El teatre va ser l’epicentre dels espectacles de revista, el cabaret, el vodevil i el Music-Hall en aquesta avinguda de Barcelona
El Molino, l’antic teatre de revista i una icona del Paral·lel barceloní, comença nova etapa. A partir del 27 d’octubre es convertirà en un escenari musical estable després d’uns anys d’activitat inconstant. El Nou Molino estrena logotip i incorporarà propostes d’espectacles locals i internacionals, amb especial preferència per la cançó d’autor, el jazz, el soul, el flamenc i la rumba catalana.
Inspirat en l’ambient dels cèlebres locals de Nova York o Londres, el nou teatre no tindrà butaques arrenglerades, sinó que hi haurà taules, cadires i sofàs. L’oferta es completarà amb un servei gastronòmic de qualitat que permetrà sopar i beure durant els concerts. Un cop acabin les actuacions en directe, dues al dia, diferents punxadiscos també faran les seves sessions.
L’última gran reforma arquitectònica d’El Molino es va fer el 2010 i el 2021 el va absorbir l’Ajuntament de Barcelona, actual propietari. A partir d’ara, i durant els pròxims quatre anys, el gestionarà l’empresa Barcelona Events Musicals, que també organitza el festival Cruïlla. L’objectiu és convertir El Molino en un espai de referència per a les músiques minoritàries.
Un segle d’espectacles
La història del Molino comença el 1898, quan era una taverna anomenada La Pajarera, que després es dirà La Pajarera Catalana i serà un local de programació musical diària que es fa un nom al Paral·lel i al barri del Poble-Sec, a Barcelona.
El 1909 canvia de nom i es rebateja amb el nom de Petit Palais, i incorpora espectacles de Cabaret i Music Hall de París. Més tard ja seria el Moulin Rouge de Barcelona i per primera vegada s’instal·la l’emblemàtic molí de la façana. Quan arriba el franquisme, el règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, es prohibeixen tots els noms francesos i el local passa a dir-se El Molino.
La dècada del 1940 són els de màxima popularitat del teatre, on desborda d’alegria i els espectacles amb poca roba, que escapen de la censura de l’època. L’escenari del Molino catapulta una llarga llista d’artistes, vedettes i humoristes. Però aquest tipus d’espectacle de revista, cabaret, vodevil i Music-Hall decau als anys 80 i 90, fins que el 1997 el vell edifici tanca portes.
El 2010 el Molino reobre com un teatre modern, però el negoci no acaba d’anar bé. En els últims deu anys el teatre ha estat tancat. Després de la pandèmia, el 2021, l’Ajuntament de Barcelona va decidir comprar el teatre per 6,2 milions d’euros per preservar l’emblemàtica sala del Paral·lel i va anunciar que en cediria la gestió a una empresa privada. Ara, el 2024, comença una nova etapa.
L’esplendor del Paral·lel
L’avinguda del Paral·lel de Barcelona, on es troba el teatre el Molino, va ser durant molts anys el centre efervescent de la màgia del music-hall. Era una forma particular d’entendre l’espectacle, la diversió i la vida de l’artista, una mica allunyada de com vivim avui en societat.
El Paral·lel era una de les avingudes més mítiques, considerada a principis del segle XX com el Broadway català. Un punt de trobada en cafès, teatres, tavernes… plens fins a dalt de tot. Dels molts teatres, cabarets i sales d’espectacles que s’hi concentraven, avui en resisteixen ben pocs, com el Teatre Victòria i el Teatre Condal.
Amb la reobertura d’El Molino, l’Ajuntament busca retornar l’esplendor perduda al voltant del Paral·lel. Per això també vol recuperar el Teatre Arnau, que es començarà a rehabilitar durant el primer trimestre del 2025. A més, per recuperar aquesta època daurada, ja fa dos anys que funciona el projecte Paral·lel 62. És una sala d’espectacles que té per objectiu apostar pel talent de casa i els artistes locals. Tot plegat, pot contribuir a retornar al Paral·lel la seva època daurada.