28 novembre 2022
spot_img
28 novembre 2022
spot_img

Dia Internacional de la Dansa: Parlar amb el cos

Per primera vegada després de la pandèmia, ballarines i ballarins d’arreu del món podran celebrar aquesta jornada ballant sense mascareta

El 29 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Dansa, una iniciativa creada per l'Institut Internacional del Teatre (ITI), entitat que col·labora amb l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) per promoure les arts escèniques a tot el món. 

La data ret homenatge a Jean-Georges Noverre, ballarí francès i creador del ballet modern, que va néixer el 29 d'abril del 1727. El ballet modern o contemporani s'inspira en el ballet clàssic tradicional, que s'interpreta amb uns passos definits, però a més incorpora nous moviments que l'adapten a les tendències actuals.

L'objectiu d'aquesta jornada és donar a conèixer l'art de la dansa en totes les seves modalitats i expressions, més enllà de les barreres polítiques, culturals i ètniques. Ballar és més que moure's amb la música: és una manera d'expressar-se amb el cos en moviment.


Cada any, l’ITI tria un ballarí/ina o coreògraf/a destacat per llançar un missatge sobre la importància de la dansa en el panorama cultural mundial. Enguany, la ballarina i directora artística del Ballet de Corea del Sud, Kang Sue-jin, reflexiona sobre els orígens de la dansa i l'impacte de la pandèmia.

En el passat, la dansa era una forma primària de comunicació no verbal que parlava a través dels gestos, i avui dia ha evolucionat fins a esdevenir un art efímer. Les representacions de dansa són obres difícils de recuperar, perquè s'interpreten i es gaudeixen en el moment.

En aquest sentit, la pandèmia de covid-19 ha fet encara més difícil gaudir de l'art de la dansa per culpa de les restriccions, els confinaments i les limitacions d'aforament. I per aquest motiu també, segons Sue-jin, cada representació és encara més important i valuosa.

Institucions com l’ITI i la UNESCO, però també companyies de ball, associacions culturals i ballarins de tot el món han programat actes de celebració a diferents països. Per primera vegada després de la pandèmia, els ballarins i ballarines podran ballar sense mascareta els seus espectacles.

Aquesta jornada és també una oportunitat per reivindicar la professionalització de la dansa i la feina dels ballarins i ballarines, que moltes vegades actuen de manera gratuïta per amor a l'art, literalment.

La dansa com a identitat

En l'actualitat, identifiquem el ball com un espectacle o una forma d'entreteniment. Així i tot, des de fa milers d’anys, la dansa és una forma d'expressió artística que defineix un poble o cultura, igual que la música, la pintura o la literatura.

La civilització egípcia, persa o grega tenien les seves pròpies danses i coreografies, dedicades a les seves divinitats i als grans esdeveniments del calendari. Les danses que es representaven als festivals de l'antiga Grècia, i més tard a l'antiga Roma, van ser l'origen del teatre actual.

Durant l'Edat mitjana, l'Església va prohibir aquest tipus de manifestacions artístiques perquè les considerava paganes (relacionades amb religions que aleshores estaven perseguides). No va ser fins l'arribada del Renaixement que es van recuperar les tradicions clàssiques i Europa va escapar de la foscor medieval. 

En l'era contemporània, la dansa ha anat més enllà de cultures i civilitzacions per convertir-se en una manera de representar els sentiments humans, de transmetre idees i fins i tot explicar històries. Del ballet modern inspirat per Noverre, fins als nous moviments i metodologies d’Isadora Duncan.

Avui dia, la dansa pot representar també un acte de protesta i utilitzar-se com a plataforma per promoure la pau i la solidaritat. És el cas de la ballarina principal del Teatre Bolshoi de Moscou, Olga Smirnova, que s'ha posicionat en contra de la guerra a Ucraïna i ha decidit abandonar el país.

Nois a ballar!

Des de la delicadesa del ballet clàssic, fins als moviments espontanis de les músiques urbanes, la dansa es caracteritza per tenir una sensibilitat especial que s'expressa a través del moviment corporal.

Sovint, la figura del ballarí professional se sol identificar amb una dona. Aquesta idea sorgeix d'una sèrie d'estereotips i idees preconcebudes, com que “la dansa és cosa de noies” perquè elles tenen un cos més delicat, mentre que “els nois que es dediquen a la dansa són efeminats”.

La realitat és que ballar a nivell professional requereix estar en molt bona forma física i els millors ballarins i ballarines dediquen centenars d'hores a entrenar, igual que els esportistes d'elit.

D'altra banda, els nois i homes que es dediquen a la dansa han de fer front a comentaris masclistes i homòfobs que tenen el seu origen en els rols de gènere arrelats durant segles en la societat. La millor manera de combatre aquests estereotips és apostar per una dansa lliure de prejudicis, en la qual només hi hagi persones expressant-se a través del seu cos.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -