Des del cèrcol de pedra dels asteques fins a les lligues universitàries, el joc ha evolucionat durant segles sense deixar de botar la pilota
El bàsquet, tal com el coneixem ara, el va inventar el 1891 un professor d’educació física que es deia James Naismith, que treballava com a entrenador a la universitat de Springfield (Massachusetts, Estats Units).
El director del departament li va demanar que busqués un joc amb el qual els atletes universitaris poguessin entrenar-se dins el gimnàs durant els mesos d’hivern. A banda de mantenir-los en forma, el nou joc havia de reduir el contacte físic entre jugadors per evitar lesions.
Naismith va dividir els estudiants en dos equips i va fer penjar dues cistelles a les balconades del gimnàs, a tres metres de terra: l’objectiu era recórrer la pista d’extrem a extrem i encistellar una pilota (aleshores era una pilota de futbol) dins de les cistelles.
Com que les cistelles eren tancades, calia que algú pugés per una escala per tal de recuperar la pilota cada vegada que algú anotava. Al final van decidir que era més pràctic retallar el fons de les cistelles perquè la pilota caigués.
En 1891, utilizando 2 cestas de melocotones en las que se introducía un balón, James Naismith inventó el baloncesto. pic.twitter.com/QEP0mpFqEi
— MEMORABLE (@EsMemorable) December 16, 2015
La primera versió del bàsquet tenia 13 regles. La majoria han canviat però n’hi ha que continuen vigents, com que la pilota s’ha de conduir amb les mans (no amb els braços o qualsevol altra part del cos) o la prohibició de córrer amb la pilota agafada.
Diuen que Naismith es va inspirar en el Duck on a rock, un joc tradicional d’origen medieval en el qual els jugadors han de tirar una pedra amb punteria per fer-ne caure una altra de més grossa (el duck o ànec) que està col·locada en una roca o soca elevada.
Des de llavors han aparegut diferents versions del bàsquet a tot el món: la pelota al cesto de l’Argentina, el korfball dels Països Baixos, el netball a Anglaterra… però no n’hi ha cap que hagi tingut tant d’èxit com el basketball nord-americà.
https://www.instagram.com/p/BdxhYoHHJz4/?utm_source=ig_embed
Els primers equips femenins de bàsquet van sorgir a final del segle xix, poc després que Naismith inventés el joc.
Inspiració mesoamericana
No sabem si Naismith coneixia els costums dels pobles indígenes de Mèxic, però el seu bàsquet té una certa semblança amb el joc de pilota mesoamericà o tlachtli en llengua indígena.
El tlachtli era molt més que un joc: era un esport que formava part dels rituals i celebracions religiosos dels pobles mesoamericans, com els maies i els asteques.
El joc va passar de generació a generació i de poble a poble durant més de 2.000 anys, i per això n’hi ha diferents versions i significats. La pilota solia representar el sol, per això era important mantenir-la sempre en moviment.
Els jugadors no podien tocar la pilota amb les mans ni amb els peus, l’havien de picar amb el maluc, el colze o els genolls per fer-la passar per un cèrcol de pedra vertical penjat al capdamunt de la paret.
Sembla que el resultat del joc servia per predir la voluntat dels déus, i alguns jugadors eren sacrificats després del partit. També era una forma de resoldre conflictes i evitar una guerra.
El joc es continua practicant en algunes parts de Mèxic i Guatemala amb el nom d’ulama.
El tema de la setmana ‘Mundial de Bàsquet Femení 2018’ té el suport de l’INEFC.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
