Donald Trump imposa un nou veto migratori
El president ha signat un decret que prohibeix l’entrada als Estats Units de ciutadans procedents de 12 països, entre els quals hi ha l’Afganistan, l’Iran i Líbia
El president Donald Trump ha signat un nou decret que prohibeix l’entrada als Estats Units de ciutadans de 12 països. La mesura, que entrarà en vigor dilluns vinent, suposa el restabliment d’una de les polítiques més controvertides del seu primer mandat a la Casa Blanca.
La prohibició afecta l’Afganistan, el Txad, la República del Congo, Guinea Equatorial, Eritrea, Haití, l’Iran, Líbia, Myanmar, Somàlia, el Sudan i el Iemen. A més, el decret restringeix parcialment l’entrada de persones de Burundi, Cuba, Laos, Sierra Leone, Togo, Turkmenistan i Veneçuela.
La mesura contempla diverses excepcions. Es permetrà l’entrada als residents permanents legals als Estats Units (titulars de l’anomenada targeta verda). També podran accedir-hi les persones amb doble nacionalitat, sempre que utilitzin el passaport del país que no estigui vetat.
Trump ha argumentat que aquesta restricció busca protegir als Estats Units de possibles terroristes estrangers i d’altres amenaces per a la seguretat nacional. El president ha criticat el seu antecessor, el demòcrata Joe Biden, per permetre l’entrada de milers de persones sense fer un control migratori estricte.
El decret assenyala que alguns governs no comparteixen prou informació sobre els ciutadans o no verifiquen bé les seves identitats. Per aquesta raó, les restriccions estaran vigents fins que els països corregeixin aquest tipus d’irregularitats que, segons Trump, representen un risc per als Estats Units.
Quines conseqüències tindran les restriccions de Trump per a la ciutadania d'aquesta vintena de països?
Què és un veto migratori?
Quan parlem de veto migratori ens referim a la mesura aprovada per Donald Trump que restringeix l’entrada als Estats Units de ciutadans de certs països. Ara es torna a fer servir aquest concepte perquè el president ha tornat a declarar aquesta prohibició, però no és la primera vegada que ho fa.
La primera versió del veto migratori va ser aprovada el 2017, quan Trump va arribar per primera vegada a la Casa Blanca. La mesura afectava aleshores persones de set països de majoria musulmana: l’Iran, l’Iraq, Líbia, Somàlia, Sudan, Síria i el Iemen. Posteriorment, la llista va canviar i es van ampliar les restriccions a llocs com Corea del Nord i Veneçuela.
Trump va argumentar que les persones que provenien d’aquests països representaven un possible risc perquè podrien tenir vincles amb el terrorisme. Per això, considerava necessari imposar controls migratoris més estrictes. Segons ell, aquestes mesures ajudarien a protegir la seguretat dels Estats Units i a prevenir possibles atacs.
L’ordre va provocar un caos immediat als aeroports de tot el país, on persones amb visats vàlids van quedar detingudes o van ser tornades als països d’origen. Així mateix, la mesura va ser àmpliament criticada per les organitzacions de drets humans, que van assenyalar que es tractava d’una mesura discriminatòria i xenòfoba.
Com t’afecta aquesta notícia?
Donald Trump sempre ha tingut una postura molt dura i crítica cap a la immigració, especialment contra les persones que entren als Estats Units sense permís. Això l’ha portat a aplicar mesures com la deportació, és a dir, expulsar els migrants irregulars dels EUA i tornar-los al seu país d’origen.
El maig de 2025, els vols de deportació organitzats pel Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) van assolir el nivell més alt des que Trump va tornar a la presidència. L’agència va dur a terme 190 vols d’expulsió, la xifra mensual més elevada des de 2021, mentre que la mitjana diària de deportats va arribar a unes 850 persones.
Quan parlem de veto migratori, deportacions i polítiques antiimmigració, no hem d’oblidar que darrere de cada dada hi ha persones reals que en pateixen les conseqüències.
Moltes famílies immigrants tenen membres que són als Estats Units amb permís i altres que no. Així, les deportacions separen fills, parelles i altres familiars. A més, en ser deportades, moltes persones tornen a països on hi ha violència, pobresa o inestabilitat, fet que les pot posar en perill o en condicions difícils.