El suïcidi de dos adolescents reobre el debat sobre l’assetjament escolar: com s’ha d’actuar?
Els casos de la Sandra i en Dani, víctimes de bullying, qüestionen l’efectivitat dels protocols d’actuació contra l’assetjament
Sandra Peña tenia 14 anys i estudiava a un centre escolar de Sevilla. Fa uns dies, la seva història va arribar als mitjans de comunicació: la noia es va treure la vida després d’haver denunciat que patia assetjament escolar per part d’algunes companyes. La seva família havia avisat l’escola més d’una vegada, però asseguren que no es van activar els protocols necessaris per protegir-la.
Ara, la policia i la Fiscalia de Menors investiguen tant el paper de les presumptes assetjadores com l‘actuació del centre, que podria haver de fer front a diferents sancions si es confirma que hi va haver negligència. El cas ha provocat una onada d’indignació a tot el país i ha reobert el debat: s’està actuant correctament davant l’assetjament escolar?
La repercussió del cas de la Sandra també ha tingut un efecte en altres investigacions que estaven aturades. Per exemple, a la d’en Dani Quintana, un jove de 15 anys de Lleida que es va suïcidar el mes de juliol passat després de denunciar que patia assetjament a classe. Ara els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per aclarir les circumstàncies de la seva mort.
Aquests no són casos aïllats. Les dades assenyalen que l’assetjament als centres educatius continua sent un problema a les aules. El 12,3% de l’alumnat a Espanya afirma que a la seva classe hi ha casos d’assetjament escolar i/o ciberassetjament, davant del 9,4% que es va registrar el 2024, segons el darrer informe de la Fundación Mutua Madrileña i la Fundación ANAR.
Efectes de l’assetjament escolar
En molts centres, els experts adverteixen que l’assetjament es continua veient com “coses de nens”. Hi ha professors, famílies i estudiants que interpreten les burles i els insults com una cosa “normal” entre menors. Arriben a creure que aquestes actituds són simples baralles o jocs que no tenen gaire importància. Aquesta idea és completament falsa.
L’assetjament escolar és un problema molt greu que pot tenir conseqüències devastadores per a l’alumnat que el pateix, tant a l’aula com a fora. Una situació d’assetjament perllongada i sistemàtica pot fer que les víctimes desenvolupin estrès agut, ansietat, depressió, sentiments d’aïllament i manca d’autoestima.
Quan una persona és insultada, ridiculitzada i exclosa repetidament, també pot desenvolupar dificultats per concentrar-se o gaudir de les coses que abans li agradaven. Algunes víctimes desenvolupen problemes de son, canvis en la gana o por d’anar a l’escola. En els casos més greus, poden arribar a tenir pensaments suïcides.
L’assetjament també té efectes sobre els testimonis, és a dir, les persones que no pateixen bullying directament, però sí que ho presencien. Aquestes poden sentir culpa, por o confusió, especialment si no saben com intervenir o a qui acudir. Ningú no ha de callar davant l’assetjament: si veus que algú en pateix, explica-ho a una persona adulta de confiança.
Com t’afecta aquesta notícia?
Als centres educatius d’Espanya, hi ha el que s’anomena protocols contra l’assetjament escolar. Aquests documents recullen el pla d’acció que els centres han de seguir quan es detecta o se sospita que un estudiant està sent assetjat.
Expliquen pas a pas què ha de fer el professorat, la direcció del col·legi i les famílies per protegir la víctima i investigar què ha passat. També inclouen mesures per donar suport a la persona que pateix assetjament (suport psicològic, seguiment, canvis de classe si cal…) i corregir la conducta de l’agressor.
El problema és que molts d’aquests protocols estan molt obsolets. Alguns no inclouen elements que avui dia juguen un paper clau en l’assetjament, com les xarxes socials o la intel·ligència artificial. Si els adults no saben com intervenir davant d’aquestes noves situacions, pot ser més difícil actuar a temps.
A més, els experts assenyalen que els protocols són mesures reactives, és a dir, s’activen quan ja ha passat un cas d’assetjament; i recomanen invertir en la prevenció. Això implica ensenyar a l’alumnat sobre respecte, empatia, convivència i ús responsable de les xarxes, per reduir les possibilitats que aparegui l’assetjament.