El ‘boom’ de la música en viu

La indústria de la música aposta pels macroconcerts i les gires internacionals per remuntar el negoci

La cantant Beyoncé, una de les artistes més importants del panorama musical, ha anunciat una nova gira mundial per presentar el seu últim disc: Renaissance, un àlbum ple de referències a la música disco. El tour començarà al maig a diferents ciutats europees i al juliol arribarà als Estats Units, amb més de 40 concerts.

L'únic concert de Beyoncé a Espanya serà a Barcelona, on actuarà el 8 de juny a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. L'estadi té capacitat per a 55.000 espectadors i el més probable és que les entrades per veure Queen B s'esgotin en qüestió d'hores: els preus van dels 62€ als 209€ les entrades més cares.

La gira de Beyoncé s'uneix a la de Madonna, que tornarà als escenaris per celebrar els seus 40 anys de trajectòria. És l'artista femenina que més discos ha venut en tota la història de la música: més de 330 milions d'àlbums i singles, segons el Guinness World Records. The Celebration Tour passarà també per Barcelona amb dos concerts al Palau Sant Jordi (17.000 espectadors), els dies 1 i 2 de novembre.

El negoci de la música en viu es recupera amb força després de la pandèmia de covid. Les restriccions i confinaments van obligar a cancel·lar actuacions, concerts i festivals a tot el món i van provocar pèrdues de milers de milions d'euros.

Ara, la indústria busca noves maneres de guanyar diners. Tenint en compte que els consumidors de música ja no compren discos ni CDs, i que la música s'escolta de manera gratuïta a través d'internet, els beneficis provenen principalment de la música en directe. La principal font d'ingressos dels artistes ja no són els seus discos, sinó els seus concerts.

Ara bé, aquest nou model també presenta un problema: les entrades cada vegada són més cares i hi ha qui arriba a pagar milers de dòlars per veure el seu artista preferit. La crisi econòmica influeix en l'augment dels preus, però també afecta el fet que les promotores volen explotar el negoci al màxim.

Entrades cada vegada més cares

L'increment en el preu de les entrades es deu a diversos factors. D'una banda, la producció d'un espectacle és molt més cara ara que fa deu anys, o fins i tot abans de la pandèmia: el cost de vehicles i material, contractació de personal i tècnics de so, muntatge de l'escenari, lloguer de l'espai… Encara més quan es tracta d'una gira i tots aquests elements han de desplaçar-se d'un lloc a un altre.

A més, la inflació econòmica ha disparat encara més aquests costos. Com a conseqüència, les promotores necessiten omplir les sales i recintes al màxim per obtenir beneficis, perquè fer un concert amb l'estadi mig buit implica pèrdues. D'aquí l'interès pels macroconcerts amb desenes de milers d'espectadors: són una aposta segura per guanyar diners.

D'altra banda, les tiqueteres (empreses dedicades a la gestió i distribució d'entrades) han introduït una mena de divisió de classes en les entrades. Abans, totes les entrades valien el mateix, calia fer cua igual i els fans més sacrificats aconseguien els millors llocs a primera fila. Ara, qui té més diners pot pagar per tot això: els tiquets més barats ofereixen una visió limitada de l'escenari, generalment a les parts més allunyades del recinte; mentre que les entrades més cares no només compren els millors llocs, sinó que ofereixen facilitats com l’“entrada ràpida” (sense haver de fer cua) o les llotges VIP amb tota mena de comoditats (menjar, beguda, sofàs, bany privat).

La venda d'entrades per internet també ha propiciat l'aparició de les “despeses de gestió”, que les tiqueteres apliquen per compensar les comissions bancàries i altres costos tecnològics. No obstant això, en alguns casos, aquestes despeses es consideren abusives i poden encarir el preu de l'entrada fins a un 10%.

Acusacions de monopoli als Estats Units

Malgrat tot, el rècord de vendes de gires i concerts demostra que hi ha gent disposada a pagar preus elevats. Aquest interès ha fet que empreses com Ticketmaster, una de les tiqueteres més importants del món, estableixi un sistema de preus dinàmics que varien en funció de la demanda: com més persones interessades a comprar una entrada hi hagi, més puja el preu.

El problema d'aquest sistema és que les entrades poden arribar a preus impossibles. És el que va passar amb la gira de Bruce Springsteen als Estats Units: els tiquets van arribar a valer 5.000 dòlars a la web de Ticketmaster, fet que va generar una gran polèmica a les xarxes socials i moltes crítiques per part dels fans.

Les grans empreses de la indústria musical (segells discogràfics, promotores, tiqueteres) estan participades o són propietat de fons d'inversió, l'objectiu principal dels quals és fer negoci. En el cas de Bruce Springsteen, el més important no és garantir que els fans de tota la vida puguin veure el seu artista favorit, sinó obtenir el màxim benefici dels concerts.

Al novembre, la venda d'entrades per a la gira de Taylor Swift va provocar una situació semblant: la pàgina web de Ticketmaster col·lapsada, preus disparats, comissions addicionals… A més, un gran nombre de tiquets van acabar en mans de compradors automatitzats (bots), la qual cosa va aixecar les sospites de revenda.

Al gener, el Senat dels Estats Units va dur a terme una comissió judicial per investigar un possible monopoli per part de Live Nation, la productora de concerts més important del món, que l’any 2010 es va fusionar amb Ticketmaster. La relació entre totes dues empreses redueix la competència d'altres tiqueteres i els permet establir el preu que vulguin, fet que acaba perjudicant els consumidors.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!