Si per alguna cosa es defineixen les empreses d’economia social, i especialment les cooperatives de treball, és perquè són més resistents a les crisis
Aquesta no és una idea que pot dir qualsevol. Ho confirma, de fet, l’Organització Internacional del Treball (OIT).
“La resiliència de les empreses cooperatives, fins i tot en èpoques de crisi, demostra la seva sostenibilitat i adaptabilitat”, va explicar en un dels seus discursos Juan Somavia, avui exdirector de l’organització.
Ho sap perquè té les dades a la mà. Espanya n’és un exemple. Durant la crisi derivada del crac del 2008, les cooperatives van perdre 8 punts menys de feina que la resta de l’economia espanyola.
Què és el que les fa diferents i més resistents?
En primer lloc, la flexibilitat i la confiança en la justícia dins de la cooperativa. Quan l’amo d’una empresa convencional baixa els salaris dels seus treballadors que es veuen perjudicats poden pensar que aquest salari no se’ls tornarà a pujar i no treballaran de la mateixa manera o hi començarà a haver problemes. Podria passar, i passa, que a moltes empreses petites, els que deixin de cobrar primer en cas d’una crisi siguin els mateixos amos. Però no passa així a les grans empreses amb grans bretxes salarials, on els que més cobren poden arribar a percebre 100 vegades més que els que menys. Aquí hi ha una retallada de personal.
A les cooperatives, quan no s’arriba per una circumstància puntual econòmica complicada, tothom sol abaixar-se el salari per igual perquè ningú es quedi sense feina. I quan les coses milloren, es tornen a apujar els salaris. Algunes cooperatives escullen segons la premissa de qui més ho necessita. Com vam explicar al capítol sobre les empreses recuperades i els inicis del cooperativisme català modern, això va ser el que van fer a Mol matric en començar. Repartir els ingressos en un moment específic de molta manca de diners segons les necessitats de les persones que formaven part de la cooperativa.
És molt important per a les cooperatives anar fent un fons de reserva. Això és en molts casos allò que els salva en moments de crisi. Els fons de reserva, aquestes capsetes d’estalvi que van construint les cooperatives quan tenen guanys, són la taula de salvació en moments de crisi. Sobretot quan sobrepassen els fons obligatoris, aquests estalvis els permeten anar sostenint-se a les èpoques de pocs ingressos.
És el que ha fet, efectivament Mol Matric, una cosa que va servir per continuar pagant salaris quan no arribaven comandes. A més, utilitzaven el que s’anomena “banc d’hores”. Quan no hi ha gaires comandes es deixa d’anar algunes hores, que després es recuperen quan hi ha sobrecàrrega de feina.
Un altre dels exemples és el del grup Mondragó, i la cooperativa Fagor, que va entrar en fallida el 2013. El grup no va deixar tirades les persones treballadores que es quedava sense feina sinó que va buscar la manera d’assegurar-los ingressos. A finals de 2023, 1.405 de les 1.736 persones sòcies que havien quedat aturades comptaven amb una solució definitiva per als seus ingressos, gràcies a reubicacions dins del grup cooperatiu o prejubilacions. I la resta estaven ubicades a altres cooperatives.
Més informació:
Aquest article forma part d’un curs sobre Economia social. Consulta’l aquí. Més informació a la web d’ESCA
