El cicle urbà de l’aigua

Només cal obrir l’aixeta i està disponible. L’aigua és present a la nostra vida quotidiana d’una manera tan natural que sovint oblidem tot el recorregut que fa abans i després d’arribar a casa nostra. 

T’has preguntat mai d’on ve l’aigua que fas servir a casa? El camí que segueix es coneix com el cicle urbà de l’aigua. Aquest cicle inclou un conjunt de processos que permeten captar l’aigua de la natura, fer-la potable i apta per al consum, distribuir-la per les llars, fer-la servir, depurar-la i retornar-la al medi. 

Entendre aquest recorregut ajuda a entre com una gestió sostenible, juntament amb l’ús de la tecnologia, permet que tinguem aigua neta i segura cada dia.

A continuació t’expliquem els diferents passos del cicle urbà de l’aigua. 

Captació: d’on ve l’aigua?

L’aigua que arriba a les nostres aixetes prové, principalment de la pluja i la neu que alimenten rius, embassaments i aqüífers subterranis (dipòsits naturals d’aigua que s’acumula sota terra entre roques i sediments).

En alguns llocs també s’aprofita l’aigua del mar mitjançant la dessalinització. Des d’aquests punts, l’aigua es transporta fins a les plantes de tractament, on comença el procés per convertir-la en potable.

Potabilització: com es fa segura per beure?

Un cop captada, l’aigua passa per diferents etapes per eliminar impureses i microorganismes.

Primer es filtra per treure restes sòlides com pedres o fulles. Després es fa un procés de coagulació i decantació. La coagulació és un procés en què s’afegeixen substàncies que fan que les partícules petites s’enganxin entre elles. La decantació és el pas següent: aquests grups de partícules es fan més pesants i cauen al fons, cosa que permet separar-los fàcilment de l’aigua.

A continuació es torna a filtrar de manera més fina i finalment es desinfecta, habitualment amb clor, per garantir que no hi hagi bacteris ni virus. Només en aquest moment pot considerar-se potable i segura per al consum.

Distribució: com arriba a casa teva?

L’aigua potabilitzada s’emmagatzema en grans dipòsits i des d’allà es distribueix a través d’una xarxa de canonades que arriba fins a les llars, les escoles i les indústries. 

Aquesta xarxa és una infraestructura complexa i tecnològicament molt controlada, que assegura un subministrament constant, amb la pressió adequada i una qualitat que es comprova de manera continuada.

Consum i responsabilitat

A casa fem servir l’aigua per a moltes coses: beure, cuinar, rentar, regar, netejar… Hem de ser conscients de la quantitat d’aigua que gastem i evitar el malbaratament per mantenir aquest cicle en equilibri. 

Cada gest compta. Fins i tot adoptar petits hàbits, com ara tancar l’aixeta mentre ens rentem les dents, o aprofitar l’aigua de pluja per regar, tenen un gran impacte si tothom hi col·labora.

Depuració i retorn al medi

Quan hem fet servir l’aigua a la dutxa, a la cuina, al lavabo o per rentar, aquesta no desapareix. Circula per les clavegueres fins arribar les plantes depuradores, on es neteja de nou abans de retornar-la a la natura. 

En aquests centres es fan processos físics, químics i biològics per eliminar residus i contaminants. El resultat és una aigua depurada que pot tornar als rius o al mar sense fer mal al medi ambient.

Reutilització: nova vida per a l’aigua

Cada vegada més, una part d’aquesta aigua depurada es tracta de manera addicional per poder-la reutilitzar. Normalment es torna a fer servir en usos no potables, com ara el reg agrícola, la neteja de carrers o la indústria. 

Això és el que s’anomena aigua regenerada, i representa una solució sostenible davant la sequera i l’escassetat de recursos.

El cicle urbà de l’aigua ens demostra que la tecnologia i la gestió pública poden treballar conjuntament per garantir un recurs essencial. Però també ens recorda que aquest sistema només funciona si tots i cadascú de nosaltres en fa un ús responsable. Cada gota que fem servir forma part d’un recorregut molt més ampli, i cuidar-ne el consum és una manera directa de protegir el futur.