28 novembre 2022
spot_img
28 novembre 2022
spot_img

El coronavirus va de retirada?

Alguns governs comencen a rebaixar les restriccions, mentre que en altres països la variant òmicron continua causant estralls

A punt de fer dos anys que va començar la pandèmia de covid-19, el coronavirus i les noves variants continuen condicionant la nostra vida: consumir a locals i restaurants, fer negocis, viatjar, participar en esdeveniments esportius i culturals, anar a classe… 

L'aparició de la variant òmicron a Sud-àfrica a finals del 2021 aviat es va estendre a altres països i continents, com Europa i Amèrica. En la majoria de casos, aquesta variant provoca uns símptomes menys greus, però la seva capacitat de transmissió és molt més alta que amb el coronavirus original, per això els hospitals i centres sanitaris han quedat col·lapsats en una nova onada de contagis.

Ara, amb la primavera a prop, la pujada de temperatures i l'efectivitat de les vacunes, sembla que el pic de contagis ha quedat enrere. Per això diversos governs han decidit rebaixar les restriccions vigents per promoure la mobilitat entre països i reactivar l'economia. 

Aquesta setmana, el Regne Unit aixecarà totes les restriccions anti-covid. Les persones contagiades no hauran de confinar-se obligatòriament i el govern proporcionarà tests d'antígens i PCR gratis per a totes les persones que vulguin fer-se’n un.

L'objectiu és recuperar la normalitat prèvia a la pandèmia, encara que la comunitat mèdica i científica considera que és massa aviat per abaixar la guàrdia. Els partits de l'oposició acusen el primer ministre, Boris Johnson, d'aplicar una política oportunista per recuperar la seva popularitat després de l'escàndol del Partygate.

França, un dels països europeus més afectats per la pandèmia, també ha decidit rebaixar les restriccions amb la millora de la situació sanitària: a partir del 28 de febrer, no serà obligatori portar mascareta en espais interiors on es pugui presentar el passaport covid, com ara botigues i restaurants, però sí que es mantindrà al transport públic.

D’altra banda, Austràlia ha obert les fronteres a viatgers estrangers amb pauta de vacunació completa, després que el país hagi estat dos anys tancat al turisme internacional. Al novembre del 2021, alguns estats australians amb més del 80% de la població vacunada ja van poder rebre a viatgers estrangers.

Fins ara, el govern australià atorgava molt pocs visats a viatgers estrangers. Aquesta mesura va ser molt criticada perquè, durant gairebé dos anys, milers d'australians residents a l'estranger no han pogut tornar a casa i visitar els seus familiars. No obstant això, Austràlia ha aconseguit una de les taxes de mortalitat per covid més baixes del món (menys de 5.000 morts per 26 milions d'habitants).

La variant òmicron colpeja Hong Kong

Malgrat això, altres regions comencen a patir ara els efectes de l’òmicron, amb els contagis en augment i el sistema sanitari desbordat. És el cas de Hong Kong, una regió que pertany a la Xina però que té un règim polític diferenciat, on dilluns es van registrar més de 7.500 casos en un dia (en una població de 7,5 milions).

L'onada de contagis ha agafat desprevingudes les autoritats hongkongueses. Els hospitals s'han quedat petits i han hagut d'allotjar els pacients de covid en lliteres al carrer. Per combatre el virus, el govern ha anunciat l'aplicació del passaport covid per accedir a supermercats i centres comercials.

Des de l'inici de la pandèmia, el govern de Hong Kong ha aplicat una estratègia de “tolerància zero” en línia amb el govern comunista de la Xina. A diferència de la majoria de països, que han optat per adaptar-se i conviure amb la pandèmia, l'objectiu del govern xinès és que no hi hagi cap cas de contagi entre la població.

Per aconseguir-ho, s'han aplicat mesures molt estrictes durant un període de temps molt prolongat: les persones positives han de romandre aïllades en hospitals o en centres governamentals creats expressament per a passar la quarantena. És obligatori fer-se tests de seguiment i estar inclòs en el sistema de rastreig controlat pel govern. Els col·legis i universitats es mantenen tancats.

Aquestes mesures van funcionar contra el coronavirus original, però la variant òmicron és tan contagiosa que pot multiplicar ràpidament el nombre d'afectats i obligar a replantejar l'estratègia per no perjudicar l'economia, l'única que va créixer en pandèmia.

Acaba la protesta antivacunes al Canadà

La policia d'Ottawa, la capital del Canadà, ha desallotjat gran part dels camioners i altres manifestants antivacunes que des de fa setmanes bloquejaven la ciutat, impedint la circulació i el transport de mercaderies.

Les forces de seguretat han arrestat prop de 200 persones i han confiscat 38 vehicles, si bé encara no han aconseguit buidar tota la zona de manifestants.

Les protestes van començar al gener, quan el govern canadenc va anunciar que el passaport de vacunació seria un requisit obligatori per entrar al país. Aquesta nova mesura afectava els camioners que viatgen entre els Estats Units i el Canadà, una part dels quals forma part del moviment antivacunes.

Els transportistes van aparcar els camions com a protesta en punts estratègics i van bloquejar el pas en algunes carreteres i ponts, i també a centre d'algunes ciutats. Altres ciutadans es van sumar al bloqueig iniciat pels camioners per protestar contra les restriccions del govern canadenc.

Després de setmanes d'enfrontaments, la policia havia aconseguit dissoldre tots els piquets excepte el d'Ottawa, que afectava també el funcionament d'algunes institucions oficials com el Parlament del Canadà.

La recerca científica continua

Des que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la situació de pandèmia al març del 2020, laboratoris de tot el món investiguen el coronavirus. El primer gran resultat d'aquestes recerques van ser les vacunes contra la covid, que no eviten el contagi però sí han permès reduir el nombre de casos greus i morts

Així i tot, els científics continuen investigant altres maneres de combatre el virus per a acabar amb la pandèmia. Algunes d'aquestes recerques se centren ara en els nens, un col·lectiu que mostra molts menys casos greus de covid que la resta de grups d'edat.

Els nens tenen més capacitat per produir interferons, una proteïna que ajuda a combatre les infeccions víriques, per això la majoria de casos en menors són lleus. Ara bé, de vegades, els pacients produeixen aquestes proteïnes amb retard (al cap de 4-6 setmanes de la infecció) i la sobreproducció de proteïnes deriva en casos de covid més greus.

Així ho ha descobert un estudi del Institut de Recerca de Sant Joan de Déu publicat en la revista científica iScience, que podria servir per detectar els pacients més vulnerables des del principi de la infecció i adaptar el tractament per evitar que empitjorin.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -