El món sencer pendent dels resultats als EUA

La victòria d’un candidat o l'altre té efectes globals en qüestions vinculades al canvi climàtic, les relacions internacionals o l’economia 

El pròxim 5 de novembre, 244 milions d’habitants nord-americans estan cridats a les urnes. La decisió que prenguin no només tindrà repercussió en la política interna nord-americana, sinó que d’alguna manera o altra el resultat que surti ens interpel·larà directament. Els Estats Units han estat la primera potència mundial des del 1945, en acabar la Segona Guerra Mundial, fins a l’actualitat, tot i que alguns experts ja comencen a posar en dubte el seu lideratge global. 

Es tracta del país més ric del món segons dades del Fòrum Econòmic Mundial, amb un PIB (Producte Interior Brut) de més de 27.000 milions de dòlars, en un frec a frec amb la Xina que el podria desbancar a finals d’any com analitza el diari El País. A més, és la potència del món amb més armes nuclears després de Rússia i una peça fonamental en les aliances geopolítiques globals. Per tot això, els mandataris d’arreu del món tindran l’ull posat en el resultat d’aquests comicis que repercutiran de manera directa en el comerç internacional, l’economia, les polítiques sobre el canvi climàtic, la immigració o la regulació tecnològica globals.

De quina manera ens afecta que guanyi Trump o Harris?

Les eleccions als EUA s’esdevenen en un moment marcat per dues guerres actives a Europa, entre Ucraïna i Rússia, i entre palestins i israelians, al Pròxim Orient. Si Kamala Harris és presidenta, els experts apunten que la política transatlàntica es podria mantenir estable. La vicepresidenta ha expressat que mantindrà el seu suport a Ucraïna i s’ha mostrat favorable a impulsar una solució entre palestins i israelians i d’acabar amb la guerra a Gaza, tot i que no és partidària d’un embargament d’armes a Israel, segons la BBC. 

Si guanya Trump, el seu caràcter imprevisible fa que sigui difícil determinar els girs que farà en política exterior. El candidat ha amenaçat de sortir de l’OTAN, una aliança de països europeus i nord-americans que els permet cooperar en defensa i seguretat, a més de poder col·laborar junts en la gestió de crisis. El fet de no comprometre’s amb l’organització, faria trontollar les relacions amb Europa i la gestió dels conflictes latents al continent.

Economia i canvi climàtic 

Els plantejaments econòmics d’un i altre candidat també són molt divergents. Kamala Harris és partidària de rebaixar els impostos a les classes mitjanes, impulsar l’habitatge i ajudar a les petites empreses. Per contra, Donald Trump pretén ajudar fiscalment els més rics, insisteix en el fet que les persones migrants prenen la feina als nord-americans i està determinat en la seva particular croada aranzelària. 

Trump vol aplicar un 20% d’impostos en tots els productes importats als Estats Units. Això perjudicaria greument les relacions comercials entre el gegant americà i la Unió Europea considerades les més valuoses del món. Els experts ja apunten que aquesta política faria decréixer l’economia de l’eurozona fins a l’1,5% el 2028.

Les decisions que es portin a terme vinculades al canvi climàtic també tindran afectacions arreu del món. És un tema que preocupa els nord-americans i que podria arribar a ser decisiu en la victòria d’un candidat o l'altre si es manté la tendència de les eleccions del 2016 i 2020 segons Euronews. 

Mentre durant el seu mandat, Joe Biden ha firmat tres lleis importants per fer front al canvi climàtic, ha fomentat les subvencions a les energies renovables i ha restablert més d’un centenar de normatives destinades a protegir l’aigua, l’aire, la terra i la fauna. Trump, mentrestant, manté el seu negativisme sobre la repercussió de l’home en l’escalfament global. 

L’any 2017, el candidat republicà va retirar els Estats Units de l’Acord de París, un tractat internacional que compromet els països signants a limitar les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle i a mantenir a ratlla l’increment mundial de temperatures. Segons dades publicades per National Geographic, els Estats Units emeten més de 5.000 milions de tones mètriques de diòxid de carboni a l’any des de 1990, essent el segon país després de la Xina que més gasos d’efecte hivernacle emet a l’atmosfera. 

Durant la campanya electoral Donald Trump s’ha compromès a eliminar les subvencions als vehicles elèctrics i les energies renovables, a més d’incrementar la producció de combustibles fòssils i fer recular la normativa mediambiental.