Un cop d’estat liderat per Augusto Pinochet va enderrocar el govern de Salvador Allende i va imposar una dictadura militar durant 17 anys
La força de les manifestacions de les últimes setmanes ha sorprès tots els xilens. El país no vivia unes protestes iguals des del final de la dictadura fa gairebé 30 anys.
Entre el 1973 i el 1990, Xile va viure una dictadura coneguda com el Règim Militar. El líder d’aquesta dictadura va ser Augusto Pinochet, comandant en cap de l’Exèrcit Xilè que va dur a terme un cop d’estat per enderrocar el president Salvador Allende.
Allende havia guanyat les eleccions del 1970 amb una coalició de partits d’esquerres que promovien un sistema polític i econòmic que combinava idees socialistes i comunistes. El nou govern va promoure la nacionalització d’empreses privades que gestionaven serveis bàsics com l’aigua o la llum, per exemple.
No obstant això, una part de la societat no veia amb bons ulls les polítiques socialistes d’Allende, com els empresaris, les classes adinerades o els militars. Consideraven que la seva influència comunista era un perill.
En aquella època, el govern dels Estats Units competia amb la Unió Soviètica per imposar el seu sistema polític. Per això, l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) dels Estats Units va finançar un cop d’estat contra Allende.
L’11 de setembre del 1973, els militars es van revoltar i van entrar al Palau de la Moneda, la seu del govern. Allende es va suïcidar al seu despatx quan els militars entraven al palau.
El terror del Règim Militar
Una de les primeres accions del nou govern va ser crear la Direcció d’Intel·ligència Nacional (DINA), organisme encarregat de perseguir i reprimir qualsevol tipus d’oposició a la Junta Militar que dirigia el país.
La DINA podia detenir qualsevol persona sospitosa de conspirar contra Pinochet, però també intel·lectuals i polítics d’esquerres, estudiants o sindicalistes. Utilitzaven mètodes com el segrest, la tortura i l’assassinat per atemorir la població.
Segons les últimes dades de l’Institut Nacional de Drets Humans (INDH) de Xile, va haver-hi més de 3.000 morts i desapareguts entre el 1973 i el 1990. Les víctimes de la dictadura superen les 40.000 persones.
Durant la dictadura van quedar prohibits els partits polítics i sindicats de treballadors. El Règim Militar aplicava la censura sobre els mitjans de comunicació i es van limitar els drets i llibertats, com la llibertat d’expressió i de manifestació.
Pinochet va adoptar un model econòmic neoliberal, similar al sistema dels Estats Units, que va permetre a grans empreses enriquir-se a costa de privatitzar serveis bàsics. La desigualtat social provocada per aquest model persisteix i és el principal motiu de les protestes d’avui dia.
El final de la dictadura
Malgrat que els partits i moviments d’esquerres estaven il·legalitzats, l’oposició al règim va començar a organitzar-se en secret durant la dècada de 1980. Es van convocar les primeres protestes i manifestacions, es van organitzar aturades nacionals i fins i tot es van sabotejar instal·lacions energètiques.
El 7 de setembre del 1986, Pinochet va sobreviure a un atemptat de l’FPMR, una organització politicomilitar que va recórrer a la lluita armada i el segrest de persones afins al règim per posar fi a la dictadura.
La pressió popular cada cop era més intensa perquè el govern iniciés una transició democràtica. El 1988 es va dur a terme un plebiscit per decidir la continuïtat d’Augusto Pinochet com a president de la República: va guanyar el “NO” a Pinochet i l’any següent es van convocar les primeres eleccions democràtiques.
Amb el pas a la democràcia, el 1990 es va crear una Comissió Nacional de Veritat i Reconciliació per investigar els crims i violacions de drets humans comesos durant la dictadura. Però durant els primers anys del Règim Militar s’havia aprovat una Llei d’Amnistia que permetia indultar els militars de qualsevol crim.
El 1998, Pinochet va ser nomenat senador vitalici enmig de les protestes d’una gran part de la societat xilena. Aquest mateix any va viatjar a Londres per operar-se i va ser detingut per delictes de genocidi, tortura i desaparició de persones a petició del jutge Baltasar Garzón, que en demanava l’extradició perquè fos jutjat a Espanya (ja que a Xile no hi havia garanties que la justícia el condemnés).
Finalment, al·legant problemes de salut, Pinochet va ser alliberat i va tornar a Xile l’any 2000. Després d’anys de batalles legals, el seu cas va acabar sent desestimat. Pinochet va morir el 2006 i no va arribar a ser jutjat mai pels seus crims.
