Aquest concepte ens crida a protegir el medi ambient i les persones mitjançant una cultura basada en les cures integrals
La crisi mediambiental que pateix el nostre planeta no es pot desvincular de la crisi social, provocada per conflictes bèl·lics, fams o migracions. Davant d’aquesta realitat, ha sorgit el concepte d’ecologia integral, que ens convida a repensar la nostra relació amb la natura i amb els altres per tenir cura del planeta i de la seva gent.
El concepte d’ecologia integral no es refereix únicament a protegir el medi ambient, sinó que també tracta de generar una cultura de la cura que abasti la vida humana en totes les seves dimensions.
Aquesta cura ha de ser entesa com un acte conscient i compromès, que ens involucra tant en allò personal com en allò col·lectiu.
L’equilibri de les tres cures
L’ecologia integral planteja les cures des de tres vessants: la cura d’un mateix, la cura en comunitat en què hom es cuida i està pendent els uns dels altres, i la cura comunitària a les persones més vulnerables i al planeta. Individualment podem fer moltes coses, però la supervivència humana i de la vida tal com la coneixem, i els canvis socials que requereixen, seran comunitàries o no seran.
Sense aquesta harmonia, la sostenibilitat resulta impossible, ja que descuidar qualsevol d’aquests aspectes impacta negativament en la resta. La crisi socioambiental actual és el resultat d’una cultura del descuido i de l’explotació, on l’afany d’acumulació ha prevalgut sobre el benestar comú.
Cuidar d’un mateix
Cuidar-nos a nosaltres mateixos és el primer pas per poder cuidar dels altres i del món que ens envolta. Aquesta cura ha de ser integral, cosa que inclou la salut física, emocional, psicològica i espiritual.
En una societat accelerada i competitiva, és molt important poder trobar espais per a la reflexió, la convivència i la gestió saludable de les emocions. L’espiritualitat, entesa com la recerca de sentit i connexió amb allò transcendent, ens ajuda a viure amb més plenitud i compromís.
Actualment s’ha generat una crisi de salut mental sense precedents, que es posa en evidència en l’augment del consum d’ansiolítics i en la proliferació de malalties relacionades amb l’estrès i l’ansietat.
Per això, és vital recuperar el sentit de la cura personal com un acte de resistència davant un sistema que prioritza la productivitat sobre el benestar. Practicar l’autocura no és un acte d’egoisme, sinó una necessitat per construir comunitats més sanes i equilibrades.
Cuidar de l’altre
L’ésser humà és, per naturalesa, un ésser social. Necessitem cuidar i ser cuidats per desenvolupar-nos plenament. Tot i això, l’individualisme extrem i la manca de xarxes de suport han portat moltes persones a viure en la soledat i la precarietat.
La cura de l’altre s’estén més enllà de les nostres relacions properes. Implica també atendre les necessitats dels més vulnerables, ja siguin comunitats desafavorides, poblacions marginades o generacions futures.
La justícia social només és possible si treballem per una equitat real en l’accés als recursos, drets i oportunitats. A més, és essencial revisar els rols de gènere en el treball de la cura, tradicionalment assignat a les dones, i fomentar una distribució equitativa d’aquesta responsabilitat.
Des d’una perspectiva global, la cura de l’altre també implica ser conscients de la interdependència entre països i comunitats. Les desigualtats estructurals generen situacions d’explotació que afecten a milions de persones. Per assolir un món més just, cal promoure polítiques que protegeixin els més vulnerables i fomentin una economia basada en la solidaritat i el bé comú.
Cura del planeta
La crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació i l’esgotament dels recursos naturals són proves de l’impacte destructiu que el model econòmic actual té sobre el nostre planeta.
No hi ha dues crisis separades, una ambiental i una altra social; ambdues formen part d’una mateixa crisi socioambiental, on el deteriorament de l’entorn impacta directament en les condicions de vida de milions de persones, especialment les més pobres.
El consum desmesurat i l’explotació dels ecosistemes tenen conseqüències devastadores, especialment per a les comunitats més vulnerables. L’ecologia integral ens crida a replantear-nos els nostres hàbits de consum i a promoure polítiques públiques que protegeixin el medi ambient i garanteixin un futur sostenible per a les pròximes generacions.
La cultura de la cura
La cura no és una acció individual, sinó una responsabilitat col·lectiva. Com a societat, hem de fomentar pràctiques de cura en tots els nivells: personal, comunitari i institucional. Això implica promoure l’educació ambiental, enfortir xarxes de suport mutu i exigir mesures polítiques que posin la vida al centre de les decisions econòmiques i socials.
Les tasques de reproducció de la vida, que corren majoritàriament a càrrec de les dones, no estan incloses en el mercat d’intercanvi de béns tot i que siguin essencials per a la societat humana. La promoció institucional de l’ecologia integral ha de preveure aquest objectiu entre les mesures polítiques imprescindibles de les cures.
Adoptar l’ecologia integral significa reconèixer la nostra interdependència amb els altres i amb la natura. És comprendre que tenir cura del planeta és, en essència, tenir cura de la família humana en el seu conjunt.
El futur depèn de la nostra capacitat per cultivar una cultura de la cura on la justícia, la solidaritat i la sostenibilitat siguin els pilars de la nostra convivència. Si volem un món habitable per a les generacions futures, és hora d’actuar amb responsabilitat i compromís.
https://www.youtube.com/watch?v=fyRQaxRuQUk
Aquest article forma part de la Unitat Didàtica ‘Ecologia integral’, elaborada en col·laboració amb Cáritas.
