Els primers dies a l’estranger són tot un repte per als estudiants d’idiomes
No entenc res del que diuen a la ràdio, ningú al cotxe ho entén. Als quatre estudiants catalans que hem vingut a estudiar a Irlanda ens estan portant, un per un, fins a les cases de les famílies d’acollida.
Estem nerviosos i parlem més del que hauríem, perquè el conductor ens mira malament pel retrovisor. Quan estàvem a l’aeroport, ens va costar una mica entendre què ens deia aquell home. Al final va acabar parlant a càmera lenta perquè l’entenguéssim.
Al principi em sentia com si hagués d’obligar-me a parlar l’idioma. De vegades se m’escapaven algunes paraules en català o castellà sense voler.
Ara, un mes i mig després d’arribar, em costa parlar català o castellà.
Intercanvi d’idiomes
A la gent de l’escola li fa il·lusió que hi hagi una noia espanyola, així que em parlen en castellà cada cinc minuts. Però a mi no em surt de contestar-los en català o castellà, sinó que els contesto en angles gairebé sense adonar-me’n. Fins i tot dic paraulotes en angles!
Les primeres setmanes em costava seguir les converses de les meves amigues irlandeses, però ara és com si fos el meu propi idioma.
Amb el que tinc més problemes és amb l’accent irlandès: el pare de la meva família d’acollida ja ha acceptat que no el puc entendre. També em costa seguir el professor de geologia, però sempre que acaba de parlar em mira per veure si el segueixo.
Tothom m’està ajudant a acostumar-me a l’accent i entendre paraules noves que no havia après a l’acadèmia. Per exemple: fan servir molt la paraula ‘lad‘ que vol dir “noi” i ‘craic‘, que es fa servir per descriure alguna cosa divertida.
Quan no entenc alguna cosa o no sé pronunciar una paraula, els meus companys i companyes de classe m’ajuden. Segurament seré jo qui els ajudi el trimestre que ve, perquè tindrem classe d’espanyol.
El Diari d’Irlanda es una iniciativa de British Summer
