Els misteris de la ‘Mona Lisa’ del Prado

Un estudi compara les dues ‘Giocondas’ pintades al taller de Leonardo da Vinci i revela noves dades sobre com treballava l'artista

El Museu del Prado ha inaugurat aquesta setmana Leonardo i la còpia de Mona Lisa, una exposició que explica com era el procés creatiu de Leonardo da Vinci (1452-1519) a través de La Gioconda del Prado, versió del famós quadre que s'exhibeix al Museu del Louvre de París. La pintura del Prado va ser creada a principis del segle XVI al taller de l'artista italià i s'assembla moltíssim a La Gioconda original, però el seu autor continua sent un misteri.

El Museu del Louvre, on s'exposa el famós quadre de La Gioconda o Mona Lisa, va demanar l’any 2010 al Museu del Prado que fes un estudi sobre la còpia de La Gioconda que s'exhibeix a Madrid. L'opinió majoritària és que el quadre del Prado és l’obra d'un dels seus aprenents, però no es pot descartar que el mateix Da Vinci intervingués en en quadre.

Els estudis al laboratori van mostrar, a més a més, que sota el fons negre del quadre del Prat hi havia un paisatge idèntic al de La Gioconda: les muntanyes del fons tenien el mateix perfil i el balcó en el qual s'asseia la dama del Prado tenia les mateixes columnes i exactament les mateixes dimensions que apareixien al quadre del Louvre. Una procés de restauració molt laboriós va permetre mostrar aquest paisatge al públic el 2012.

La reflectografia infraroja, una tècnica que utilitza la llum infraroja per visualitzar línies fetes amb carbonet i tapades per les capes de pintura posteriors, també va permetre mostrar algunes formes dibuixades a mà alçada que es van interpretar com a correccions del quadre fetes pel pintor.

Segons els experts, això indica que l'autor de La Gioconda del Prado estava observant Leonardo mentre feia l'original, repetint els mateixos passos tant a l'hora de dibuixar la figura amb carbonet com quan la pintava. Fer còpies de pintures era molt habitual al Renaixement: els artistes de renom tenien els seus propis tallers, on els aprenents aprenien el seu estil i la seva tècnica.

En aquella època no existien impressores ni impremtes capaces de reproduir dibuixos tan grans i les famílies més riques gastaven molts diners en quadres i pintures per decorar casa seva. A través del mecenatge, la noblesa i la burgesia van trobar una manera d'impulsar l'art i, alhora, demostrar el seu poder.

View this post on Instagram

A post shared by Museo Nacional del Prado (@museoprado)

Fascinació per ‘La Gioconda’

La Gioconda és probablement l'obra més famosa de Leonardo da Vinci. Cada any, milions de visitants s’acosten al Museu del Louvre per contemplar-hi l'última obra de l'artista renaixentista, pintada entre el 1503 i el 1519.

Es tracta del retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesco del Giocondo, un mercader de teles molt ric de la Toscana. D'aquí el sobrenom de La Gioconda, que es pot traduir com “l'alegre” i que també fa referència a l'enigmàtic somriure que mostra la protagonista del quadre.

Aquesta pintura és un dels exemples més destacats de l’sfumato o esfumat, una tècnica pictòrica inventada per Da Vinci que consisteix a difuminar el contorn de les figures perquè es fonguin amb el paisatge, creant un joc d'ombres i colors que dóna vida a les imatges.

Leonardo va retocar el quadre durant anys fins que va morir, l’any 1519. De fet, es va emportar el quadre amb ell a França quan s’hi va traslladar el 1516, després que el rei Francesc I es convertís en el seu nou mecenes. Després de la seva mort, el quadre va passar a ser propietat de l'Estat francès i per això s'exhibeix al Louvre.

Da Vinci, el geni del Renaixement

Leonardo da Vinci va ser un dels màxims exponents del Renaixement (s.XV-XVI). Tal com indica el nom, aquesta època va suposar el renéixer dels valors i ideals de l'època clàssica després dels anys de foscor de l'Edat mitjana. Durant aquesta època, artistes, intel·lectuals i científics van ser lliures per crear, escriure i investigar.

Da Vinci tenia una curiositat infinita i això el va dur a explorar diferents camps del coneixement i l'art: no sols pintava quadres a l'oli, sinó que també feia esbossos molt detallats del cos humà i les plantes, va escriure tractats de filosofia i fins i tot va imaginar diverses màquines i invents que no es construirien fins a segles més tard.

A banda dels seus quadres, els arxius de Da Vinci són un dels seus llegats més important: apunts sobre els seus invents, esbossos dels seus estudis de biologia, reflexions i poemes… Es calcula que va escriure prop de 50.000 documents, encara que només se n'ha conservat una tercera part.

Es diu que Da Vinci era ambidextre, cosa que significa que podia escriure i dibuixar amb totes dues mans sense problemes. Potser per això la seva obra és tan extensa. Val la pena endinsar-se al seu món i descobrir-ne tots els secrets.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!