Les dones han tingut sempre un paper secundari en els Premis Nobel, un dels guardons científics més importants del món. El Museu Nacional de Ciències Naturals recupera en una exposició algunes de les figures femenines més importants del món de la ciència.
Lise Meitner: el petit gran poder dels àtoms
Sovint, el paper de moltes dones en grans troballes científiques ha estat oblidat per la història. És el que li va succeir a la física austríaca Lise Meitner (1878-1968), que va investigar la radioactivitat i la física nuclear.
Lise va néixer a Àustria, però allí les dones no podien estudiar ciències, així que es va traslladar a Berlín per estudiar amb Max Planck, el pare de la física quàntica (una teoria que intenta explicar els fenòmens de l’univers a petitíssima escala, a través d’àtoms i partícules). Lise de seguida va destacar pels seus coneixements i intel·ligència, però el fet de ser dona va fer que sovint quedés relegada al paper d’ajudant.
A causa de la persecució del govern nazi contra els jueus, va haver de fugir d’Alemanya i deixar les seves recerques sobre física nuclear amb Otto Hahn. Des de Suècia, va continuar rebent i analitzant els resultats dels experiments de Hahn. Els seus estudis van fer possible el descobriment de la fissió nuclear, però va ser el seu col·lega científic i no ella qui va rebre el Premi Nobel de Química el 1944.
Emmy Noether: la mare de l’àlgebra moderna
Segur que deus haver sentit parlar d’Albert Einstein i la seva teoria de la relativitat, però el nom d’Emmy Noether (1882-1935) potser no et sona tant. I això que el seu treball és fonamental per entendre la teoria d’Einstein.
Els estudis d’aquesta brillant matemàtica van assentar les bases de l’àlgebra abstracta i la física teòrica. Durant el transcurs de la seva vida va haver d’enfrontar-se als prejudicis de la comunitat acadèmica pel fet de ser dona i durant molts anys va treballar sense cobrar gens.
Degut al seu origen jueu, l’Emmy va haver de fugir del règim nazi d’Alemanya cap als Estats Units, on sí que se li va permetre fer classe com a professora titular. Per desgràcia, va morir poc després i no va poder continuar desenvolupant les seves brillants teories.
Vera Rubin: l’univers impossible
La nord-americana Vera Rubin (1928-2016) va ser una de les astrònomes més importants del segle XX. Les seves observacions van servir per demostrar l’existència de la matèria fosca: un tipus de matèria invisible que existeix dins l’univers.
Des de molt jove, Rubin va destacar per ser una ment brillant. Volia estudiar astronomia a Princeton, però la universitat no va acceptar dones en aquesta carrera fins el 1975. A les instal·lacions on treballava no hi havia ni lavabo per a dones, així que va enganxar una faldilla a la porta del lavabo d’homes com a protesta.
Gràcies als seus estudis vam comprendre que la part de l’univers que podem veure (planetes, estels, galàxies) és només la punta de l’iceberg de tota la matèria que existeix, ja que la matèria fosca representa el 85% de la matèria de l’univers.
Rosalind Franklin: fotografiar l’ADN
A mitjans del segle passat, la química Rosalind Franklin (1920-1958) va jugar un paper fonamental en el descobriment de l’estructura de l’ADN. Després de doctorar-se en Química i Física a la prestigiosa Universitat de Cambridge, es va especialitzar en cristal·lografia i va desenvolupar la tècnica i l’instrumental necessaris per fotografiar mostres d’ADN durant la dècada de 1950.
L’any 1962, els científics James Watson i Francis Crick van rebre el Premi Nobel de Medicina pels seus estudis sobre l’estructura de l’ADN, però la veritat és que el seu descobriment no hauria estat possible sense el treball de Rosalind. Per desgràcia, ella havia mort quatre anys abans a causa d’un càncer.
Franklin va haver de fer front a l’enveja i els prejudicis de molts dels seus companys científics, i el seu paper en aquell descobriment no va ser reconegut fins molt temps després. Avui dia, la discriminació de gènere continua existint en el món de la ciència: es calcula que només el 28% dels científics del món són dones.
Jocelyn Bell: missatges des de les estrelles
Nascuda el 1943, Jocelyn Bell és una astrofísica irlandesa que va descobrir l’existència dels púlsars, estels de neutrons que giren molt ràpidament i emeten radiacions electromagnètiques. Es diuen així perquè són “estels polsants”, que emeten centelleigs de llum al cel (encara que només poden veure’s amb un telescopi prou potent).
Des de molt petita es va interessar per l’univers i va estudiar la carrera de física per explorar-lo. Durant dos anys va estar treballant en la construcció d’un radiotelescopi per observar els quàsars, galàxies molt llunyanes la llum de les quals ha trigat milions d’anys a arribar a nosaltres.
El 1967, quan analitzava les dades recopilades pel radiotelescopi, Jocelyn va detectar uns senyals molt ràpids i regulars. Els va comentar amb el director de l’equip investigador, Antony Hewish, i es van adonar que havien de provenir d’un tipus d’astre totalment diferent als que es coneixien fins llavors: el púlsar.
Anys més tard, Antony Hewish i Martin Ryle van rebre el Premi Nobel de Física per aquest descobriment, però Jocelyn no va ser inclosa en el reconeixement.
Marie Curie: una pionera en el món de la ciència
El 2017 se celebra el 150 aniversari del naixement de Marie Curie (1867-1934), la primera dona a guanyar un Premi Nobel. Marie va haver d’enfrontar-se a molts obstacles i prejudicis per dedicar-se a la ciència. A Polònia, el seu país natal, les dones no podien anar a la universitat, així que va decidir marxar a França per poder desenvolupar la seva carrera com a científica.
Marie Curie va guanyar el Premi Nobel de Física al costat del seu marit, el francès Pierre Curie, gràcies al seu estudi sobre els elements radioactius. Tot i que les seves recerques eren conjuntes, només ell va ser nomenat catedràtic de Física de la Universitat de París i membre de l’Acadèmia Francesa. Després de la mort de Pierre en un accident, Marie va continuar les seves recerques i el 1911 va guanyar el Premi Nobel de Química.
Malgrat haver guanyat dos Premis Nobel, és molt probable que la seva tasca no s’hagués reconegut mai de no haver estat pel fet de treballar amb el marit. Marie Curie simbolitza l’esforç de moltes dones per obrir-se camí en el món de la ciència i aconseguir el reconeixement dels seus col·legues científics.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
