14 juny 2024
spot_img
14 juny 2024

El Congrés estrena l’ús de les llengües cooficials

Per primera vegada a la història d'Espanya, diputats i diputades del Parlament podran parlar en català, gallec i euskera

En castellà, català, gallec i euskera: així sonarà a partir d'ara el Congrés dels Diputats. El Parlament espanyol ha aprovat la tramitació per reformar el reglament de l'hemicicle i permetre l'ús de les llengües cooficials, és a dir, aquelles que tinguin caràcter oficial a alguna comunitat autònoma del país.

Espanya té tres llengües cooficials: el català, que es parla a Catalunya, Illes Balears i el País Valencià; l’euskera, que s'utilitza al País Basc i algunes zones de Navarra; i el gallec, propi de Galícia. No obstant, fins ara només podíem escoltar el castellà al Parlament, que és la llengua oficial de tot el territori espanyol.

Amb aquesta nova norma, aprovada amb 179 vots a favor i 171 en contra, tots els diputats i diputades podran parlar en la llengua materna: aquella que es desenvolupa des dels nostres primers anys de vida i que aprenem directament del nostre entorn més proper com la família o l'escola.

El Govern ha contractat diversos traductors, que fan una traducció simultània al castellà perquè tots els portaveus del Congrés puguin entendre el que es diu a cada sessió. D'aquesta manera, els auriculars es convertiran en una eina més dels polítics, cosa que ja passa en altres parlaments plurilingües del món.

Els partits que han votat contra aquesta nova norma són el Partit Popular (PP), Vox i Unió del Poble Navarro (UPN), que consideren que contractar traductors és una pèrdua de diners públics perquè tots els portaveus haurien de parlar en castellà.

Els partits que han votat a favor, entre els quals hi ha el Partit Socialista (PSOE), Sumar, Esquerra Republicana (ERC) i Partit Nacionalista Basc (PNB), defensen que el plurilingüisme que hi ha a Espanya és part de la seva riquesa cultural i, per tant, és una cosa que s'ha de protegir i potenciar també des de les esferes públiques i polítiques.

Llengües cooficials a Espanya

El castellà és la llengua oficial de tota Espanya i s'utilitza a tots els nivells de govern a totes les regions del país. Tot i això, hi ha algunes zones d'Espanya on es parlen altres llengües i que també estan reconegudes com a oficials, és a dir, tenen igualtat de drets i protecció legal que el castellà en àmbits com l'educació, l'administració pública i els mitjans de comunicació.

És el cas del català, el gallec i el basc, llengües que parlen milions de persones. El català, per exemple, té nou milions de parlants. En zones on es fan servir aquestes llengües té lloc un fenomen que es coneix com a diglòssia: la coexistència de dues llengües diferents on una de les dues té un domini o preferència.

A moltes regions, la diglòssia tendeix a mantenir-se al llarg del temps i la ciutadania és capaç de parlar en dues llengües sense cap problema. Tot i això, hi ha altres zones on aquest fenomen pot contribuir a la pèrdua d'una llengua o a la disminució de la seva vitalitat lingüística.

A Espanya, això passa a la comunitat de Galícia. Segons les últimes dades de l'INE, les persones que opten pel castellà com a llengua principal per parlar amb la família, els amics i la feina ja supera aquells que utilitzen el gallec en aquesta comunitat autònoma.

Cada llengua és una part valuosa de la diversitat cultural i lingüística d’una regió o país, així com una part fonamental de la identitat duna comunitat. Totes tenen una història rica, per la qual cosa és fonamental que siguin preservades i promogudes si no volem que acabin desapareixent.

Plurilingüisme a altres països

Poder parlar en diferents llengües al Parlament és una cosa nova a Espanya, però altres països del món fa anys que fan servir traductors simultanis i auriculars per poder-se entendre.

És el cas de Suïssa, un país amb una rica diversitat lingüística que té tres llengües oficials reconegudes a nivell federal. Hi parlen alemany, francès i italià i totes les comunicacions oficials de l'Estat es publiquen en els tres idiomes. Al Consell Nacional (equivalent al Congrés dels Diputats espanyol), la traducció simultània a l'alemany i al francès es va introduir el 1960 i després a l'italià a principis de la dècada del 2000.

A Bèlgica passa una cosa semblant, on les tres llengües oficials són l'holandès, el francès i l'alemany. A la Cambra de Representants, els parlamentaris poden expressar-se en la llengua que prefereixin, ja que sempre hi ha traductors que garanteixen que la resta de polítics entenguin el que es diu.

El mateix passa al Canadà, on la majoria de les províncies i territoris tenen l'anglès com a llengua majoritària i predominant però hi ha altres zones, com la província de Quebec, on s'utilitza el francès. Tots dos idiomes són oficials i, per tant, també s'utilitzen al Parlament.

Treballa l’actualitat a l’aula  

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -