Cultura / Art / En Context

Els misteris que envolten el quadre de la ‘Mona Lisa’

T’expliquem els enigmes que envolten un dels quadres més famosos de la història, obra del pintor, escultor i inventor Leonardo da Vinci

El quadre de la Mona Lisa s'exposa al Museu Louvre de París (GNU Free Documentation License-Diego Delso/Wikimedia Commons)
El quadre de la Mona Lisa s'exposa al Museu Louvre de París (GNU Free Documentation License-Diego Delso/Wikimedia Commons)

Què és la ‘Mona Lisa’?

La Mona Lisa, també coneguda com a La Gioconda, és una de les obres d’art més famoses del món. Pintada durant el Renaixement, s’ha convertit en tot un emblema per la seva tècnica complexa i l’aura de misteri que envolta la dona que hi apareix pintada. 

El quadre és un retrat d’una dama benestant en una posició de semiperfil vestida amb robes fosques i amb les mans creuades. Està pintada en una superfície de fusta d’àlber i amb pintura d’oli. La seva mirada, que sembla que et persegueix, ha estat objecte d’estudi per a molts experts així com el seu mig somriure que alguns qualifiquen d’enigmàtic. 

Cada element de l’obra, des de les celles fins al paisatge del fons, ha estat estudiat amb profunditat i fins i tot s’han realitzat reconstruccions i radiografies tridimensionals per tal d’intentar desxifrar la localització del fons de la pintura.

Qui la va pintar?

La Mona Lisa és l’obra més coneguda del pintor, inventor, escultor, arquitecte, enginyer, astrònom, i un llarg etcètera, Leonardo da Vinci. Nascut el 1452 a Itàlia, es va formar des de jove al taller del pintor Andrea del Verrocchio on aviat va demostrar el seu gran potencial. En pocs anys va arribar a superar el seu mestre i es va convertir en assistent remunerat de Verrocchio i mestre del gremi de pintors de Florència. 

Leonardo destacava especialment per les seves tècniques innovadores i complexes a l’hora de pintar com per exemple l’sfumato (esfumat), basada en la transició de colors clars a foscos, o el chiaroscuro (clarobscur), que busca crear un contrast evident entre la llum i les ombres. 

Es diu que Leonardo va passar dècades retocant el quadre un cop acabat, per assegurar-se que es mantenia intacte. La seva meticulositat i dedicació el van convertir en una figura reconeguda en el seu temps i, avui dia, en un referent universal, considerat el model d’home del Renaixement. 

Qui és la dona del quadre?

El quadre és un retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesco del Giocondo, un ric comerciant tèxtil que va encarregar l’obra a Leonardo da Vinci l’any 1503. Lisa era una jove de classe mitjana benestant a qui, amb només quinze anys, van casar amb el seu marit de trenta-cinc. Tanmateix, el quadre mai va ser entregat a la família, ja que, quan Leonardo el va acabar l’any 1516, el rei Francesc I de França se’l va quedar i el va incorporar a la seva col·lecció privada. 

Durant molts anys, la identitat de la dona representada ha estat un misteri. No va ser fins al 2005 que un expert de la biblioteca de la Universitat de Heidelberg, a Alemanya, va descobrir unes notes del conseller de Florència i conegut de Leonardo i Lisa, Antonio Vespucci, que confirmaven la identitat de la, fins aleshores, misteriosa dona.

Tot i això, al llarg dels anys molta gent ha mantingut el debat i ha construït teories al voltant d’aquesta figura i el paisatge que l’envolta, sense descartar ni tan sols la idea que es tractés d’un autoretrat del pintor travestit.

D’on surt el seu nom?

El nom del quadre és també un element misteriós com pràcticament tot allò que envolta l’obra. Tot i que popularment es coneix com la Mona Lisa o La Gioconda, cap d’aquests noms és tècnicament correcte, ja que van ser atribuïts al segle XIX. Abans d’això, el quadre havia rebut noms descriptius que havien anat canviant amb el temps. 

El nom de Mona Lisa prové de la contracció de la paraula madonna, que en italià vol dir “dama” o “senyora” i que se sol abreujar com a monna. La influència de l’anglès i d’altres llengües han fet que derivi a Mona Lisa (senyora Lisa). 

L’altre títol, La Gioconda, és una picada d’ullet a la forma femenina del terme Giocondo, que traduït de l’italià significa “alegre“, i que en masculí és el cognom del marit de la dama. Així doncs, el nom està fent referència a l’expressió del rostre, alhora que denomina la família que va encarregar la pintura.

Per què és tan famosa?

La Gioconda ha anat guanyant fama al llarg dels últims segles gràcies a una sèrie d’esdeveniments que la van col·locar al focus mediàtic. El 22 d’agost del 1911 els treballadors del Museu Louvre de París es van adonar que l’obra de Leonardo havia desaparegut sense que ningú la trobés a faltar el dia anterior.

Ràpidament, es va escampar la notícia i als diaris de mig món hi va aparèixer la imatge del quadre en portada. Es van oferir recompenses milionàries i es va interrogar a centenars de treballadors, marxants d’art i fins i tot joves artistes com Picasso o Apollinaire i, tot i això, van passar dos anys abans que no hi hagués notícies de la pintura. 

L’any 1913 els responsables del museu ja havien perdut l’esperança de recuperar La Mona Lisa i fins i tot l’havien retirat del catàleg del museu quan la història va donar un tomb inesperat. 

A finals d’aquell novembre el director d’una prestigiosa galeria d’art i un important marxant d’art van rebre una carta d’un tal “Leonardo” que afirmava tenir l’obra robada i que els citava en un hotel de Florència. En anar-hi i comprovar l’autenticitat de la peça, van denunciar el succés a les autoritats que ràpidament van detenir el responsable. El lladre va resultar ser Vicenzo Peruggia, un vidrier que havia treballat al Louvre i que va argumentar motius polítics per al robatori. 

Aquest esdeveniment la va convertir en una icona mundialment coneguda que encara avui en dia es reprodueix i s’imita.

On es pot visitar?

Actualment, La Gioconda segueix al Museu del Louvre de París. Està col·locada a la sala 6 de la primera planta de l’ala Denon, i protegida per una làmina de policarbonat a prova de bales, que la protegeix de la llum, de la calor i de possibles actes de vandalisme.

Resum de la privadesa
Junior Report

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Galetes de tercers

Aquest lloc web utilitza Google Analytics i Google Tag Manager per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.