Els líders europeus s’han reunit d’urgència dies després que Trump i Putin acordessin iniciar negociacions de pau sense comptar amb la seva opinió
El president de França, Emmanuel Macron, ha organitzat una reunió urgent per abordar la guerra a Ucraïna. Macron ha citat els principals líders europeus: presidents de països com Espanya, Alemanya i Regne Unit, entre d’altres; presidents del Consell Europeu i de la Comissió europeu; així com el secretari general de l’OTAN.
La reunió va tenir lloc a París el passat dilluns 17 de febrer, dies després que el president dels Estats Units, Donald Trump, anunciés que havia aconseguit un acord amb el president rus, Vladímir Putin, per començar negociacions de pau amb l’objectiu de posar fi a la guerra a Ucraïna.
No obstant això, la Casa Blanca va comunicar que aquesta negociació es duria a terme sense comptar amb l’opinió dels països europeus, una decisió que va provocar un gran malestar a Europa. La Unió Europea ha assenyalat que qualsevol acord de pau ha de comptar amb la seva implicació, ja que el conflicte afecta directament l’estabilitat del continent.
Fins ara, els representants de la UE s’han reunit múltiples vegades amb l’objectiu d’acabar amb la guerra a Ucraïna i fer front a Rússia. Tot i això, no han estat capaços d’aconseguir-ho per les diferents opinions que tenen els seus 27 membres. La reunió de París pretén deixar enrere aquestes diferències, per intentar arribar a un acord europeu comú sobre el conflicte que va començar fa tres anys.
Quan i com va començar la guerra a Ucraïna?
El 24 de febrer de 2022, l’exèrcit de Rússia va iniciar diversos atacs contra ciutats ucraïneses. El president rus, Vladímir Putin, va descriure aquells atacs com una “operació militar especial” per prendre el control del Donbàs, una regió a l’est d’Ucraïna.
Aquella invasió va acabar convertint-se en l’inici d’una guerra que, tres anys més tard, segueix en actiu. Les seves conseqüències han estat tan devastadores que la guerra a Ucraïna es considera el major conflicte armat a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial.
A més dels milers de víctimes civils (entre morts i ferits), la guerra ha provocat el desplaçament forçat de milions de persones. Gairebé 10 milions d’ucraïnesos s’han vist obligats a abandonar casa seva, segons dades d’ACNUR. El conflicte també ha deixat ciutats senceres destruïdes pels bombardejos.
Per entendre per què va començar la guerra hem de tenir en compte que Ucraïna és un país de l’est d’Europa que va formar part de la Unió Soviètica (URSS), una federació de països liderada per Rússia que va existir entre 1922 i 1991. Després de la dissolució de l’URSS, Ucraïna es va convertir en un Estat independent i va començar un apropament a l’OTAN, la Unió Europea i els Estats Units.
Aquest acostament no va ser ben vist per Rússia. El govern de Vladímir Putin considera que Ucraïna hauria de formar part de Rússia i no accepta que el país pugui prendre les seves decisions de manera independent. Tot això ha provocat una escalada de tensió entre tots dos bàndols, que s’ha anat estenent amb els anys.
Com t’afecta aquesta notícia?
Encara que moltes de les notícies sobre guerres aborden temes diplomàtics i polítics, hem de recordar que darrere d’aquests conflictes armats hi ha persones reals que pateixen les conseqüències. En el cas d’Ucraïna, organitzacions com Unicef recorden que milions de nens i nenes s’han vist afectats per la guerra.
L’accés de milers de famílies a serveis bàsics, com a aigua, menjar o electricitat, ha quedat enormement perjudicat al país. Hospitals i escoles han estat destruïts o han deixat de funcionar, limitant el dret a l’educació i l’atenció mèdica dels més petits.
A més, la guerra té un impacte devastador sobre la salut mental i el benestar de la infància. Es calcula que 1,5 milions de nenes i nens corren el risc de patir depressió, ansietat, trastorns d’estrès posttraumàtic i altres problemes mentals, amb possibles efectes i conseqüències a llarg termini.
És important conèixer com es desenvolupen les guerres i de quina manera afecten els ciutadans, encara que aquestes passin a milers de quilòmetres de casa nostra. Aquestes notícies ens serveixen per recordar com en som d’afortunats i el privilegi que tenim de viure en un entorn de pau i seguretat, i ens conviden a ser més empàtics amb la realitat que tenen altres nens i nenes de la nostra edat.
L’ABC de la notícia
Negociació de pau: diàleg que es dona entre les parts d’un conflicte per assolir un acord que posi fi a la violència.
Desplaçament forçat: moviment obligat de persones que han d’abandonar casa seva fugint de la guerra, la violència o la persecució.
Donbàs: regió de l’est d’Ucraïna, on s’han desenvolupat enfrontaments entre el govern ucraïnès i grups separatistes recolzats per Rússia des de 2014.
Escalada de tensió: augment progressiu d’hostilitats o conflictes entre països o grups enfrontats.
