarà de manera virtual respectant les restriccions per la pandèmia de covid-19, però a més permetrà estalviar les emissions derivades dels vols, trasllats i l'energia consumida en un congrés d'aquestes dimensions.
El presidente de EEUU invita a 40 líderes mundiales a participar en la cumbre del clima que se celebrará de manera virtual el 22 y 23 de abril pic.twitter.com/GjlUYlsOwK
— Dori Toribio (@DoriToribio) March 26, 2021
Aquesta trobada ha provocat molta expectació perquè 17 dels països convidats són responsables del 80% de les emissions globals, per això és molt important que puguin aconseguir-se acords vinculants. A més, a la taula de negociacions hi haurà països com la Xina o Rússia, amb els quals els Estats Units manté un enfrontament polític.
L'Acord de París: un acord històric?
Governs de tot el món es reuneixen cada any a la Conferència de les Parts (COP) de l'ONU, una cimera sobre el clima on els països debaten quines mesures prendre per actuar contra el canvi climàtic.
A la COP21 que es va celebrar el 2015 es va signar el famós Acord de París, un acord històric amb el qual més de 190 països es comprometien a reduir les emissions per frenar l'escalfament global. L'objectiu era limitar l'augment de la temperatura global a 2 graus fins a finals de segle, intentant que l'augment sigui de 1,5 graus.
No obstant això, no tots els països han adoptat les mesures necessàries per complir l'acord. La Xina és el país més contaminant del món i el 2015 es va comprometre a reduir les seves emissions de cara al 2030. Però més tard va posposar aquest compromís al 2060.
D'altra banda, l'expresident dels Estats Units, Donald Trump, també va anunciar la retirada de l'Acord de París per prioritzar l'activitat econòmica durant el seu mandat (2017-2021). Joe Biden va tornar a adoptar el compromís climàtic quan va accedir a la presidència enguany.
Segons l'últim informe sobre la Bretxa d'Emissions realitzat per l'ONU, si no es prenen mesures més enllà dels compromisos de l'Acord de París, és possible que les temperatures augmentin més de 3 graus aquest mateix segle. Amb les xifres actuals, el planeta no complirà els objectius de l'acord.
Coronavirus contra el canvi climàtic
L'explosió de la pandèmia de coronavirus ha afectat l'economia de tots els països, però també ha tingut efectes positius per al medi ambient el 2020.
L'aturada de producció a les fàbriques, el descens del consum d'energia i les restriccions de mobilitat, amb menys avions i vehicles circulant, faran que les emissions de diòxid de carboni caiguin fins a un 7%, segons l'informe de l'ONU.
Malgrat això, aquesta disminució és molt petita i no serveix per compensar els nivells d'emissions actuals. La Xina, per exemple, ja ha reprès l'activitat a tot el país i les seves emissions de gasos d'efecte d'hivernacle ja superen les anteriors a la pandèmia.
Les Nacions Unides també alerten sobre la importància de preservar la biodiversitat per evitar l'aparició de noves pandèmies, ja que la diversitat d'espècies dificulta la propagació de patògens. La desforestació, la ramaderia i agricultura intensiva i el tràfic il·legal d'animals poden augmentar la transmissió de malalties infeccioses.
