Un equip de científics localitza “el cas més clar trobat fins ara” d’un dels objectes astronòmics més enigmàtics que existeixen
Per Raquel Sáez
En una galàxia llunyana, a 230 milions d’anys llum de la Terra i amb una massa aproximada de tres milions de vegades la del Sol. Aquí està el forat negre supermassiu que ha cridat l’atenció dels científics. I no només per la seva grandària. A diferència d’altres forats negres, aquest és errant i creuen que pot estar movent-se per l’espai sense un lloc fix.
És la principal conclusió d’un estudi encapçalat pel Centre d’Astrofísica Harvard-Smithsonian, publicat recentment a la revista Astrophysical Journal. El director de la recerca, Dominic Pesce, recorda que no és habitual que els forats negres massius es moguin, perquè “normalment s’acontenten amb quedar-se quiets”.
La llum tampoc té escapatòria
Però no és el cas de l’objecte localitzat a la galàxia J0437+2456, que és “el cas més clar trobat fins ara” d’un forat supermassiu en moviment. I no és gens fàcil, perquè la seva massa és immensament pesada.
“Els forats negres són objectes astronòmics que, per la seva alta concentració de matèria en molt poc espai, tenen una força gravitatòria tan forta que ni tan sols la llum pot escapar-ne. Per fer-ho, es necessitaria una velocitat superior. I això és impossible físicament. D’aquí, el seu nom”, explica el director científic del Parc Astronòmic Montsec (PAM), Salvador J. Ribas.
El responsable fa una comparativa amb les sondes enviades les últimes setmanes a Mart. Entre d’altres, el Perseverance. L’atracció que exerceix la Terra ens hi manté ancorats. Per superar-la, és necessari aconseguir una velocitat d’escapada, com va succeir amb la sonda de la NASA.
Això resulta impossible en el cas dels forats negres, però, perquè no existeix res més ràpid que la velocitat de la llum. Aquests objectes atrauen tot el que hi ha al seu voltant. I tampoc podem saber què hi ha al seu interior.
La primera imatge d’un d’aquests objectes ens va arribar el 2019, des de galàxia M87. La va captar el Telescopi d’Horitzó d’Esdeveniments i va ser llavors quan descobrim que la seva forma és similar a la d’un dònut.
Podem distingir entre dues famílies. D’una banda, estan els forats negres de massa estel·lar, que es produeixen quan la vida de les estrelles arriba a la seva fi: s’esgota el combustible al seu interior, explota i deixen un residu molt concentrat. D’altra banda, aquests objectes es troben al centre de la majoria de galàxies. Aquí és quan podem parlar de forats negres supermassius. La seva massa és milions de vegades la del Sol.
Per què està en moviment?
Però, per què un d’aquests forats es mou? Els investigadors treballen en dues teories. Una possibilitat és que s’estiguin fusionant dos objectes supermassius i el més nou encara estigués acabant de formar-se. L’altra, que genera més expectació: que un forat estigui donant voltes al voltant d’un altre més gran.
“Són objectes molt peculiars i rars. Susciten tant d’interès perquè el seu estudi ens dóna pistes sobre les lleis que regulen l’univers. És com un laboratori límit. Si esbrinem com es comporten i com són, verifiquem grans teories com la d’Einstein: la matèria corba l’espai, la deforma. I el forat negre és una forta deformació d’aquest”, apunta Ribas.
No és fàcil localitzar forats negres. Se solen detectar analitzant el material que cau o es mou al seu voltant, que genera enormes ones gravitacionals. També es poden captar gràcies als raigs X i raigs gamma, les energies més potents que existeixen. Per això, aquestes missions es produeixen lluny de la Terra. Des de la nostra finestra no val la pena buscar-los. Amb un telescopi òptic, no trobarem ni rastre.
Informació elaborada en col·laboració amb el Parc Astronòmic Montsec
