El navegant portuguès va obrir una nova ruta fins a l’Àsia vorejant el continent africà per accedir al comerç d’espècies
El 8 de juliol del 1497 l’explorador portuguès Vasco da Gama va salpar de Lisboa (Portugal) amb quatre embarcacions a la recerca d’una nova ruta per arribar fins a les Índies, que és com es coneixia llavors el continent asiàtic. D’allí procedien les espècies i altres productes exòtics molt valuosos a Europa en aquella època.
Quan l’Imperi Romà d’Orient va caure el 1453, l’Imperi Otomà es va fer amb el control de les rutes comercials a les Índies: el seu imperi es va estendre per tota Turquia, el nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i part de l’Orient Mitjà. Totes les expedicions que intentaven arribar fins a l’Àsia creuant Europa i el Mediterrani topaven amb els otomans, que els feien pagar part de les seves mercaderies o no els deixaven passar.
Per això, els regnes europeus es van veure obligats a trobar un altre camí per arribar fins allà i mantenir la font d’ingressos que representaven les espècies i pedres precioses.
Durante los siglos XV y XVI, muchos exploradores se echaron a la mar para navegar por lugares desconocidos: #Colón, #Magallanes y #Elcano, #VascoDaGama… El mapa del mundo empezó a tomar forma con aquellas expediciones.
👉 https://t.co/NwawsKZbKl
Por @elegiboo pic.twitter.com/Q3x5Pc72GZ— Junior Report (@JuniorReport_) October 10, 2018
La Corona Espanyola va finançar l’expedició de Cristòfor Colom el 1492, que intentava arribar a les Índies navegant cap a l’Est i va acabar trobant un nou continent. D’altra banda, els portuguesos van trobar una via alternativa vorejant la costa africana fins al cap de Bona Esperança, a l’extrem sud del continent.
A la recerca de les Índies Orientals
El regne de Portugal feia anys que buscava la manera d’arribar a les Índies Orientals. El 1487, els exploradors Afonso de Paiva i Pedro da Covilha van creuar Europa fent-se passar per mercaders per enganyar els otomans, mentre enviaven missatges secrets al rei portuguès Joan II sobre possibles rutes a l’Índia.
Alhora, el navegant Bartolomé Díaz va provar una ruta per mar. A principis del 1488 ja havia aconseguit arribar fins al cap de Bona Esperança però va haver de fer mitja volta i tornar perquè la tripulació es va rebel·lar i es va negar a continuar el viatge. Després de diversos mesos navegant, les provisions començaven a acabar-se i no volien endinsar-se en aigües desconegudes sense saber quan tornarien a trepitjar terra.
L’experiència de Bartolomé Díaz va servir perquè Vasco da Gama planifiqués millor la ruta del seu viatge en 1497, aprofitant els vents de l’oceà Atlàntic per viatjar cap al sud. A l’expedició hi havia mariners, soldats i cures per difondre la religió cristiana als nous territoris.
Després d’arribar al cap de Bona Esperança, els vaixells van començar a navegar rumb nord-est seguint la costa africana, ja a l’oceà Índic. En aquesta part del viatge es van trobar amb els primers comerciants indis i es van enfrontar amb diversos aliats de l’Imperi Otomà.
#TalDiaComoHoy en 1497 el navegante portugués Vasco da Gama consigue doblar el Cabo de Buena Esperanza en su camino para encontrar una ruta por mar hasta la India. pic.twitter.com/VneRJtirsm
— Javier Ródenas Casas (@JavierRodenasC) November 22, 2019
Després de deu mesos de travessia, el 20 de maig de 1498 Vasco da Gama va arribar a Calicut, al sud de l’Índia. Va ser el primer europeu a arribar a les Índies Orientals seguint aquesta ruta.
El difícil viatge de tornada
A finals d’agost, després de tancar diversos acords comercials amb els governadors de la zona, l’expedició portuguesa va emprendre el viatge de tornada a Portugal. Però només dos de les quatre embarcacions van aconseguir arribar a Lisboa.
Durant el viatge d’anada, Vasco da Gama va aconseguir creuar l’oceà Índic en poc menys d’un mes gràcies als vents del monsó favorables. En canvi, de tornada, van trigar més de quatre mesos a arribar a la costa est africana. Més de la meitat de la tripulació va morir per la mala alimentació i les malalties tropicals.
La primera caravel·la va arribar a Portugal al juliol del 1499, un any després de salpar. Un mes després va arribar el segon vaixell. Vasco da Gama havia abandonat l’expedició per portar al seu germà malalt a les illes Açores, territori portuguès enmig de l’Atlàntic, on esperava que el tractessin. Paulo da Gama finalment va morir i l’explorador va arribar al port de Santa María de Belém al setembre.
A la tornada va ser nomenat almirall i recompensat amb títols nobiliaris, propietats i riqueses. Però Vasco da Gama no va abandonar el seu esperit aventurer i va repetir el viatge dues vegades més. Va morir a la ciutat índia de Kochi el 1524.
El poder de les espècies
Avui dia comprem pebre, caiena o clau a qualsevol supermercat. Són condiments fàcils de trobar i els assaborim cada dia a taula. Malgrat això, 500 anys enrere, les espècies eren un producte de luxe que només podien permetre’s els més rics.
D’una banda, la varietat d’aliments a l’Edat mitjana era molt limitada i depenia molt del clima. Les collites es conreaven a mà i el bestiar era escàs. Les espècies permetien afegir sabor a aquesta monotonia alimentària. A més, també servien per allargar-ne la conservació i dissimular la fortor quan començaven a fer-se malbé.
De l’altra, les espècies havien de recórrer un llarg camí de milers de quilòmetres des d’Àsia, en un moment en què no existien les carreteres ni els vehicles motoritzats. Fins a principis del segle XV, calia creuar Europa o el Mediterrani i seguir per l’Orient Mitjà fins a l’Índia i més enllà, travessant zones desèrtiques i climes tropicals. I després tornar evitant els perills del camí.
Una espècia en gra podia valer el seu pes en or, o fins i tot més. Per això descobrir noves rutes marítimes era tan important. Els regnes europeus es van llançar a finançar expedicions a llocs desconeguts conscients del benefici que podien trobar-hi.
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
