El centenari de l’escola de disseny de Weimar treu a la llum les aportacions de les dones que hi van estudiar
Walter Gropius, Vassili Kandinski, Paul Klee, Oskar Schlemmer, Mies van der Rohe… fins ara, els noms que associàvem a l’escola de disseny Bauhaus eren tots masculins.
No obstant això, la celebració del centenari de la Bauhaus ha servit per reivindicar les aportacions de dones que també es van formar en aquesta revolucionària escola.
Lilly Reich, Anni Albers, Marianne Brandt o Alma Siedhoff-Buscher són algunes de les artistes que mereixen ocupar un lloc en la història del disseny i de la Bauhaus.
Eileen Gray, Mariane Brandt, Gunta Stolzl, Anni Albers, Charlote Perriand…algunas mujeres de la Bauhaus, arquitectas, diseñadoras. Grandes pic.twitter.com/zH1nao5sty
— otrasnosotras (@otrasnosotras) December 6, 2016
La Bauhaus va suposar tota una revolució en el món del disseny. Va escurçar les distàncies entre art i artesania, va posar en valor la funcionalitat dels objectes i va transformar els mètodes pedagògics.
Art per a la igualtat
En total van ser 462 dones. La majoria es van formar als tallers de tèxtil de l’escola —una activitat destinada a les dones—, però algunes van aconseguir entrar en altres cursos inicialment adreçats als homes.
El director de la Bauhaus, Walter Gropius, assegurava que “no hi ha diferència entre el sexe bell i el fort. Igualtat absoluta, però també deures absolutament iguals”.
Malgrat tot, Gropius no era completament aliè als estereotips de l’època. Creia que les dones no estaven capacitades per a determinades arts perquè “genèticament” estaven més dotades per pensar en dues dimensions.
Amb aquest argument, moltes de les noies que es van apuntar a la Bauhaus es van veure obligades a escollir activitats que es consideraven més femenines, com el tèxtil o la ceràmica.
Hoy, centenario de la #Bauhaus, @elperiodico nos habla de las mujeres (sepultadas) de la escuela. En #Filmin podéis ver la historia de Lotte Brendel, inspirada en la gran Alma Siedhoff-Busche
📰https://t.co/bLbCW0g6lU
🎬https://t.co/zN7e9UvY8J— Filmin (@Filmin) April 1, 2019
La Bauhaus va ser fundada a Alemanya a principis del segle xx, un període de certs avenços i llibertats que va afavorir el dret a vot per a les dones o la fi de la segregació a les aules.
Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), les dones van exercir tasques tradicionalment assignades als homes i van descobrir que podien ser una mica més que esposes i mares. Però el canvi de mentalitat no va ser fàcil, ni tan sols a la Bauhaus.
Elles són les protagonistes
La pel·lícula Bauhaus (Lotte am Bauhaus) retrata aquesta lluita per la igualtat de gènere en l’art i reivindica el paper de les dones de la Bauhaus a partir del personatge fictici de Lotte Brendel.
La Lotte s’inspira en la figura d’Alma Siedhoff-Buscher, creadora del popular joc de construcció de fusta, però incorpora altres anècdotes i situacions que van viure les dones a la Bauhaus.
A la pel·lícula veiem com ningú es pren seriosament el seu projecte arquitectònic pel simple fet de ser dona, cosa que també li va passar a Lilly Reich, dissenyadora i arquitecta que va col·laborar estretament amb Mies van der Rohe en diversos dissenys, com el Pavelló Alemany de 1929 o la cadira Barcelona.
Reich va ser una de les poques professores dones que va tenir aquesta escola de disseny i arts. Una altra seria Gunta Stölzl, que va arribar a ser la directora del taller de tèxtil, a més de crear la tapisseria per als mobles dissenyats per Marcel Breuer a l’escola de Dessau.
Anni Alberts, que també es va formar al taller de disseny, es convertiria en la primera dona artista tèxtil que oferiria una exposició en solitari al MoMA de Nova York.
https://www.instagram.com/p/BpeOA4qBiHd/?utm_source=ig_web_copy_link
Un altre dels noms femenins destacats de la Bauhaus és el de Marianne Brandt, una artista completa que va ser pintora, escultora, dissenyadora industrial i fotògrafa.
Com totes les noies a la Bauhaus, primer va entrar al taller tèxtil de Gunta Stölz, però no va parar fins a poder entrar al taller de metall que dirigia el fotògraf i pintor hongarès László Moholy-Nagy. Brandt acabaria sent la directora d’aquest taller.
Entre les creacions de Brandt destaca el famós joc de cafè MT50-55a, la tetera MT49 i el llum Kandem 702, que tothom coneix com a flexo.
https://www.instagram.com/p/BcfKfK8AuDa/?utm_source=ig_web_copy_link
Són algunes de les dones que van destacar en la curta història de la Bauhaus, al costat de l’arquitecta Wera Meyer-Waldeck, la teixidora Otti Berger, la fotògrafa Grete Stern, la urbanista Lotte Stam-Beese o la ceramista Grete Marks.
Algunes d’aquestes dones van aconseguir triomfar en la seva carrera professional, mentre que d’altres, d’origen jueu, van veure la seva vida truncada quan Hitler va guanyar les eleccions del 1933. Algunes van poder fugir d’Alemanya, però n’hi va haver moltes que van acabar als camps de concentració nazis.
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
