28 novembre 2022
spot_img
28 novembre 2022
spot_img

Elon Musk vol comprar Twitter (un altre cop)

El magnat recupera l'oferta inicial de 44.000 milions de dòlars amb l'objectiu d'integrar la xarxa social en una nova plataforma digital

L'empresari tecnològic Elon Musk, l'home més ric del món, ha tornat a fer una oferta econòmica per adquirir Twitter. Musk ofereix 44.000 milions de dòlars per comprar el 100% de les accions de l'empresa, fet que el convertiria en l'amo absolut de la xarxa social i li permetria fer els canvis que volgués.

L'anunci ha augmentat el valor de les accions de Twitter un 12%, per això les autoritats de Wall Street (el principal mercat de valors dels Estats Units i un dels més importants del món) han suspès la cotització de manera temporal fins a tenir més detalls de l'acord.

La nova oferta econòmica de Musk és un gir imprevist en aquesta història. Musk va anunciar la compra de Twitter a l'abril (també per 44.000 milions), però unes setmanes més tard va retirar l’oferta perquè creia que hi havia més comptes falsos i bots dels que assegurava l'empresa.

La marxa enrere en l'acord va provocar una caiguda del preu de les accions i els propietaris de Twitter van denunciar Musk, perquè creien que tot plegat formava part d'una estratègia per rebaixar el valor de l'empresa. El judici havia de començar el 17 d'octubre, però Musk s’ha avançat i ha recuperat l'oferta inicial. Ara només falta que es confirmi la venda.

Twitter va ser creat al 2006 i té més de 480 milions d'usuaris a tot el món, segons dades de DataReportal. Si bé no és una de les plataformes més utilitzades (Facebook té 3.000 milions d'usuaris, per exemple), els temes i publicacions de Twitter tenen molta repercussió als mitjans de comunicació i fins i tot una certa influència a nivell polític.

Des del seu perfil de Twitter, Musk ha anunciat alguns canvis per a la xarxa social, com ara afegir un botó d'edició per poder modificar els continguts un cop publicats, acceptar pagaments en criptomonedes (per pagar anuncis o promocionar publicacions) o actuar contra els bots que publiquen spam al timeline dels usuaris.

X: una plataforma per a tot

L'objectiu de Musk amb la compra de Twitter és incorporar aquesta xarxa social dins de X, una nova plataforma digital que incorporaria noves funcions més enllà de la publicació de continguts.

El magnat va tenir una reunió amb els empleats de Twitter al juny per donar resposta a les preguntes i dubtes sobre el futur de l'empresa. En aquella trobada, Musk va dir que volia que Twitter fos més com TikTok o WeChat, una de les principals plataformes a la Xina.

La idea és que Twitter afegeixi més continguts d'entreteniment, com els vídeos de TikTok, per guanyar audiència entre el públic més jove. Les xarxes socials més utilitzades del món, com Facebook, YouTube o Instagram ja estan apostant per aquesta mena de continguts.

Una altra de les idees és incorporar noves funcions i serveis. D'aquesta manera, a més de publicar tuits, els usuaris de Twitter podrien enviar diners, jugar a jocs en línia, demanar menjar a domicili o reservar un taxi des de la mateixa aplicació. Aquest model es basa en el format de WeChat, que té més de 1.200 milions d'usuaris a la Xina.

D'aquesta manera, Twitter es convertiria en una espècie d'aplicació per a tot que es faria servir en diferents àmbits: no només per informar o informar-se, sinó també per activitats quotidianes i d’oci, i guanyaria molta presència al nostre dia a dia.

Els límits de la llibertat d'expressió

Musk és un usuari molt actiu a Twitter, plataforma que utilitza per fer anuncis oficials, presentar nous projectes de les seves empreses o fins i tot per fer broma amb algun dels seus 108 milions de seguidors.

El milionari es considera a si mateix un “defensor absolut de la llibertat d'expressió” i creu que Twitter és la plataforma perfecta per intercanviar idees i promoure el debat. En aquest sentit, està en contra de censurar comptes, encara que difonguin rumors o informació no contrastada.

Un exemple d'això és quan Twitter va decidir suspendre el compte de Donald Trump, l'ex president dels Estats Units, després de l'assalt al Capitoli. La desinformació i les teories de la conspiració publicades per Trump van encoratjar l'atac a la seu del Govern dels Estats Units. Si Musk acaba comprant Twitter, segurament Trump recuperarà el seu compte.

El problema de no posar límits a la llibertat d'expressió és que hi ha alguns discursos i continguts que amenacen els drets de la resta d'usuaris, tal com assenyala Human Rights Watch (HRW), organització que defensa els drets humans arreu del món.

El discurs de l'odi és un problema cada vegada més greu a les xarxes socials: rebaixar les normes de participació o deixar de censurar els comptes que no les compleixin pot fer augmentar el ciberassetjament, els insults i la intolerància. D'altra banda, aquestes conductes d'odi s’adrecen a col·lectius molt concrets, com les dones o el col·lectiu LGTBIQ+, que acaben renunciant a tenir un espai de participació en aquestes plataformes.

En aquest sentit, HRW defensa que cal una “supervisió democràtica” de l'activitat a les xarxes socials, ja sigui a través dels algorismes o de les normes de participació, per tal de protegir els usuaris de qualsevol atac i garantir els seus drets.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -