Governs autoritaris i cops d’estat es van succeir a diversos països llatinoamericans durant la segona meitat del segle XX
Per Irene Ramírez Pérez-Nievas
Durant la segona meitat del segle XX, l’Amèrica Llatina es va convertir en el camp de joc dels Estats Units i la Unió Soviètica.
Aquestes dues potències van quedar enfrontades després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i, durant dècades, van intentar imposar els respectius models polítics a altres països: el sistema capitalista i el model comunista.
Per estendre la seva influència, els Estats Units i la Unió Soviètica van tractar d’establir governs aliats a diversos països, sense preocupar-se per la legitimitat d’aquests règims. Això va donar lloc a dictadures com la d’Augusto Pinochet a Xile, que van usar la violència, la repressió i la censura per mantenir-se en el poder.
A continuació presentem algunes de les dictadures que van sorgir a conseqüència d’aquest enfrontament.
L’Argentina: Jorge Rafael Videla (1976-1981)
El general Jorge Rafael Videla va arribar al poder a través d’un cop d’estat el 1976 i va governar l’Argentina fins el 1981. Durant aquests anys es van produir milers de desaparicions forçades, assassinats de civils i crema de llibres opositors.
El dictador va comptar amb el suport del govern dels Estats Units per mantenir-se en el poder i evitar l’expansió del comunisme en el continent.
Quan es va restaurar la democràcia el 1983, Videla va ser denunciat per violació de drets humans, jutjat i condemnat per crims de lesa humanitat.
El Paraguai: Alfredo Stroessner (1954-1989)
El general Stroessner va liderar un cop d’estat el 1954 i es va convertir en president del Paraguai. El seu govern va estar sotmès a les directrius dels Estats Units i va dur a terme una campanya anticomunista al país.
Sota el seu mandat es van assassinar entre 3.000 i 4.000 persones, i es van abolir la llibertat de premsa i la llibertat política.
Stroessner va ser deposat en un altre cop d’estat que va tenir lloc el 1989. Malgrat tot, no el van jutjar ni condemnar mai pels seus crims: després del cop d’estat es va exiliar al Brasil, on va morir el 2006.
Bolívia: Hugo Banzer (1971-1978)
Banzer també va arribar al poder a través d’un cop d’estat i va instaurar una dictadura amb el suport dels Estats Units. Bolívia va ser un dels països que va col·laborar en l’Operació Còndor, un pla ideat pels Estats Units per instaurar governs afins a Llatinoamèrica.
La dictadura boliviana va perseguir i va empresonar els opositors polítics i va il·legalitzar partits i sindicats. El malestar social i els problemes econòmics van forçar un nou cop d’estat el 1978, però a Banzer no el van arribar a jutjar mai pels seus crims.
El 1997, després d’haver-se presentat ja uns quants cops a les eleccions, va guanyar els comicis i va aconseguir la presidència de manera democràtica.
Nicaragua: família Somoza (1934-1979)
Entre el 1937 i el 1979 Nicaragua va ser governada per tres membres de la família Somoza: Anastasio Somoza García, el seu fill gran Luis Somoza Debayle i el seu fill menor Anastasio Somoza Debayle.
Els tres van governar seguint els interessos dels Estats Units i van eliminar qualsevol oposició a través de la Guardia Nacional, un cos militar armat pel govern dels Estats Units. Durant 40 anys, els Somoza van sotmetre la població i van amassar una gran fortuna familiar.
La dictadura nicaragüenca va acabar el 1979 amb la Revolució Sandinista, que des dels anys 50 lluitava contra el règim dictatorial dels Somoza.
Haití: François Duvalier (1957-1971)
François Duvalier va governar a Haití entre el 1957 i el 1971. Malgrat que va arribar al poder de manera democràtica, quan feia un any que era president va suspendre totes les garanties constitucionals i el 1964 es va autoproclamar president vitalici.
Per mantenir-se en el poder, Duvalier va ordenar perseguir i assassinar els opositors polítics. Es calcula que més de 30.000 persones van morir durant el seu mandat. Quan va morir el 1971, Haití era el país més pobre de l’Amèrica Llatina.
Cuba: Fulgencio Batista (1952-1959) i Fidel Castro (1959-2008)
Fulgencio Batista va governar a Cuba en diversos períodes, però en l’últim (1952-1959) ho va fer de manera dictatorial. Va suspendre els drets constitucionals i va aprovar diferents lleis per afavorir els interessos dels Estats Units.
La dictadura de Batista va acabar el 1959 amb la Revolució Cubana, liderada per Fidel Castro. El nou govern va imposar el sistema comunista i va trencar relacions amb els Estats Units.
Al cap dels anys, Castro va imposar el seu propi règim dictatorial: va establir un partit únic, va controlar tots els mitjans de comunicació i va eliminar qualsevol mena de dissidència a l’illa.
Guatemala: Carlos Castillo Armas (1954-1957)
Carlos Castillo Armas va liderar un cop d’estat contra el govern d’esquerres de Jacobo Arbenz. Castillo comptava amb el suport dels Estats Units, ja que moltes empreses nord-americanes tenien monopolis de cultius al país.
Durant la dictadura es van prohibir els partits polítics, els comitès agraris i els sindicats i es va anul·lar la Constitució del 1945. També es va posar en marxa una persecució contra intel·lectuals comunistes.
República Dominicana: Rafael Leónidas Trujillo (1930-1961)
Rafael Leónidas Trujillo va ocupar el càrrec de president entre el 1930 i el 1961, quan va ser assassinat. Va governar durant 31 anys de manera repressiva, va eliminar els drets civils i va cometre múltiples violacions de drets humans.
Trujillo va imposar un sistema de partit únic i va prendre el comandament de l’exèrcit per evitar qualsevol revolta. Es calcula que més de 50.000 persones van ser assassinades durant el seu mandat.
El 1961 el van assassinar en una emboscada amb el vistiplau dels Estats Units. El país tenia por que els seus crims i el malestar social que provocaven poguessin desembocar en una revolta comunista.
El tema de la setmana té la col·laboració de la Universidad de Navarra (UNAV)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
