Matisse va impulsar un moviment pictòric en què el color no servia només per reproduir objectes i persones, sinó també per representar emocions
Per Ainhoa Gutiérrez Blanco
A la fi del segle XIX i principis del XX, les ciutats europees començaven a introduir noves tècniques de construcció, transports que funcionaven amb l’electricitat, l’enllumenat públic, els automòbils privats…
Totes aquestes innovacions formaven part d’un moviment modernitzador que també va arribar a les arts. Així, els nous artistes europeus van començar a experimentar amb el color i la pintura.
El pintor francès Henri Matisse (1869-1954) és conegut universalment pels colors intensos de les seves obres, tant en aquelles on apareixen objectes o paisatges com en aquelles altres on hi ha persones.
Abans d’iniciar el moviment fauvista, Matisse va provar altres estils i tècniques com el divisionisme o puntillisme. Aquesta tècnica separava les formes i els colors per punts o petites pinzellades que, vistes des d’una certa distància, formaven figures i paisatges definits.
Tras descubrir los paisajes del Mediterráneo, las obras de Matisse revelan el camino hacia donde el pintor se dirige.
Es entonces cuando realiza esta obra “Figura con sombrilla”, en la que se aprecia la influencia del divisionismo de Seurat.
#MediterráneoenFM pic.twitter.com/ad9b2nOb8g— mapfreFcultura (@mapfreFcultura) October 26, 2018
Com pintar el que no es veu
L’ús peculiar del color de Matisse va sorgir durant les seves primeres etapes com a artista, quan va fundar el moviment fauvista. Aquest corrent va tenir una vida curta (entre 1905 i 1911 aproximadament) però va ser molt rellevant en la història de l’art.
En el Saló de Tardor de 1905, una exposició artística que es feia cada any a París, Matisse i altres pintors van presentar la seva nova manera d’entendre la pintura.
El crític Louis Vauxcelles es va referir a ells amb el terme francès ‘fauves’, és a dir, “feres” o “bèsties salvatges”, perquè pintaven a l’oli amb colors vius i amb una llibertat absoluta, la qual cosa els portava a representar objectes i persones de forma poc realista sobre el llenç.
Tal día como hoy de 1905 el crítico de arte Louis Vauxcelles usa la expresión "les fauves" (las fieras) para referirse al conjunto de obras presentadas en la exposición del Salón de Otoño, en el Gran Palacio de París. Así se originó el nombre del fauvismo, el movimiento artístico pic.twitter.com/tXEYrl7d7k
— Heródoto (@HistoriaeBlog) October 18, 2018
L’objectiu dels fauvistes era pintar allò que se sentia, no el que es veia. La llum i la perspectiva eren secundaris. Els artistes volien trencar amb la naturalesa i amb les normes pictòriques que se seguien des de feia segles.
“Hi ha una diferència entre el color percebut pels ulls i el color processat per la ment o el pensament”, deia Matisse. Així doncs, el color era la clau.
A diferència d’altres fauvistes, Matisse no renunciava a la funció decorativa dels quadres i a l’ús de línies ondulades. Es pot comprovar en una de les seves obres més conegudes: Harmonia en vermell o L’habitació vermella (1908). El quadre destaca per la força del color vermell que domina en tot el quadre: la taula es confon amb la paret, la perspectiva queda eliminada i la imatge resultant és gairebé abstracta.
https://www.instagram.com/p/BvW2yfngALt/?utm_source=ig_embed
Els fauvistes
Matisse no estava sol en aquesta aventura. En el moviment fauvista destaquen principalment tres artistes: Matisse mateix, André Derain i Maurice de Vlaminck. Els tres es van conèixer quan estudiaven pintura i són els impulsors d’aquest nou corrent pictòric.
André Derain (1880-1954) era conegut pel seu fort caràcter. Va ser un dels màxims representants del fauvisme, però al llarg de la seva vida va practicar molts estils i formes artístiques: va realitzar gravats i il·lustracions per a llibres, va elaborar decorats de teatre i fins i tot va practicar l’escultura.
Després de la seva etapa fauvista va tornar a estils més clàssics i va ser molt criticat pels seus companys fauvistes.
https://www.instagram.com/p/Bj2no1nlUkD/?utm_source=ig_embed
De Vlaminck (1876-1958) va ser un dels millors amics de Derain en la seva joventut. Les seves obres sempre van estar emmarcades en estils avantguardistes, com el fauvisme o el cubisme, on utilitzava formes i colors plens de contrast.
Igual que Derain i Matisse, va experimentar amb altres estils i tècniques com l’aquarel·la, els gravats, les il·lustracions i va escriure una vintena de llibres entre novel·les, poemes i assajos.
https://www.instagram.com/p/Bj2no1nlUkD/?utm_source=ig_embed
El moviment fauvista va traspassar fronteres i va inspirar altres grups d’artistes a diversos països europeus.
El tema de la setmana compta amb la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (FCRI)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!