Docents i alumni i de LCI Barcelona participen en films nominats al Goya a Millor Pel·lícula d’Animació
“Decorado”, “El tesoro de Barracuda” y “Olivia y el terremoto invisible” compten en els seus equips amb professionals formats en Animació 2D i 3D
La 40a edició dels Premios Goya, que se celebrarà el 28 de febrer a Barcelona, tindrà una presència destacada de talent vinculat a LCI Barcelona. Tres de les cinc pel·lícules nominades a Millor Pel·lícula d’Animació compten amb la participació de docents i antics alumnes de l’àrea d’Animació del centre: Decorado, dirigida por Alberto Vázquez, en què ha treballat com a animador el professor Sergi Miranda; El tesoro de Barracuda, d’Adrià García, on ha col·laborat l’alumni Izhan Alcántara, recomanat pel docent Juan Huarte; i Olivia y el terremoto invisible, dirigida per Irene Iborra, que ha comptat amb la participació de la professora Susana Martín com a directora de producció.
Aquestes nominacions confirmen la posició de l’escola en el mapa de l’animació espanyola, en un moment de clara consolidació del sector.
El cas d’Izhan Alcántara exemplifica el pas gairebé immediat entre la formació i la primera línia professional. Recent titulat en la diplomatura d’Animació 2D i 3D de LCI Barcelona —avui transformada en grau—, es va incorporar al projecte d’El tesoro de Barracuda com a rough animator només tres mesos després d’acabar els estudis.
“Hi vaig entrar a través de l’estudi StarToons, després de fer una prova. Em va recomanar un professor i, un cop superat el test, vaig començar a treballar”, explica. La seva participació es va concretar inicialment en quatre plans com a responsable de l’animació base —l’esquelet del moviment— i posteriorment en tasques d’inbetweening, completant i refinant seqüències.
Quatre plans poden semblar pocs per a qui desconeix l’ofici, però en animació cada pla implica hores de feina minuciosa. “Rebia l’arxiu amb l’animàtica, que ja marca l’enquadrament i el moviment general. A partir d’aquí havia de decidir les expressions exactes, com es movien els personatges, la física… I després arriba el feedback, corregir, ajustar. No és fer el pla i prou”, detalla.
El projecte, a més, connectava directament amb el seu imaginari creatiu. “M’encanten els pirates i l’estil d’animació era exactament el que somiava fer. Recordo estar molt tens esperant el resultat de la prova. Ho necessitava”, confessa. L’exigència tècnica va ser elevada, ja que la producció requeria una animació més fluida i treballada de la que estava acostumat a fer en l’entorn acadèmic. “Va ser com un màster. Vaig aprendre moltíssim i vaig entendre millor com funciona la indústria des de dins.”
Treballar en un llargmetratge que ara competeix als Goya ha suposat també un impuls professional. “Crec que part de la feina que vaig aconseguint ve d’aquí. És una bona carta de presentació al currículum, però sobretot em va ajudar a assentar les bases i a guanyar seguretat.”
Als qui aspiren a dedicar-se a l’animació, Alcántara els llança un missatge directe: perseverança. “Quan busques treball trobes molta incertesa. Jo diria que cal tossuderia. Encara que et diguin que no a 300 llocs, al 301 potser et diran que sí.” Recorda que, als inicis, havia de superar proves tècniques que podien tardar mesos a resoldre’s. “És frustrant, però si continues, les oportunitats acaben apareixent.”
Formació oberta en un sector en transformació
David Carretero, responsable de l’àrea de Videojocs, Animació i VFX de LCI Barcelona, subratlla que veure antics alumnes en produccions nominades als Goya és, abans que res, motiu d’orgull, però també la confirmació d’un enfocament formatiu.
“És molt satisfactori trobar-te alumnes que surten i que ja estan treballant en produccions d’aquest nivell”, assenyala Carretero. Segons ell, la clau no és formar perfils rígids per a un únic nínxol, sinó oferir una base àmplia i adaptable. “La nostra formació és molt holística. Treballem molts conceptes, però sobretot busquem que cada estudiant trobi la seva manera de fer, la seva empremta”, afegeix.
El sector, recorda, està en evolució constant, especialment amb la irrupció de noves eines digitals i la intel·ligència artificial. “És un món totalment canviant. El que avui ensenyem pot transformar-se en pocs anys. Per això és important que no surtin preparats només per a una tasca mecànica, sinó amb capacitat d’adaptació.”
Carretero rebutja una visió alarmista sobre la IA. “No hi ha hagut un canvi sobtat que hagi deixat fora centenars de persones. És una eina més, que s’està refinant. Pot ajudar en processos com el brainstorming, la creació de moodboards o tasques tècniques, però la part artística continua sent fonamental”. En animació, insisteix, l’ofici va més enllà de la tècnica. “El més important és tenir l’ull entrenat. Detectar un error, ajustar un moviment, decidir una expressió. Aquesta sensibilitat no la substitueix cap eina”.