El poder dels monarques anglesos està limitat per les lleis del Parlament des de finals del segle XVII
Durant l’Edat Moderna, Anglaterra es va convertir en la primera monarquia parlamentària de tot Europa.
Mentre que a la resta dels territoris d’Europa s’establien monarquies absolutistes, en les quals el rei concentrava tot el poder, la monarquia anglesa va evolucionar fins a originar el sistema polític que encara existeix en ple segle XXI.
Al segle XVII, les ambicions de poder absolut del rei Carles I d’Anglaterra (1600-1649) van provocar un enfrontament entre la monarquia i el Parlament que va acabar en una autèntica guerra civil entre els Roundheads, partidaris del Parlament, i els Cavaliers, nobles que donaven suport a la monarquia absoluta.
Les ànsies de poder diví del rei van finalitzar amb el seu cap decapitat. Era la primera vegada que es qüestionaven els límits del poder diví de la monarquia.
La fi de l’absolutisme a Anglaterra
Un altre episodi que va precipitar la caiguda de la monarquia absoluta va ser la batalla política entre catolicisme i protestantisme a Anglaterra.
Després del que havia passat amb el rei Carles I, els membres del Parlament van intensificar la vigilància sobre la monarquia i els seus poders. Això no obstant, el rei catòlic Jacob II (1633-1701) va intentar utilitzar els seus privilegis monàrquics per imposar la religió catòlica, encara que la majoria de la població era protestant.
Això va provocar que una part important de la societat anglesa es rebel·lés: el clergat protestant, els nobles i membres del Parlament i la majoria de la població no aprovaven les polítiques religioses del rei.
Jacob II va decidir fugir del país per a salvar la vida, cosa que va ser interpretada com una abdicació. A partir de llavors, el Parlament va decidir limitar el poder dels monarques anglesos i instaurar un sistema de monarquia parlamentària que continua vigent avui dia.
Actualment, la reina Isabel II és la cap de l’estat del Regne Unit, però el seu poder és més simbòlic que real i l’exerceix a través del govern i els seus ministres, sempre subjectes a les lleis del Parlament. Com a monarca té un paper cerimonial i representatiu.
Un Parlament, dues cambres
On de debò s’exerceix el poder és a les dues cambres del Parlament britànic: la Cambra dels Lords i la dels Comuns.
Els representants de la Cambra dels Lords (cambra alta) no són triats democràticament sinó que són designats pel monarca, encara que sempre seguint la recomanació del primer ministre (que sí que ha estat elegit en unes eleccions).
El nombre de membres de la cambra alta no és fix. D’una banda, hi ha els lords espirituals, formats per un total de 26 bisbes amb experiència, i de l’altra, els lords temporals, que poden ocupar l’escó de manera vitalícia (però no és un càrrec hereditari).
La inauguración reúne a las tres partes que componen al Parlamento: la Cámara de los Comunes, la Cámara de los Lores y la Monarquía.
El discurso de la Reina da inicio a las sesiones y establece las prioridades del Gobierno.#StateOpening #QueenSpeech pic.twitter.com/7ud64wFpAZ
— Embajada Británica (@UKinArgentina) December 19, 2019
La Cambra dels Comuns (cambra baixa) està formada pels 650 membres del Parlament. Aquesta cambra sí que és triada per sufragi universal a través dels districtes electorals en els quals està dividit el Regne Unit.
Les dues cambres no tenen el mateix pes a l’hora de prendre decisions polítiques. En el passat, calia la majoria a les dues cambres per aprovar una llei; en canvi, en l’actualitat, la Cambra dels Lords només actua com un òrgan consultiu i no té capacitat per vetar lleis.
Els principals partits del Regne Unit són els Conservadors (també coneguts com a ‘Tories’) i els Laboristes. Els primers són els principals impulsors del Brexit i actualment estan liderats per Boris Johnson.
Today I have signed the Withdrawal Agreement for the UK to leave the EU on January 31st, honouring the democratic mandate of the British people.
This signature heralds a new chapter in our nation’s history. pic.twitter.com/IaGTeeL2is
— Boris Johnson (@BorisJohnson) January 24, 2020
Per la seva banda, el Partit Laborista va quedar greument tocat en les últimes eleccions generals, celebrades el desembre del 2019. El líder laborista Jeremy Corbyn va anunciar la seva dimissió després de quedar-se a 158 escons del seu rival històric.
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
