Els incendis són més virulents i arrasen territoris cada cop més grans a tots els continents
L’incendi massiu de l’Amazònia, al cor de Sud-amèrica, va ocupar els titulars durant tot el mes d’agost de 2019. Es calcula que 30.000 quilòmetres quadrats de bosc van quedar arrasats, l’equivalent a 4 milions de camps de futbol.
L’Amazònia es considera “el pulmó del planeta” perquè representa més de la meitat del bosc humit de la Terra, imprescindible per captar el CO2 de l’atmosfera i convertir-lo en oxigen que ens permeti respirar. Per això la seva destrucció suposa un perill per al planeta.
Però a més a més, la desforestació també afecta les reserves d’aigua dolça i la biodiversitat. A l’Amazònia existeixen més de 30.000 espècies de plantes, moltes de les quals tenen propietats medicinals i es perden per sempre en els incendis.
“Gran part dels medicaments que emprem en el dia a dia, així com altres compostos químics i biològics, procedeixen d’animals o plantes de zones tropicals”, assegura David Vieites, director del Departament de Biogeografia i Canvi Global del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN), institució del CSIC.
'Incendios en el Amazonas: la tragedia de lo que no se ve'. @fernandovallada https://t.co/mkyStjQAxk vía @Conversation_E
— Museo Nacional de Ciencias Naturales (@mncn_csic) August 26, 2019
La selva amazònica s’estén per vuit països, però el 60% és dins territori brasiler. Al Brasil és on s’han registrat més incendis, la gran majoria focs provocats per guanyar terres de cultiu a costa de la selva.
En plena crisi pels incendis, el pitjor enemic de l’Amazònia ha estat precisament el president brasiler, Jair Bolsonaro, que ha arribat a acusar les ONG mediambientals de provocar els incendis per perjudicar el govern brasiler.
La veritat és que Bolsonaro ha promogut lleis que permeten la tala de boscos per obtenir més terrenys de cultiu i pastura per a la ramaderia, dos dels principals sectors econòmics del Brasil. Així, els interessos econòmics passen per sobre dels mediambientals.
¿Sabías que el 80% de la deforestación de la Amazonia 🌿 se destina a cultivos para alimentar ganado🐖?
La ganadería industrial está destruyendo el planeta 👉 https://t.co/AitIeIHThS #PlanetaEnCarneViva pic.twitter.com/9OntkLloeD
— Greenpeace España (@greenpeace_esp) June 10, 2019
No és només l’Amazònia
Els incendis a la selva tropical són els més greus per les repercussions que tenen sobre la contaminació, ja que augmenten les emissions de CO2 a l’atmosfera. No obstant això, l’Amazònia no és la zona més afectada pels incendis.
Segons dades de la NASA, durant el mes d’agost es registren una mitjana de 10.000 incendis diaris arreu del món. I el 70% d’aquests incendis es produeixen a l’Àfrica.
La diferència és que la sabana africana té pocs arbres i plantes, per la qual cosa la desforestació no suposa una pèrdua mediambiental tan gran com a l’Amazònia. Així i tot, les conseqüències poden ser globals.
“La pèrdua de selves com l’Amazònia o la conca del Congo contribueixen a la inestabilitat del clima arreu del planeta. La seva destrucció pot provocar sequeres i menys pluges a l’hemisferi nord, cosa que incrementa els efectes del canvi climàtic”, apunta Vieites.
Molt més al nord, a la regió russa de Sibèria, els incendis d’aquest any han deixat més de 13 milions d’hectàrees cremades.
Segons dades de Greenpeace, aquests incendis suposen 166 milions de tones de CO2 a l’atmosfera, la qual cosa equival a 36 milions de cotxes a l’any.
Però a més a més, els incendis de boscos siberians també són molt perillosos perquè produeixen carboni negre, un tipus de cendra que es diposita sobre el gel de l’Àrtic i accelera el desglaç de les glaceres.
Concentración de partículas de #carbono negro alrededor del Ártico proveniente de los #IIFF de Siberia, Alaska, Canadá, etc, de los últimos días @NASA pic.twitter.com/N7HCZ7odqL
— RAM Revista del Aficionado a la Meteorología (@RAM_meteo) August 1, 2019
Indonèsia és un dels països del sud-est asiàtic més afectats per la desforestació. El clima tropical és perfecte per a les selves frondoses, però també afavoreix l’aparició de la torba, un tipus de terra humit format per restes de plantes en descomposició.
La torba absorbeix el carboni de l’atmosfera, fet que ajuda a reduir la contaminació. El problema d’aquest material és que crema amb molta facilitat, per això suposa un gran perill quan es produeixen incendis (provocats o no).
Un problema per a tothom
Des de fa anys, les organitzacions mediambientals alerten sobre la progressiva desaparició dels boscos. Segons Global Forest Watch, entre 2000 i 2019 hem perdut gairebé el 10% de la superfície forestal a tot el món.
“La pèrdua de grans superfícies de selves ens afecta a tots i ha de preocupar-nos per les conseqüències climàtiques i ambientals que se’n deriven”, alerta Vieites.
Participar en campanyes de conservació, col·laborar amb ONG, mobilitzar-nos i reclamar als governs que actuïn és el nostre deure si volem conservar la naturalesa per al futur.
https://www.instagram.com/p/B0RYTDRA8KP
El tema de la setmana ‘Vaga d’Estudiants pel Clima’ té el suport del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN)
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.