El cop que va portar la democràcia a Portugal

Aquest 25 d'abril es compleixen 50 anys de la Revolució dels Clavells, una revolta pacífica que va enderrocar el règim dictatorial portuguès el 1974

El 25 d'abril de 1974, un cop d'estat pacífic a Portugal va posar fi al règim dictatorial conegut com Estado novo, fundat en 1932 pel dictador António d'Oliveira Salazar. L’anomenada “Revolució dels Clavells” va acabar amb més de quatre dècades de dictadura i va començar a la transició a la democràcia al país.

La revolta va estar liderada pel Moviment de les Forces Armades (MFA), format per oficials joves de l'Exèrcit que estaven descontents amb la situació política i social que travessava Portugal. La guerra colonial a Àfrica, la repressió política, la censura i les dificultats econòmiques van ser alguns dels factors que van motivar aquest descontentament.

El nom “Revolució dels Clavells” prové de la manera com es va desenvolupar el cop. Els soldats van prendre el control de Lisboa i van col·locar clavells vermells a les boques dels seus rifles i tancs en senyal de protesta pacífica La població civil també es va unir a la revolta, portant els seus propis clavells.

Un cop enderrocat el règim Estado novo, es va formar un govern provisional liderat pel general António de Spínola. Es van fer reformes significatives, com la legalització dels partits polítics, la llibertat de premsa i la autonomia de les colònies portugueses a Àfrica.

El 1976, Portugal va donar la benvinguda a la democràcia en adoptar una nova constitució i celebrar eleccions legislatives. La Revolució dels Clavells es considera una fita clau en la història de Portugal i un exemple de com una revolta popular pot aconseguir un canvi polític pacífic i transformador.

Final a la dictadura

Estado novo va començar el 1932, quan Olivera Salazar va arribar a la presidència de Portugal després d'un cop d'estat que va acabar amb el règim parlamentari previ.

El nou govern portuguès es va assentar sota el lema “Déu, Pàtria i Família”, seguint el model de altres règims totalitaris que guanyaven força a Europa. Era el cas del feixisme a Itàlia i el nazisme a Alemanya, on Benito Mussolini i Adolf Hitler es van convertir en líders.

El règim dictatorial estava recolzat pel Partit polític de la Unió Nacional (Unió Nacional), que era l'únic partit permès i funcionava com una eina per mantenir el control polític. Qualsevol forma d'oposició política era sistemàticament reprimida.

Estado novo promovia un fort sentit de nacionalisme portuguès i defensava valors tradicionals com la religió catòlica, la família i l'ordre social jeràrquic. En aquells anys també es va establir un sistema de control que va avalar tot tipus de censura i repressió a mans de la Policia Internacional i de Defensa de l´Estat (DEMANA).

La Revolució dels Clavells posa fi a aquest règim autoritari el 1974, és a dir, quaranta anys després que comencés la dictadura a Portugal. Aquesta revolta és clau per entendre com el país va arribar a ser un Estat democràtic, basat en principis de llibertat, justícia i participació política.

Independència de les colònies

Al llarg dels segles XV i XVI, Portugal va consolidar la seva imperi colonial a Àfrica, establint colònies en llocs com Angola, Moçambic, Guinea Bissau i Cabo Verde. Aquests territoris van ser colonitzats principalment per al comerç i l’explotació de recursos naturals, així com pe rexpandir la influència i el prestigi del país internacionalment.

Estado novo defensava la integritat de l'imperi i volia seguir mantenint el control de les colònies a Àfrica. No obstant això, la repressió, la discriminació racial i l’explotació econòmica va fer que el descontent augmentés als territoris colonitzats. Van sorgir llavors diversos moviments d´independència.

La Revolució dels Clavells va provocar un canvi significatiu a la política exterior de Portugal. El nou govern provisional va mostrar una disposició molt més oberta cap a la independència de les colònies africanes.

D'aquesta manera, els anys posteriors a la revolta, les últimes colònies portugueses a Àfrica van aconseguir la independència. Angola, Moçambic, Guinea-Bissau, Cabo Verde i Sao Tomé i Príncep, Macau i Timor es van convertir en Estats independents.