El terratrèmol empitjora la crisi humanitària a l’Afganistan
Milers de persones han mort i han resultat ferides a conseqüència d’un sisme de magnitud 6, que ha destruït habitatges i ha bloquejat carreteres
El diumenge 31 d’agost del 2025, a les 23:47 hora local, un terratrèmol de magnitud 6 i diverses rèpliques van sacsejar l’est de l’Afganistan. L’epicentre es va localitzar al districte de Kama, a uns 30 km de la ciutat de Jalalabad, tot i que els tremolors també es van sentir en altres localitats com Kabul, Khost, Laghman i Nuristan.
Les últimes dades facilitades per les autoritats locals indiquen que més de 1.000 persones han mort i 3.000 més han resultat ferides, encara que les xifres podrien continuar augmentant. El gran obstacle és que moltes de les víctimes viuen en zones remotes i muntanyoses, amb les principals vies d’accés bloquejades, cosa que dificulta tant l’avaluació dels danys com les tasques de rescat i evacuació.
L’Afganistan és un país especialment vulnerable als terratrèmols a causa de la seva ubicació, ja que es troba entre dues grans plaques tectòniques: l’Índia i l’Euroasiàtica. Això ha fet que, en els darrers anys, la regió hagi estat escenari recurrent de sismes de gran intensitat.
Les imatges compartides pels mitjans de comunicació adverteixen del desastre que pateix actualment la zona afectada: carreteres tallades pels enderrocs, habitatges totalment destruïts, persones atrapades, famílies que s’han quedat sense recursos… Tot això se suma a la crisi humanitària que l’Afganistan enfronta des de fa anys.
En quina situació es troben els drets de les nenes i les dones a l'Afganistan?
Com és la vida a l’Afganistan?
L’agost de 2021, els talibans van prendre el poder de l’Afganistan. El grup islamista va imposar una interpretació molt estricta de la xaria, la llei islàmica, limitant els drets i llibertats de la població. En aquest temps, les organitzacions internacionals han advertit que el règim ha empitjorat la situació social, política i econòmica del poble afganès.
El Consell Europeu assenyala que el país fa front a una de les majors crisis humanitàries del món, amb més de 22,9 milions de persones (més de la meitat de la població de l’Afganistan) que necessiten ajuda humanitària. Parlem de famílies que no tenen prou accés a aliments, aigua potable, atenció sanitària i un lloc segur on dormir.
D’altra banda, la regió ha patit una important reculada en matèria de drets humans. Les autoritats talibanes han anul·lat la Constitució i han aprovat nombrosos decrets que restringeixen llibertats bàsiques. Segons Amnistia Internacional, les detencions arbitràries, desaparicions forçades, tortura, execucions públiques i càstigs corporals continuen sent una realitat.
Les més perjudicades han estat les dones i les nenes, que són excloses de la vida pública. El govern ha establert restriccions que limiten les seves possibilitats de treballar i moure’s lliurement (per exemple, no poden viatjar sense un tutor masculí). Aquestes decisions estan marginant i silenciant de manera sistemàtica la meitat de la població.
Com t’afecta aquesta notícia?
Al setembre, milions de nens i nenes a tot el món comencen un nou curs escolar. Aquesta és una oportunitat per aprendre, créixer i adquirir habilitats que els ajudaran a desenvolupar-se com a persones adultes. Tot i això, en alguns llocs com l’Afganistan, l’educació és un dret del qual no tots poden gaudir per igual.
Les nenes afganeses no poden anar a l’institut. A partir dels 12 anys, les joves tenen prohibit accedir a l’educació i, per tant, no poden assistir a l’escola secundària ni a la universitat. UNICEF assenyala que, des que els talibans van aprovar aquesta prohibició, al voltant de 2,2 milions de nenes han estat privades del seu dret a l’educació.
L’organització adverteix que aquesta situació tindrà conseqüències. D’una banda, les nenes seran exposades a més ansietat i a un major risc d’explotació i abús. D’altra banda, veuran limitades les seves oportunitats futures, perpetuant els cicles de pobresa i desigualtat.
Aquesta situació no només les afectarà a elles, sinó també al desenvolupament del país en general. Segons UNICEF, si les nenes poguessin acabar els estudis i participar en el mercat laboral, les dones del futur podrien aportar com a mínim 5.400 milions de dòlars a l’economia afganesa.