El poble palestí continua reclamant els seus drets

Palestina reclama el dret a tenir el seu propi país, mentre el govern israelià avança amb els assentaments en territori palestí

El 29 de novembre se celebra el Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, una data creada per les Nacions Unides per cridar l'atenció sobre la situació de la població a Palestina i el conflicte amb Israel.

Palestina és un petit territori situat a la costa est del Mediterrani, entre el Líban, Síria, Jordània i Israel. Es tracta d'un territori que només està reconegut com a país per una part de la comunitat internacional (sobretot països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia), encara que el poble palestí viu en aquesta regió des de fa segles.

Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), la comunitat jueva va ser víctima d'un genocidi per part del règim nazi a Alemanya, que promovia l’antisemitisme (odi contra els jueus). Milions de persones van emigrar llavors cap a Palestina, perquè aquesta regió representava una terra promesa segons la religió jueva.

Per trobar-hi una solució política, l’any 1947, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la famosa resolució 181, coneguda com la “Resolució de la partició”, que establia la creació d'un Estat àrab i un Estat jueu a la regió. El 14 de maig del 1948 es va signar la Declaració d'Independència d'Israel.

No obstant això, els palestins es van negar a cedir part del seu territori i, amb el suport d'altres països àrabs de la zona (Líban, Síria, l'Iraq, Egipte) van declarar la guerra al nou país. La Guerra Àrab-Israeliana del 1948 va acabar amb la victòria d'Israel, que a més va aprofitar per ampliar les seves fronteres.

Des de llavors, israelians i palestins es disputen el control d'aquest territori, que té un significat molt important per a totes dues religions. Malgrat tot, la superioritat militar i econòmica d'Israel ha forçat un èxode massiu de palestins, la majoria dels quals viuen en camps de refugiats en països musulmans veïns, creats per l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNWRA).

El Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí serveix per recordar que, d'acord amb el mandat de les Nacions Unides, els palestins tenen dret a la independència i a la sobirania nacional (a tenir el seu propi país), a més de poder tornar a casa seva i recuperar les seves propietats, que els van prendre.

L'ocupació de Palestina

L’any 1967 va tenir lloc la Guerra dels Sis Dies: diversos països àrabs, liderats per Egipte, van llançar una ofensiva contra Israel. Ara bé, l'exèrcit israelià era molt superior i Israel va acabar conquistant nombrosos territoris àrabs (la península del Sinaí, la Franja de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan).

Aquest conflicte va marcar l'inici de l'ocupació israeliana, que va començar fa més de 50 anys i encara continua avui dia. En l'actualitat, Israel aplica unes polítiques d'expansió molt agressives per ampliar les seves fronteres als territoris palestins.

El govern israelià ha construït assentaments il·legals en zones que no pertanyen a Israel (hi ha més de 600.000 colons israelians a Cisjordània), ha expulsat per la força milers de famílies palestines, ha enderrocat casa seva o les ha substituït per famílies jueves. També ha ocupat terres de cultiu i ha desviat recursos hídrics per forçar els palestins a marxar de les terres on viuen des de fa generacions.

View this post on Instagram

A post shared by Junior Report (@junior_report)

Les organitzacions humanitàries denuncien que aquestes pràctiques suposen una violació dels drets humans i les Nacions Unides han declarat que l'ocupació israeliana és il·legal. Actualment hi ha 14 milions de palestins en el món, dels quals 6,4 milions són refugiats.

D'altra banda, l'exèrcit israelià interfereix en el dia a dia dels territoris palestins ocupats sota l'argument de garantir la seguretat. Els soldats israelians persegueixen i reprimeixen la població palestina, que viu atemorida i no pot fer una vida normal per anar a la feina o a l'escola, desplaçar-se amb autobús, visitar els seus familiars…

Els enfrontaments armats també són habituals, però de manera molt desigual. Des del 2008 han mort més de 6.000 palestins per la violència a Palestina (més de 1.300 nens), en comparació als 267 israelians, segons dades de les Nacions Unides.

Crítiques des d'Israel

Gràcies al seu poder militar i econòmic, Israel té una gran influència en la comunitat internacional. Per exemple, ha convençut el govern d’altres països perquè incloguin alguns partits polítics i entitats palestines a la llista d'organitzacions terroristes.

Moltes d'aquestes organitzacions prohibides són ONG o associacions humanitàries que ajuden la població palestina. Però, com que es consideren terroristes, ja no poden rebre ajudes governamentals o intervenir en les negociacions de pau. D'aquesta manera, el govern israelià impedeix que es conegui la situació real als territoris ocupats.

D'altra banda, les ONG critiquen que moltes empreses col·laboren amb Israel i aprofiten per fer negocis a la Palestina ocupada. És el cas de companyies turístiques que ofereixen lloguer d'allotjaments dins els territoris ocupats.

També hi ha molts israelians que no estan d'acord amb l'ocupació i critiquen les polítiques del seu propi govern, actualment liderat per una coalició de partits conservadors i ultraconservadors. Aquests activistes israelians s'enfronten a multes o detencions per anar en contra del discurs oficial.

Alguns activistes i experts en política alerten que la nova estratègia d'Israel passa per confondre les crítiques contra el govern israelià amb l'antisemitisme. És a dir, si algú va en contra de les polítiques d'ocupació, com que està criticant el govern d'Israel, també va en contra dels jueus.

Els mateixos experts assenyalen que aquesta tendència és molt perillosa, perquè identifica un govern o partit polític amb tot un país, la seva cultura i la seva religió, sense tenir en compte que molts jueus no donen suport a les polítiques excloents que s'estan duent a terme. En aquest cas, el terme correcte seria antisionisme: estar en contra del sionisme, un moviment que defensa la creació i expansió d'un Estat jueu a l'antiga terra d'Israel.

Palestina avui
En l'actualitat, Palestina està dividida en dues zones: Cisjordània i la Franja de Gaza, separades per territori israelià. Cisjordània està governada per l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), organització política reconeguda per Israel. L'ANP ha participat en diverses negociacions de pau amb el govern israelià, però sense èxit.

Gaza està sota el control de Hamas, una formació política que es nega a dialogar amb Israel i que és considerada una organització terrorista a diversos països. L'intercanvi de míssils entre Israel i Hamàs és habitual, si bé els projectils israelians són molt més potents i nombrosos.

La repressió d'Israel als territoris ocupats provoca greus enfrontaments. Els soldats israelians bombardegen edificis o assalten locals amb el pretext de capturar a presumptes terroristes, la qual cosa sol provocar la mort de civils. Mentrestant, la població palestina viu amb sofriment i frustració la passivitat de la comunitat internacional, que reclama un alt el foc però mai intervé en contra d’Israel.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!