El Perú paralitza el transport marítim de Repsol

El Govern del Perú ha prohibit a Repsol, una empresa dedicada a l'extracció i producció de carburants, que realitzi qualsevol transport de petroli per mitjà de vaixells a través dels mars del país. 

Les autoritats han pres aquesta decisió després del greu vessament de petroli que va tenir lloc el 15 gener a la refineria La Pampilla, als afores de Lima, la capital peruana. Aleshores es van vessar més de 10.000 barrils de cru al mar del Perú, que han afectat uns 50 quilòmetres de costa i s'ha estès per 12 quilòmetres quadrats de platges i mar.

El govern peruà acusa Repsol de no haver actuat amb prou rapidesa i li reclama que netegi la contaminació provocada pel vessament. A més, la Pampilla té tres terminals marítimes més on els vaixells es carreguen de combustible, per la qual cosa el govern tem que es puguin produir més accidents.

Per la seva banda, Repsol ha emès un comunicat en el qual considera que paralitzar la càrrega i descàrrega de vaixells petroliers és una mesura “desproporcionada”, però es presta a col·laborar amb les autoritats. 

La refineria de la Pampilla proveeix el 40% del mercat peruà de combustibles, per això aturar-ne el subministrament pot afectar l'activitat econòmica en diversos sectors. El transport i distribució de petroli es pot continuar fent amb camions cisterna, però la seva capacitat és molt de inferior que la dels vaixells de transport marítim.

El govern ha declarat l'estat d'emergència ambiental durant 90 dies i ha iniciat una investigació per delicte de contaminació ambiental. El jutge que investiga el vessament ha prohibit sortir del país a quatre directius de Repsol durant els propers 18 mesos, ja que podrien ser declarats responsables del vessament.

Desastre ecològic

El 15 de gener del 2022, el vaixell Mare Doricum estava descarregant cru en una de les quatre terminals de la refineria La Pampilla, quan es va produir el vessament: a causa d'una pujada inusual del nivell del mar, la plataforma es va deixar anar i el petroli va acabar abocat a l'aigua. 

Repsol assegura que el vessament va ser provocat per un “fenomen marítim imprevisible”, conseqüència directa d'una erupció volcànica a Tonga. Aquesta explosió a l'altra punta del Pacífic va produir onades de grans dimensions que van viatjar milers de quilòmetres i van arribar fins a la costa oest del continent americà.

El govern peruà diu que es van abocar prop de 12.000 barrils de petroli, mentre que Repsol calcula que van ser poc més de 10.300 barrils.

Segons la companyia petroliera, el 35% del petroli ja ha estat retirat del mar i les platges, i s'espera que els treballs de neteja acabin a finals de febrer. Malgrat això, el govern peruà ha hagut d'enviar a centenars de militars i voluntaris per ajudar en les tasques de neteja.

Les entitats ecologistes lamenten els efectes de l'abocament sobre el medi ambient: encara no se sap la quantitat de peixos, ocells i altres animals marins que han mort a conseqüència de la taca de petroli, a més de contaminar de manera irremeiable l'hàbitat marí d'aquests animals.

Nou vessament a l’Amazònia peruana

Menys d'una setmana després del desastre ecològic a la refineria La Pampilla, es va produir un altre vessament de petroli a la regió peruana de Loreto, situada en plena selva amazònica.

A Loreto hi ha grans reserves de petroli i Repsol hi ha construït diversos pous per extreure’l. El cru es transporta a través de llargs oleoductes fins a les refineries de la costa, on es tracta per convertir-lo en combustible que pugui ser utilitzat.

La petroliera estatal Petroperú va denunciar que una de les canonades que porta el petroli va ser sabotejada, encara que el vessament va poder controlar-se ràpidament i l'impacte mediambiental va ser mínim. Les autoritats consideren que és un atac intencionat, però es desconeix l'autoria.

L’Amazònia peruana té importants jaciments de petroli al subsòl, per això les companyies petrolieres tenen molt d’interès per establir-s’hi i construir instal·lacions de prospecció (explorar el terreny per a descobrir minerals, petroli, aigua…).

El problema és que la selva amazònica és un dels llocs més rics en biodiversitat, a més de ser el lloc d’origen de nombroses comunitats indígenes que han vist com els seus drets i el seu hàbitat s'han vist afectats per l'explotació de recursos energètics.

En aquest sentit, els atacs als oleoductes són habituals i s'han convertit en una forma de protesta dels habitants indígenes de Loreto, que reclamen al govern peruà que defensi els seus drets davant dels interessos econòmics de les petrolieres.