Fa 20 anys de l’alliberament del dictador xilè Augusto Pinochet, acusat de genocidi, tortura i segrestos
El 3 de març del 2000, el dictador xilè Augusto Pinochet va ser alliberat per les autoritats britàniques i va poder tornar a Xile després de passar gairebé dos anys retingut al Regne Unit.
Pinochet havia estat detingut a Londres el 1998 arran d’una ordre d’arrest internacional emesa pel jutge espanyol Baltasar Garzón, que volia jutjar-lo per les violacions de drets humans comeses durant la dictadura (1973-1990).
Malgrat l’arribada de la democràcia el 1990, a Pinochet i els alts càrrecs de la dictadura no els havien jutjat mai a Xile, on encara tenien molta influència en les institucions. Per això, moltes víctimes i familiars van recórrer a la justícia internacional per exigir que es jutgés el dictador.
Això no obstant, finalment el govern del Regne Unit va decidir no extradir-lo a Espanya per motius de salut. Als 85 anys, Pinochet va poder tornar a Xile, on va estar-se fins a la seva mort el 2006.
El terror de la dictadura xilena
L’11 de setembre de 1973, Pinochet va liderar un cop d’estat contra el president xilè Salvador Allende.
Pinochet tenia el suport de l’Exèrcit i del govern dels Estats Units, que havia iniciat una campanya contra el comunisme i els governs d’esquerres a l’Amèrica Llatina. Aquesta va ser una de les conseqüències de la Guerra Freda.
Septiembre 11 de 1973. El Palacio de la Moneda en donde Resistía Allende es sometido al bombardeo aéreo y de los tanques fascistas. pic.twitter.com/P3RRFXi8WO
— MEMORABLE (@EsMemorable) September 12, 2017
Entre el 1973 i el 1990, Xile va viure una dictadura coneguda com el Règim Militar. La policia secreta podia detenir qualsevol persona contrària al règim, intel·lectuals i polítics d’esquerres, estudiants o sindicalistes. Feien servir mètodes com el segrest, la tortura i l’assassinat per atemorir la població.
Segons les últimes dades de l’Instituto Nacional de Derechos Humanos (INDH) de Xile, entre el 1973 i el 1990 hi va haver més de 3.000 morts i desapareguts a mans del règim. Les víctimes de la dictadura superen les 40.000 persones.
Durant la dictadura van quedar prohibits els partits polítics i sindicats de treballadors. El Règim Militar aplicava la censura sobre els mitjans de comunicació i es van limitar els drets i llibertats, com la llibertat d’expressió i de manifestació.
Pinochet va adoptar un model econòmic neoliberal, similar al sistema dels Estats Units, que va permetre a grans empreses enriquir-se a costa de privatitzar serveis bàsics. La desigualtat provocada per aquest model persisteix i és el principal motiu de les protestes d’avui dia.
Los manifestantes en #Chile🇨🇱 piden cambiar la constitución del país para hacer frente a la #desigualdad social.
Hablamos con la #estudiante y #activista chilena Verónica Aravena para que nos lo cuente.
¡Mira le entrevista entera🗣️ en la web!
👉https://t.co/ZwbzNVpkUQ pic.twitter.com/aEEqFPidnr
— Junior Report (@JuniorReport_) November 15, 2019
Protegit per la Llei d’Amnistia
L’oposició al règim es va començar a organitzar en secret durant la dècada de 1980. Es van convocar les primeres protestes i manifestacions, es van organitzar aturades nacionals i fins i tot es van sabotejar instal·lacions energètiques.
La pressió popular cada cop era més gran, així que el 1988 es va dur a terme un plebiscit per decidir la continuïtat d’Augusto Pinochet com a president de la República: va guanyar el “NO” a Pinochet i l’any següent es van convocar les primeres eleccions democràtiques.
El 1990 es va crear una comissió per investigar els crims comesos durant la dictadura. Això no obstant, durant els primers anys del Règim Militar s’havia aprovat una Llei d’Amnistia que permetia indultar els militars de qualsevol crim.
Després de ser detingut a Londres el 1998 i tornar a Xile l’any 2000, diversos jutges xilens van intentar jutjar Pinochet. Però les causes sempre van ser desestimades a causa dels problemes de salut del dictador. Pinochet va morir el 2006 i no va arribar a ser jutjat mai pels seus crims.
El tema de la setmana té la col·laboració de la Universidad de Navarra (UNAV)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
