Els ODS celebren 10 anys: quins reptes queden per assolir?
L’ONU va aprovar el 2015 un pla global per erradicar la pobresa, frenar el canvi climàtic i reduir les desigualtats, amb la participació activa de tota la població
L’any 2015, l’Assemblea General de l’ONU —l’espai on es reuneixen tots els països membres de les Nacions Unides— va aprovar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. El concepte d’agenda aquí no vol dir calendari, sinó que fa referència a un pla d’acció a quinze anys vista per aconseguir un món més just, segur i equilibrat.
Per aconseguir-ho, l’agenda contempla una sèrie d’objectius, com ara erradicar la pobresa extrema i la fam, combatre la desigualtat i el canvi climàtic, assegurar la igualtat de gènere i els drets humans i garantir l’accés universal a la salut i l’educació. En concret, l’Agenda 2030 planteja un total de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, coneguts com a ODS. Són una mena de guia global que aborda els grans reptes del nostre temps.
Dins els ODS s’hi inclouen fites com posar fi a la pobresa extrema i la fam (ODS 1 i 2), garantir una educació de qualitat (ODS 4) i una bona salut per a tothom (ODS 3), assegurar la igualtat de gènere (ODS 5), promoure el treball digne i la justícia social (ODS 8 i 16), protegir el medi ambient i frenar el canvi climàtic (ODS 13, 14 i 15).
Aquests objectius són universals i afecten tots els països, sense distinció entre rics i pobres. Tothom ha d’assumir el compromís d’avançar en la mateixa direcció, perquè cap nació pot resoldre per si sola, problemes que són globals. Per això, la cooperació internacional és un element clau. Es necessiten aliances entre governs, empreses, escoles i també la ciutadania, perquè el progrés en els ODS només serà possible si es construeix amb la implicació de tothom.
És possible l'acompliment dels ODS l'any 2030?
Què s’ha fet en aquests 10 anys?
Durant la dècada que ha passat des de l’aprovació de l’Agenda 2030, molts governs, institucions, empreses i col·lectius ciutadans s’han mobilitzat per intentar fer realitat els Objectius de Desenvolupament Sostenible. L’avenç no ha estat uniforme ni lineal, i s’ha vist afectat per qüestions com la crisi de la Covid-19 o les guerres d’Ucraïna o Israel, però sí que hi ha resultats tangibles.
En matèria de pobresa (ODS 1) s’han reduït les xifres extremes en algunes regions, sobretot a l’Àsia i a Amèrica Llatina, tot i que les crisis econòmiques i les guerres han fet augmentar la vulnerabilitat en altres zones.
Pel que fa a la salut (ODS 3), la mortalitat infantil ha baixat respecte a dècades anteriors i s’han fet grans progressos en la lluita contra malalties com la malària o el VIH, encara que la pandèmia de la covid-19 va frenar molts d’aquests avenços.
L’accés a l’educació (ODS 4) també ha millorat: cada cop hi ha més nens i nenes escolaritzats a primària i secundària, encara que persisteixen desigualtats entre països i entre nois i noies.
En àmbits com l’aigua neta i el sanejament (ODS 6) o el treball digne (ODS 8), hi ha més cobertura i més oportunitats que fa una dècada, però encara lluny dels objectius plantejats.
Un dels avenços més notables ha estat la consciència i l’acció contra el canvi climàtic (ODS 13). Acords com el de París han impulsat polítiques de reducció d’emissions i energies renovables, tot i que les sequeres, incendis i fenòmens extrems recorden constantment que la lluita és insuficient.
Malgrat els progressos, els reptes continuen oberts. La desigualtat social s’ha accentuat en molts indrets, els conflictes armats i els desplaçaments forçats no paren de créixer i les crisis ambientals amenacen el futur de la biodiversitat.
L’Agenda 2030 encara té camí per recórrer i els pròxims anys seran decisius per saber si els compromisos es traduiran en resultats globals.
Com t’afecta aquesta notícia
Potser d’entrada sembla que l’Agenda 2030 i els ODS són qüestions llunyanes, reservades als polítics i a les grans institucions. Però la veritat és que tenen molt a veure amb la vida quotidiana.
Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible abracen àmbits tan diversos com la fi de la pobresa, l’educació de qualitat, la salut i el benestar, la igualtat de gènere, el treball digne, la justícia social o la protecció del planeta. Totes aquestes qüestions t’afecten directament a tu i al teu entorn.
En l’àmbit individual, tots podem fer alguna cosa per contribuir a assolir els objectius. Quan a casa es reciclen els envasos o es redueix el malbaratament alimentari, s’està avançant cap a l’objectiu de producció i consum responsables. Si a l’institut es fomenta que nois i noies tinguin les mateixes oportunitats, això forma part del camí cap a la igualtat de gènere. Quan la nostra ciutat aposta pel transport públic o pels carrils bici, es contribueix a crear municipis més sostenibles i segures.
Aquesta agenda també et toca perquè posa èmfasi en la cooperació i en la responsabilitat compartida. El futur dels ODS no depèn només de governs o empreses, sinó també de la pressió social, de les idees innovadores i de l’acció quotidiana de totes les persones. Els joves tenen un paper clau per aconseguir que aquests objectius es transformin en realitats palpables.