Moltes pel·lícules han parlat dels riscos de les centrals nuclears i de l’amenaça de l’armament nuclear
L’exitosa minisèrie de HBO, Chernobyl, que reconstrueix l’accident de la central nuclear ucraïnesa, ens ha recordat a tots els riscos que comporta l’ús de l’energia nuclear.
Però aquesta no és la primera vegada que aquest tema apareix al cinema o la televisió. Existeixen moltes altres pel·lícules interessants que ens ajuden a reflexionar sobre les implicacions d’utilitzar aquest tipus d’energia. Avui repassem algunes de les més destacades.
‘When the Wind Blows’ [‘Cuando el viento sopla’] (1986)
És una pel·lícula d’animació de culte basada en la novel·la gràfica de Raymond Briggs amb el mateix nom. Només té dos protagonistes: Jim i Hilda Bloggs. Són dos avis que viuen tranquils al camp anglès i que tracten de portar una vida normal malgrat que el país ha estat objecte d’un atac nuclear.
El film mostra els efectes que tindria un atac d’aquest tipus en les persones i destaca pel seu missatge antibel·licista.
La pel·lícula està realitzada amb una barreja d’animació tradicional i stop-motion i compta amb la gran banda sonora de Roger Waters (membre de Pink Floyd) i David Bowie.
‘The China Syndrome’ [‘El síndrome de China’] (1979)
Amb el nom de “síndrome de la Xina” s’identifica la teoria que afirma que si es fon un reactor nuclear als Estats Units, els seus efectes es notarien a la Xina.
A la pel·lícula que porta aquest nom, una periodista (Jane Fonda) i un càmera de televisió (Michael Douglas) graven per casualitat un accident en una planta nuclear californiana i decideixen fer-ho públic, sense ser conscients de les conseqüències que aquesta acció comporta.
Curiosament, la pel·lícula es va estrenar pocs dies abans d’un accident a la central nuclear de Three Mile Island, a Pennsilvània, fet que va contribuir a l’èxit de la pel·lícula i també al debat sobre el risc d’aquest tipus de plantes.
‘Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb’ [¿Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú] (1964)
Aquest clàssic de l’humor negre dirigit per Stanley Kubrick i protagonitzat per Peter Sellers és també una de les pel·lícules antibel·licistes més populars de la història del cinema.
El seu argument es basa en la tensió que es vivia entre els Estats Units i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) durant l’època de la Guerra Freda. La situació esclata quan un general boig ordena, de forma unilateral, un atac nuclear sobre la URSS, la qual cosa provoca que els russos vulguin contraatacar.
Silkwood (1983)
En aquesta pel·lícula, una jove Meryl Streep dona vida al personatge real de Karen Silkwood, treballadora d’una planta de preparació de combustible nuclear situada a Crescent (Oklahoma).
Aquesta dona es va convertir en un símbol de la lluita sindical per denunciar la manca de mesures de seguretat i les condicions precàries dels treballadors de l’empresa.
És un bon exemple de cinema de denúncia social i permet reflexionar sobre els riscos de l’energia nuclear.
‘The Sum of All Fears’ [‘Pánico nuclear’] (2002)
L’escriptor Tom Clancy va ser el creador d’un dels agents secrets de ficció més populars, Jack Ryan. S’han publicat una vintena de llibres i les seves aventures s’han adaptat al cinema cinc vegades.
Una de les de la sèrie de pel·lícules protagonitzades per l’agent Jack Ryan és The Sum of All Fears. L’actor Ben Affleck interpreta el protagonista, que s’ha d’enfrontar a una amenaça nuclear.
Es tracta d’un míssil que havia estat transportat per un caça israelià abatut el 1973 i que, tres dècades després, acaba en mans d’un neonazi.
‘Black Rain’ [‘Lluvia negra’] (1989)
Aquest clàssic de cinema japonès dirigit per Shohei Imamura narra la història d’una jove que es va veure sorpresa per la pluja radioactiva provocada per la bomba atòmica llançada pels Estats Units sobre Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial.
Les possibles conseqüències del seu contacte amb la radioactivitat de la bomba han donat lloc a una infinitat de rumors entre els seus pretendents, que tenen por de les possibles conseqüències.
El títol, “Pluja Negra“, fa referència a les restes de partícules procedents de les explosions nuclears. La pel·lícula, rodada en blanc i negre, és una adaptació de la novel·la del mateix títol de Masuji Ibuse.
Película 97 del 2018: "Lluvia Negra" (Shōhei Imamura, 1989) Lenta, cruda, pero muy sincera. Nota: 7/10 pic.twitter.com/qkYY5PPR6m
— J.Rubio (@jamesblonde____) November 18, 2018
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
