D’on vénen les 48 seleccions del Mundial 2026?
Els equips participants provenen de sis confederacions continentals i representen països molt diferents entre si en mida, població i geografia
El Mundial 2026 se celebrarà entre el 11 de juny i el 19 de juliol a tres països: els Estats Units, Canadà i Mèxic. Serà una edició molt especial, ja que per primera vegada a la història, participaran 48 seleccions en lloc de 32, que era el nombre fixat des del Mundial de França del 1998.
La decisió d’ampliar la llista de participants amb 16 noves seleccions respon a interessos polítics i econòmics, tant per part de la FIFA (l’organisme internacional que regula el futbol), com per part dels governs i els empresaris involucrats. Aquest fet, redefineix el mapa global de participants, consagrant-lo com el Mundial amb més representació de tota la seva història.
Per organitzar-lo, la FIFA divideix el món en sis confederacions continentals: UEFA (Europa), CAF (Àfrica), AFC (Àsia), CONCACAF (Amèrica del Nord, Central i el Carib), CONMEBOL (Sud-amèrica) i OFC (Oceania). D’aquesta manera, cada confederació compta amb un nombre de places assignat, depenent de quants països té i de la seva història als mundials.
El resultat és un mapa de participants que abasta pràcticament tot el planeta. Des de països amb milions d’habitants com el Japó, l’Argentina o Nova Zelanda, fins a petits països que amb prou feines compten amb uns centenars de milers, com Curaçao, ubicat al sud del mar del Carib, amb una població aproximada de 185.000 habitants. D’aquesta manera, conèixer d’on provenen tots aquests equips és també una manera de conèixer millor el món.
On és cada selecció al mapa
Si col·loquem les 48 seleccions en un mapamundi, el que més crida l’atenció és que estan repartides de manera molt desigual. Europa, un espai geogràfic relativament petit, compta amb 16 països participants: Àustria, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, la República Txeca, Anglaterra, França, Alemanya, els Països Baixos, Noruega, Portugal, Escòcia, Espanya, Suècia, Suïssa i Turquia.
Àfrica, en canvi, serà representada per 10 seleccions, 6 menys que Europa, tot i ser un continent gairebé 3 vegades més gran. Les seleccions classificades són Algèria, Cap Verd, Costa d’Ivori, Egipte, Ghana, el Marroc, el Senegal, Sud-àfrica, Tunísia i la República Democràtica del Congo.
El continent americà, sumant l’Amèrica del Nord, Central, el Carib i l’Amèrica del Sud, comptarà amb 14 països participants, alguns molt extensos com el Brasil o el Canadà, i altres molt més petits com Curaçao, la superfície del qual no arriba ni a la meitat de la de grans ciutats del Brasil com Rio de Janeiro o São Paulo.
Àsia estarà representada per 9 països: Austràlia, la República Islàmica de l’Iran, el Japó, Jordània, la República de Corea, Qatar, l’Aràbia Saudita, l’Uzbekistan i l’Iraq. Finalment, Oceania té Nova Zelanda com a única selecció del Pacífic Sud.
Com són els països de les 48 seleccions?
Les 48 seleccions del Mundial 2026 representen països molt diferents entre si. N’hi ha de molt grans, com la República Democràtica del Congo, un dels països més extensos de l’Àfrica amb més de 2,3 milions de quilòmetres quadrats, l’equivalent a quatre vegades Espanya. I n’hi ha de molt més petits, com Qatar, l’amfitrió de l’últim Mundial, que té una superfície similar a la de la província de Barcelona; o Haití, al Carib, que concentra més d’11 milions d’habitants en un territori tres vegades més petit que Andalusia.
Les diferències econòmiques, polítiques i socials són igual de grans que les diferències geogràfiques. Entre els classificats hi ha països amb economies molt desenvolupades com Alemanya, els Estats Units, però també hi ha països amb economies molt més modestes, com ara el Senegal o el Paraguai, on la majoria de la població sobreviu amb recursos molt limitats.
El mateix passa amb la situació política d’alguns d’ells. Per exemple, l’Iraq torna a un mundial després de 40 anys i diverses dècades marcades pel conflicte armat, o l’Iran, que actualment es troba en conflicte amb els Estats Units, un dels països amfitrions.
Per a tots aquests països, participar al Mundial 2026 no és només un èxit esportiu, sinó també una manera de projectar-se davant de la resta del món.
Els països que arriben des de més lluny
Per fer-nos una idea de com n’és de gran aquesta Copa del Món, només cal agafar un mapamundi i traçar una línia des de cada país classificat fins als estadis de Mèxic, el Canadà i els Estats Units.
El país més allunyat és Nova Zelanda, que haurà de recórrer més de 13.000 quilòmetres des del Pacífic Sud. L’Uzbekistan, ubicat a l’Àsia Central, supera els 11.000 quilòmetres. A l’extrem oposat, el Canadà, els Estats Units i Mèxic juguen a casa, encara que fins i tot a l’interior d’Amèrica hi ha seleccions que hauran de recórrer grans distàncies, com l’Argentina, que haurà de viatjar més de 8.000 quilòmetres fins a arribar als estadis del nord del continent.
Classificar-se per a un Mundial no és només un èxit esportiu, sinó també suposa un esforç logísticenorme per a molts països. A més de superar els seus rivals al camp, hauran d’organitzar tota una estructura de viatges i adaptació en condicions molt diferents de les dels països d’origen.